Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Aquest matí, amb la gent de 4t d’ESO de Física i Química, hem fet una visita al Cosmocaixa.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
A més, a sota també teniu un vídeo amb els efectes de l’Heli i l’Hexafluorur de sofre. Més vídeos amb efectes del nitrogen líquid o del gel sec
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/sT8T-5h3Wxg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest matí, amb la gent de 3r d’ESO C, hem fet una visita a l’Ecoparc de la Zona Franca.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Tot seguit us adjunte els enllaços de les webs que heu de treballar a les activitats Moviment i Gràfiques…:
I també podeu consultar:
A continuació teniu els enllaços a dos paquets JClic sobre cinemàtica.
Ja és oficial tot i les nevades tardanes. L’escalfor del Sol, l’allargament de les hores de llum al matí i al vespre… un nosequè a l’ambient feia intuir que alguna cosa estava movent-se. Avui el Sol ha sortit justament per l’Est i s’ha post exactament per l’Oest.
Avui a les 18.32 del nostre rellotge ha començat formalment la primavera, tot i que no caldrà ajustar rellotges fins el proper cap de setmana. Després de l’equinocci d’avui, ens esperen ara 92 dies i 18 hores fins arribar al solstici d’estiu i preparar les fogueres vora mar.
A l’Hemisferi Sud avui també tindran un equinocci, però els marcarà l’entrada en la tardor.
El coneixement de les característiques especials de dies com el d’avui, són coneguts per gran quantitat de cultures arreu dels planeta, com a exemple a sota us enganxe un vídeo sobre el temple de Kukulkan a la ciutat maia de Chichen Itza.
Tot i que -en deixar perdre la cultura del camp- ja no fem servir gaire la saviesa popular per predir el temps que farà, hi ha gran quantitat de dites que ens donen pautes per aproximar l’oratge que ens espera:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/q0kOyGZxKh4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]Ací teniu el glossari de la unitat 6 Moviment, recordeu que s’ha de fer a mà i citant les fonts:
Acceleració; caiguda lliure; cinemàtica; desplaçament; espai recorregut; equilibri; fregament; frenada; gràfic espai-temps; inèrcia; mòbil; moviment rectilini uniforme (MRU); moviment rectilini variable (MRV); moviment parabòlic; perpendicular; posició; sistema de referència; trajectòria; velocitat instantània; velocitat mitjana
A la sessió d’avui, la memòria que haureu d’entregar és un document de text amb els resultats de les activitats següents:
Tal com vam quedar, a continuació us adjunte les correccions de les activitats que falten comentar. Recordeu també el glossari per dilluns i les entrades sobre vídeos i materials de repàs.
Objecte A
• Paparent = 3,4 N Empenyiment = P – Paparent = 5,4 N – 3,4 N = 2 N
• P = m · g 5,4 N = m · 9,8 N/kg m = 5,4 N / 9,8 N/kg = 0,55 kg
Segons Arquímedes E = dlíquid · Vcos · g 2 N = 1.000 kg/m3 · Vcos · 9,8 N/kg Vcos = 2 N / 9.800 N/m3 = 0,0002 m3
• d = m/V d = 0,55 kg / 0,0002 m3 = 2.750 kg/m3 La densitat de l’objecte és més gran que la densitat de l’aigua: dobjecte > daigua
Objecte B
•Novament Arquímedes: E = dlíquid · Vcos · g E = 1.000 kg/m3 · 0,00001 m3 · 9,8 N/kg E = 0,098 N
• En la bola buida l’empenyiment serà el mateix, ja que no ha variat cap magnitud: densitat del líquid, volum del cos i gravetat.
• d = m/V m = 20 kg V= 0,00001 m3 dbola= 20 kg/0,00001 m3 = 2.000.000 kg/m3
Com que la densitat de la bola (2.000.000 kg/m3) és més gran que la de l’aigua (1.000 kg/m3), s’enfonsarà.
1.300 hPa · 1 bar / 1.013 hPa = 1,28 bar
800 mm Hg · 1.013 bar / 760 mm Hg = 1,066 bar
2 atm · 1.013 bar / 1 atm = 2,026 bar
100.000 Pa · 1 bar / 100.000 Pa = 1 bar
I ara ja podem ordenar-les de menor a major :100.000 Pa, 800 mmHg, 1.300 hPa, 2 bar, 2 atm
E = dL · Vd · g dL = 1.800 kg/m3 Vd = 0,003 m3 g = 9,8 N/kg
E = 1.800 kg/m3 · 0,003 m3 · 9,8 N/kg = 52,92 N
P = m · g m = 5 kg g = 9,8 N/kg
P = 5 kg · 9,8 N/kg = 49 N
Com que el pes és menor que l’empenyiment, el cos surarà
Us deixe uns quants enllaços per continuar exercitant-vos en l’estequiometria.
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.
