Per anar preparant la prova de cinemàtica entreu en aquesta web i tracteu de fer les activitats d’avaluació del moviment rectili. Podeu fer el mateix per repassar els sistemes de referència, la trajectòria i el desplaçament… completeu l’avaluació
[slideshare id=1122507&doc=cinemtica-090309131111-phpapp01]
Categoria: Física
Les partícules subatòmiques i més, dimecres al Quèquicom
Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.
“Àtom: interrogant la matèria”
Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010
Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.
El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.
Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.
Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.
Activitats cinemàtica MRU
Per a la darrera sessió de l’any, ací van unes activitats per començar a parlar de les gràfiques de moviment:
- Abans de res una introducció a la cinemàtica a l’Edu365 i un nivell més adient a segon cicle.
- Tot seguit pega una llegida al web de la Irene Martínez, fes i anota els resultats d’aquestes activitats.
- Entreu en la pàgina sobre moviment rectilini uniforme (MRU), feu i anoteu els resultats de l’apartat Experiència i doneu el valor de velocitat que heu calculat.
- Visita ara aquesta altra pàgina on trobaràs un applet fet per Tavi Casellas. Descriu el tipus de gràfiques que s’hi generen (informació dels eixos, unitats i resultats). Un cop fet, contesta les activitats.
- També teniu un paquet JClic sobre cinemàtica rectilínia i altre sobre unitats. O un simulador per visualitzar el moviment en 2 dimensions.
- Per acabar, compareu els resultats amb aquest apllet sobre moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/watch?gl=ES" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hNkujCPLfGw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Trobeu la vostra estrella
L’Eva m’ha passat l’adressa del portal Encuentra tu estrella, per si voleu jugar una mica. També podeu trobar-lo al Facebook.
Es tracta de buscar la estrella que està exàctament a tants anys llum com els que nosaltres tenim i, per tant, avui mateix estarem reben la seva llum, que es va emetre en el moment del nostre neixement.
A més, entre els participants sortegen rutes turístiques pels observatoris d’Andalucia i telèscopis.
La meua és la HIP 29316
| Denominacions: | HIP 29316 |
| Coordenades alfa i delta (J2000): | 06:10:54.8 10:19:13 |
| Distància: | 35.6 anys llum |
| Brill (magnitud V): | 10.41 |
| Color (B-V): | 1.450 |
Correccions activitats 5 i 10 unitat 2
Tal com vam quedar, a continuació us adjunte les correccions de les dues activitats que falten comentar.
A l’activitat 5 heu d’expresar en graus Celsius les diferents temperatures que us donava.
Ja sabem que per passar de Farenheit a Celsius heu de fer servir el factor:
5/9 · (ºF-32)
I per passar de Kelvin a Celsius:
K-273
Per tant tindrem que:
| 0 ºF | –17,18 ºC |
| –200 ºF | –128,89 ºC |
| 100 ºF | 37,78 ºC |
| 100 ºK | –173 ºC |
| 200 ºK | –73 ºC |
| 32 ºF | 0 ºC |
A l’activitat 10, es tracta de completar una taula amb les equivalències entre diversos volums.
| cm3 | dm3 | m3 | ml | l |
| 2000 | 2 | 0.002 | 2000 | 2 |
| 50000 | 50 | 0.05 | 50000 | 50 |
| 2000000 | 2000 | 2 | 2000000 | 2000 |
| 100000 | 100 | 0.1 | 100000 | 0.1 |
| 300000 | 300 | 0.3 | 300000 | 300 |
Factors de conversió
Les unitats són fonamentals en qualsevol mesura, per això cal tindre clar quina variable estem mesurant i les equivalències entre elles.
En aquesta pàgina trobareu un resum de què són i per a que serveixen les principals unitats. Aquesta altra té un conversor en flash, per les principals variables.
Finalment, podeu avaluar-vos amb els tests d’aquesta altra pàgina o amb les activitats ací o ací.
Stellarium Lydia Garcia i Marta Gonzalez 2n ESO C
Més de 50 anys de viatges espacials en una imatge
En aquesta web dinàmica del National Geographic, o en imatge fixa descarregable al Flickr, trobareu un recull de les vora 200 diferents rutes i missions enviades pels humans en els 50 anys d’exploracions espacials.
Des de les llunyanes missions del 1957 ençà del company de viatge Sputnik a les encara actives travesses del Nous Horitzons camí de Plutó on arribaran el 2015, hi ha dibuixades les 9 expedicions al Sol o les més de 70 a la Lluna o, fins i tot, l’encara actiu -després de visitar Júpiter i Saturn- viatge més enllà dels límits del sistema solar del Voyager I.
Una imatge ben gràfica on el gruix relatiu ens fa adonar-nos que tot just comencem a conèixer els voltants més propers a la nostra casa.
