Ja és primavera… a l’Hemisferi Nord.

equinocci primaveral
equinocci primaveral

Ja és oficial tot i les nevades tardanes. L’escalfor del Sol, l’allargament de les hores de llum al matí i al vespre… un nosequè a l’ambient feia intuir que alguna cosa estava movent-se. Avui el Sol ha sortit justament per l’Est i s’ha post exactament per l’Oest.

Calendari dels Pagesos
Calendari dels Pagesos

Avui a les 18.32 del nostre rellotge ha començat formalment la primavera, tot i que no caldrà ajustar rellotges fins el proper cap de setmana. Després de l’equinocci d’avui, ens esperen ara 92 dies i 18 hores fins arribar al solstici d’estiu i preparar les fogueres vora mar.

A l’Hemisferi Sud avui també tindran un equinocci, però els marcarà l’entrada en la tardor.

El coneixement de les característiques especials de dies com el d’avui, són coneguts per gran quantitat de cultures arreu dels planeta, com a exemple a sota us enganxe un vídeo sobre el temple de Kukulkan a la ciutat maia de Chichen Itza.

Tot i que -en deixar perdre la cultura del camp-  ja no fem servir gaire la saviesa popular per predir el temps que farà, hi ha gran quantitat de dites que ens donen pautes per aproximar l’oratge que ens espera:

  • Primavera arribada, ovella esquilada.
  • Per la primavera, res no és com era.
  • Al llit, tot l’any és primavera.
  • Falsa primavera enganya el bestiar.
  • L´hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc.
  • Mal hivern, primavera d´infern.
  • Oreneta primerenca, primavera calorenca.
  • Primavera tardana fa créixer el blat a la sala.
  • Per al Juliol la primavera está de dol.
  • Sant Joan i sant Pere, adéu primavera

Edu3.cat

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/q0kOyGZxKh4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Glossari unitat 6: El Moviment

Ací teniu el glossari de la unitat 6 Moviment, recordeu que s’ha de fer a mà i citant les fonts:

Acceleració;  caiguda lliure; cinemàtica; desplaçament; espai recorregut; equilibri; fregament; frenada; gràfic espai-temps; inèrcia; mòbil; moviment rectilini uniforme (MRU); moviment rectilini variable (MRV); moviment parabòlic; perpendicular; posició; sistema de referència; trajectòria; velocitat instantània; velocitat mitjana

Sessió mols i estequimetria

A la sessió d’avui, la memòria que haureu d’entregar és un document de text amb els resultats de les activitats següents:

  1. Els enunciats i la resolució dels problemes sobre el mol i l’autoavalució.
  2. 5 reaccions correctament  ajustades.
  3. Les 16  reaccions ajustades d’aquesta  pàgina
  4. Com a ampliació podeu complementar-la amb qualsevol activitat d’aquesta entrada.

Vídeos activitat terratrèmols

Us adjunte els dos vídeos de l’activitat 8 que no visualitzaveu alguns…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4Y-62Ti5_6s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vwZu-3aURjA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Correccions i comentaris activitats forces.

Tal com vam quedar, a continuació us adjunte les correccions de les activitats que falten comentar. Recordeu també el glossari per dilluns i les entrades sobre vídeos i materials de repàs.

  • Pel què fa als tres recipients amb el mateix líquid, la mateixa alçada i diferent forma. Tots tres tenen la mateixa pressió en el fons, ja què no depèn de la forma del recipient sinó de la densitat del líquid, la gravetat i l’alçada a la qual es troba el líquid. Com que, en aquest cas, l’únic que varia és la forma del recipient, la pressió serà la mateixa en tots els casos.
  • Si el líquid que hi ha és aigua la pressió hidrostàtica (P = d · g · h) serà d = 1.000 kg/m3 g = 9,8 N/kg h = 6 cm = 0,06 m
    P = 1.000 kg/m3 · 9,8 N/kg · 0,06 m = 588 N/m2 = 588 Pa
  • Pel que respecta a l’activitat sobre els objectes submergits en aigua:

Objecte A
• Paparent = 3,4 N    Empenyiment = P – Paparent = 5,4 N – 3,4 N = 2 N
• P = m · g   5,4 N = m · 9,8 N/kg   m = 5,4 N / 9,8 N/kg = 0,55 kg
Segons Arquímedes E = dlíquid · Vcos · g  2 N = 1.000 kg/m3 · Vcos · 9,8 N/kg   Vcos = 2 N / 9.800 N/m3 = 0,0002 m3
• d = m/V  d = 0,55 kg / 0,0002 m3 = 2.750 kg/m3 La densitat de l’objecte és més gran que la densitat de l’aigua: dobjecte > daigua
Objecte B
•Novament Arquímedes:  E = dlíquid · Vcos · g  E = 1.000 kg/m3 · 0,00001 m3 · 9,8 N/kg  E = 0,098 N
• En la bola buida l’empenyiment serà el mateix, ja que no ha variat cap magnitud: densitat del líquid, volum del cos i gravetat.
• d = m/V  m = 20 kg V= 0,00001 m3  dbola= 20 kg/0,00001 m3 = 2.000.000 kg/m3
Com que la densitat de la bola (2.000.000 kg/m3) és més gran que la de l’aigua (1.000 kg/m3), s’enfonsarà.

  • Al baròmetre de Torricelli, com a bon fluid que és l’aire, podrem conèixer la pressió atmosfèrica segons P = d · g · h
    d = 13.600 kg/m3  g = 9,8 N/kg   h = 700 mm = 0,7 m  P = 13.600 kg/m3 · 9,8 N/kg · 0,7 m = 93.296 Pa
    93.296 Pa · 1 bar/100.000 Pa = 0,93296 bar
  • Per ordenar les diferents mesures, primer haurem de convertir-les a la mateixa unitat per poder comparar-les, per exemple a Bars:

1.300 hPa · 1 bar / 1.013 hPa = 1,28 bar
800 mm Hg · 1.013 bar / 760 mm Hg = 1,066 bar
2 atm · 1.013 bar / 1 atm = 2,026 bar
100.000 Pa · 1 bar / 100.000 Pa = 1 bar

I ara ja podem ordenar-les de menor a major :100.000 Pa, 800 mmHg, 1.300 hPa, 2 bar, 2 atm

  • I acabem amb l’exercici sobre l’empenyiment que faltava de l’auto-avaluació:

E = dL · Vd · g  dL = 1.800 kg/m3 Vd = 0,003 m3  g = 9,8 N/kg
E = 1.800 kg/m3 · 0,003 m3 · 9,8 N/kg = 52,92 N
P = m · g  m = 5 kg  g = 9,8 N/kg
P = 5 kg · 9,8 N/kg = 49 N
Com que el pes és menor que l’empenyiment, el cos surarà

Estequiometria digital, exercicis i ampliació

Us deixe uns quants enllaços per continuar exercitant-vos en l’estequiometria.

Enfarinada al Vilumara

El color de la jornada no ha estat el morat, com podriem haver pensat a priori… sinó que al llarg del dia ha anat passat del gris al blanc.
Al llarg del matí s’han vist els primers flocs arrossegats des de Collserola, però a partir de les 15.00h ha començat a agafar-se amb força i cap a dos quarts ja quallava. Conclusió, gent esvalotada, esvarades i transports col·lapsant-se… tothom cap a caseta, xino-xano o en metro, que els busos i els rodalies no ho han paït massa bé, com s’ho faran als llocs on neve de seguit? 😉

Ací teniu les fotos de com ha quedat el patí.

Dones, Nobel i ciència

Premis Nobel
Premis Nobel
Dones premiades amb el Nobel
Dones premiades amb el Nobel

Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,

Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.

Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.

Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.

Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…

I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o  a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes...  hi ha d’altres iniciatives individuals.

Desenvolupant idees
Desenvolupant idees

Mapes del temps, previsió i meteorologia variada

Predicció per demà
Predicció per demà

La meteorologia no és una ciència exacta, ja que hi intervenen una gran quantitat d’elements i de factors que en dificulten la previsió i la predicció.

Però amb una mica de formació i un seguit de pautes, podrem planificar aproximadament l’oratge que ha de vindre i fer-nos una idea del que volen dir els mapes amb tantes línies i símbols que fan servir per intentar encertar-la els meteoròlegs.

[slideshare id=164948&doc=comentari-del-mapa-del-temps-1194974297873974-5]

Edu3.cat

Edu3.cat

Edu3.cat