En aquest text Locke ens vol expressar la seva idea que no existeixen veritats absolutes només d’aproximades. És del parer que totes les idees procedeixen de l’experiència i que per tant no existeixen idees innates, veritables, perfectes i eternes. Locke té l’opinió que mai podrem arribar a una veritat absoluta (ja que aquesta, com acabem d’argumentar, no existeix) i que l’única cosa que podrem fer és apropar-nos’hi amb idees aproximades, ja que el límit del nostre coneixement és l’experiència. Locke creu que les nostres capacitats són adequades, ja que ens són suficients per fer-nos arribar a una veritat aproximada que ens permeti interactuar amb el món.
Descartes en oposició, creu que les idees innates, i que aquestes són verdaderes, perfectes i eternes. Tot i que tenim altre idees (factícies i adventícies) de les quals no podem estar segurs de la seva certesa fins que no hi apliquem el dubte metòdic, utilitzar el dubte com a filtre, partir com a sortida el dubte de tot. Les idees innates són les úniques capaces de conduir-nos a una veritat absoluta, que a diferència de Locke, per a Descartes si existeix.
Correcte.
Acabat!