DESCARTES
Text 1
1. Al text, Descartes explica que és segur que hem d’existir perquè pensem, ja que si no existissim no podriem pensar: “Penso, doncs existeixo”. No hi ha consciència que pugui negar la seva existència.
2. Amb aquest terme Descartes es refereix al nostre pensament, a la ment.
Text 2
1. Al text Descartes torna a explicar que existim amb tota certesa pel fet de que pensem/dubtem. Tenim, llavors, més consciència de l’existència de la nostra ment que del cos, i és que els sentits a vegades ens enganyen, no són una font de coneixement segura. A més a més, existeix la possibilitat de estar dormint, boig o manipulat. Es tracta doncs de la primera veritat, la “res cogitans”, som una substància pensant, que no depèn de cap cos per a existir.
2. El terme certesa fa referència a tot allò que saben que és veritat, ja que no hi ha cap mena de dubte de que ho és, sens presenten com a clares, evidents, i distintes.
Text 3
1. Descartes creu que podem arribar al coneixement de la veritat, però per a això hem d’utilitzar el següent mètode:
1. Evidència: Comprende quines idees són clares i distintes.
2. Anàlisi: Separació del problema en les parts més simples possibles.
3. Síntesi: Trobar cadenes inicials evidents que apareixen clares i distintes o que s’han confirmat, de manera que poguem encadenar i ordenar tots els elements i arribar a coneixements nous.
4. Recapitulació: Repassar i tornar a fer per corroborar que és correcte.
2. La regla de la cadena és partir d’idees simples i evidents, que faran de cadena inicial i com a punt de recolzament, per a així poder ordenar tots els elements o “encadenar-los”. Així, es forma una nova cadena, o el que és el mateix: un coneixement nou.
Correcte.
Fets!