Ací teniu la presentació sobre l’origen de la vida i l’evolució que la Sheila Lozano i la Carla Martin ens van exposar la setmana passada.
[slideshare id=3867643&doc=unplanetaviusheilaicarla-100427015913-phpapp01]
Ací teniu la presentació sobre l’origen de la vida i l’evolució que la Sheila Lozano i la Carla Martin ens van exposar la setmana passada.
[slideshare id=3867643&doc=unplanetaviusheilaicarla-100427015913-phpapp01]
It´s not about power, but about reproduction and love.
Only then can you win in evolution.
En aquest enllaç trobareu el portal de la Universitat de Tübingen sobre el projecte Darwin Rocks, amb el vídeo també al Youtube amb subtítols. A sota teniu la sinopsi que fan els mateixos autors del vídeo.
Com ja hem comentat, l’objectiu de les activitats era trencar algunes concepcions errònies i, sobretot, anar arraconant el concepte de cadena evolutiva lineal per deixar de pensar en baules perdudes i per substituir-lo pel més ajustat d’arbre de la vida.
Què ha passat?
Després de 127 anys el Professor Darwin retorna al seu laboratori per treballar en la seva teoria i per esbrinar per què algunes persones interpreten la seva declaració supervivència del més apte com supervivència del físicament més fort. Vol demostrar experimentalment que això no és massa correcte.
Darwin mira per un microscopi a una placa de Petri. Sorprenentment, hi ha un camp de futbol a la placa on comença un partit: Una equip taronja i un morat, mixts tots dos, comencen a jugar. L’equip morat és molt fort i tècnic, i exclusivament se centra ha vèncer. L’equip taronja és clarament inferior, però s’ajuden i es preocupen l’un per l’altre. De tornada al seu laboratori el professor pren algunes notes.
La segona vegada que mirem el camp de futbol han passat 25 anys i la majoria dels jugadors són ara vells. L’equip morat encara és millor, però l’equip taronja ha crescut i els nens hi estan jugant ara. En la tercera generació, una altra vegada 25 anys més tard, l’equip morat és encara més vell i s’han tornat bastant fràgils, són gairebé al final de les seves vides, fins i tot s’ha de treure del camp un jugador .
L’equip taronja, al contrari, ha proliferat: s’han estimat l’un a l’altre i han produït descendència. Els jugadors més vells viuen en els seus nens i guanyen el torneig sobrevivint, no com individus aïllats, sinó com a família gran.
Això és, naturalment, una raó per a que el Professor Darwin ho celebri amb els seus col·legues. Finalment, podria demostrar el que havia dit sempre: No és sobre la potència, sinó sobre la reproducció i l’amor. Només llavors pots vèncer en l’evolució.
[kml_flashembed movie="http://www.bobainsworth.com/fossil/Earths_timeline_dw%5B1%5D.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zNL-eq9bn-g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A banda dels enllaços sobre l’origen de la vida a la Terra i de les conferències d’Antonio Lazcano d’aquesta entrada…
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lTFCbA4hPTI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YXSEyttblMI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ací teniu una mostra dels cartells científics fets per l’alumnat de 1r de batxillerat B sobre diverses missions espacials
Tot seguit us adjunte els enllaços dels textos que heu de treballar a les activitats Un planeta ple de vida…:
Entrevista a Stanley Miller L’aparició de la vida era inevitable per Luc Allemand a la revista Mètode
Text Química dels orígens de Jordi Llorca a publicacions de l’IEC
Text Què va ser primer en l’origen de la vida? al portal UABDivulga
I a més també podeu consultar:
[slideshare id=931200&doc=apunts-orgen-de-la-vida-1232379847471804-3&type=d]
[slideshare id=2600900&doc=unitat4-091128011559-phpapp01]
Us adjunte tres vídeos d’Antonio Lazcano sobre l’origen de la vida per completar les activitats sobre els experiments de Miller.
Lazcano és catedràtic d’Origen de la vida a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i expert en l’estudi de l’origen i l’evolució de la vida a partir de les anàlisis de gens i genomes, així com en genòmica comparada i en els primers estadis de l’evolució cel·lular; a coordinat el Comitè Avaluador de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA i és president de l’ISSOL, essent el primer cientific latinoamericà que ha ocupat aquest càrrec, que en altres temps van ocupar Alexander I. Oparin, Stanley L. Miller i Joan Oró .
Pel mateix preu us deixe l’enllaç a dues entrevistes, una el’0rigen de la vida, l’evolució, la selecció natural, l’atzar i la investigació. I l’altra on també reflexiona sobre el disseny inteligent.
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.
Heu d’elaborar un pòster de grandària A-3, per comunicar els resultats d’una recerca que informe sobre una de les missions o projectes que teniu a sota.
El poster ha d’anar acompanyat per un resum d’una plana amb la informació més rellevant i la data de lliurament és el dilluns 1 de març.
Us adjunte diversos enllaços sobre els posters científics, per a que us inspireu. La informació dels projectes podeu obtindre-la de fonts molt diverses -tot i que les més recomanables serien les originals-, així que no oblideu citar-les.
Pautes bàsiques i el procés de disseny, pas a pas i amb exemples gràfics o plantilles, la xarxa en va plena de fet, sobretot d’empreses editores.
A Edunomia o a la Pompeu trobareu més enllaços i coses a tindre en compte finalment o en aquest resum.
Exemples sobre Mendel o Einstein, determinació del sexe en peixos i altre sobre coralls.
Missions o projectes
Sputnik | Apollo | Viking | Voyager | Mir | ISS |
Deep Impact |
Ulysses | Pioner | Hubble (HST) | Mars Pathfinder |
Com a mínim ha de respondre a les següents qüestions: