Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Al portal Evoluciona.org fa un temps que van dissenyar aquest interessant arbre filogenètic amb l’evolució dels homínids fins arribar, entre d’altres, a nosaltres.
A sota teniu una animació en flash per ampliar la informació de què disposem.
Mitjançant el portal Infociència, la universitat de Barcelona amb motiu de la celebració de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació 2009, ha engegat un concurs adreçat a estudiants de secundària i joves de 15 a 19 anys per tal de fomentar la recerca de solucions originals a reptes actuals de la ciència.
La base és l’article publicat l’any 2005 a la revista científica Science amb motiu del seu 125è aniversari (Kennedy D., Norman C. What don’t we know? Science. 1 de juliol de 2005; 309 (5731):75). En l’article s’enumeren les 125 preguntes que la ciència actual encara no ha pogut respondre. L’activitat consisteix en un concurs de projectes en què s’ha de proposar una solució creativa a reptes que la ciència actual encara no ha pogut solucionar.
Algunes de les preguntes que poden servir com a base per fer el treball són:
— De què està fet l’Univers?
— El nostre Univers és l’únic existent?
— Estem sols a l’Univers?
— Quan i com es van formar les primeres estrelles i galàxies?
— Quina és la naturalesa dels forats negres?
— Quina és la darrera eficàcia de les plaques fotovoltaiques?
— Quina és la causa de l’edat de gel?
— És possible una vacuna contra el VIH?
— Per què alguns genomes són tan grans i altres tan compactes?
— Com saben els òrgans i els organismes que han de deixar de créixer?
— Com funcionen les malalties causades pels prions?
— Per què les dones embarassades no rebutgen el fetus?
— Què sincronitza els rellotges circadians als organismes?
— Com troben els organismes migratoris el seu camí?
— Per què dormim?
— Per què somiem?
— Influeixen realment les feromones en el comportament humà?
— Quina és la causa de l’esquizofrènia?
— Quina és la causa de l’autisme?
— Quina proporció de la personalitat és genètica?
— Quina és l’arrel biològica de l’orientació sexual?
— Quantes espècies hi ha a la Terra?
— Com fan les plantes la seva paret cel·lular?
— Com respondran els ecosistemes a l’escalfament global?
— Quant es pot allargar la vida dels humans?
— Com s’emmagatzema la memòria i com es recupera?
Ací teniu una selecció de 25 qüestions per si us animeu… teniu de termini fins al 18 de desembre i podeu obtar a un bon grapat de premis. A més, sols per participar, rebreu una invitació doble al Cosmocaixa amb entrada pel Planetari. 😉
Al laboratori hem començat a fer servir diverses tècniques de separació de les diferents substàncies d’una mescla.
Per saber més sobre la filtració podeu veure el següent vídeo de la UB, dins d’una secció d’operacions bàsiques, on podeu trobar els passos per fer un filtre de plecs o un de cònic. I també podeu fer una ullada també a aquesta web.
Tal i com vam quedar, us adjunte els objectius de la segona unitat, alguns enllaços i la correcció de l’activitat 5
UNITAT 2. EL CONTROL DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA
OBJECTIUS
Justificar que la ciència i la tècnica no són èticament neutres.
Justificar la raó de ser d’altres coneixements, en particular del filosòfic, a més del científic i del tècnic.
Analitzar la ciència des d’aquestes dues perspectives: la ciència com a saber i la ciència com a activitat.
Analitzar des del punt de vista ètic l’activitat científica i tècnica.
Definir el concepte de medi tècnic.
Definir i analitzar les següents característiques de la tècnica: ambivalència, imprevisibilitat i universalitat.
Definir què és l’avaluació de tecnologies.
Avaluar algunes tecnologies i algunes pràctiques tecnològiques.
CONTINGUTS
1. Ètica, ciència i tecnologia
1.1 La ciència i la tècnica no són èticament neutres
1.2 El paper necessari de la fi losofi a i d’altres coneixements
1.3 El coneixement fi able i la capacitat transformadora
2. La ciència al servei de la humanitat i del planeta
2.1 La ciència com a saber
2.2 La ciència com a activitat
3. La tecnologia al servei de la humanitat i del planeta
3.1 El medi tècnic
3.2 L’ambivalència i la imprevisibilitat de la tecnologia
3.3 El caràcter universal de la tecnologia
4. Avaluació de tecnologies
Reflexions de la UNESCO sobre ètica, ciència i tècnica. També té un portal específic sobre el mateix tema. En aquesta web trobareu una aproximació general, com a part d’un curs general sobre la relació química/biologia. Al blog Històries de ciència, trobareu un seguit d’interessants article sobre la publicació del llibre Anatomia del fraude científico., altre sobre el rigor en fer ciència i finalment altre que parla del paper de les revistes científiques. Finalment, en aquest post anterior trobareu més enllaços relacionats amb el tema i ací els textos que haureu de comentar la setmana vinent.
També teniu un parell de vídeos, una entrevista a Maria Casado de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona parlant sobre la frontera entre ciència i ètica i altra a Jonathan Moreno de la Universitat de Pennsilvània parlant sobre cèl·lules mare i fronteres ètiques.
Per exercitar-vos també podeu treballar aquesta webquest sobre clonació i ètica
Pel què respecta a la correcció de l’activitat 4, que no vam poder acabar a l’aula, recordeu que es tractava d’una aproximació general a un balanç de les diferents aportacions de ciència i tècnica. Per tant caldria fer una valoració benefici/perjudici una mica més profunda. Òbviament, algunes són manifestament positives, i en d’altres caldrà matisar i discutir la seva aportació. No són qüestions tancades, i l’objectiu era que us plantejareu el caràcter ambivalent de la tècnica i de la ciència. De les seves aplicacions i d’aquells que les apliquen… persones al cap i a la fi.
Trastejant pel blog de la Carmen, he vist que encara està activa la versió en línia de Home la pel·lícula de Yann Arthus-Bertrand. Així que, si disposeu d’una hora i trenta-tres minuts, obriu bé orelles i ulls i a gaudir.
Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.
Ací teniu les paraules clau de la unitat 2 La matèria per fora:
canvi d’estat; densitat; dilatació; error de mesura; escala Kelvin; estat d’agregació; factor de conversió; gas; gram; litre; massa; matèria; metre cúbic; pes; pressió; propietats característiques; sensibilitat; temperatura de fusió; vaporització; volum.
Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.
Ací teniu les paraules clau de la unitat 2 Les mescles: