DEURES DE DESCARTES i LOCKE

DESCARTES

TEXT 1:

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest text Descartes explica que qualsevol cosa que no estigui científicament provada no és real. Per ell, la ciència es basava en bases sòlides del coneixement amb l’objectiu de trobar veritats absolutes que raonessin el mètode per a la construcció de la ciència.

Descartes va començar el que es deia escepticisme, que consistia en un constant dubte de tot. Ell creia que les idees vertaderes eren aquelles de les quals no es podia dubtar. Explicava que quan tenim dubtes sobre una idea podem afirmar que la estem posant en dubte però no podem denominar-la com a falsa.

Descartes només afirma que la única cosa vertadera en el món és l’existència d’un mateix per el sol fet de poder pensar.

No obstant, afirma que no podem saber del cert si el món en el que vivim és real, ja que, podria ser que els sentits ens enganyessin, que estiguéssim somiant, que fóssim bojos o que ens estiguessin manipulant.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

L’esperit segons Descartes fa referència a la primera realitat o substància. L’ànima per a molts i el “jo” de la consciència, a través del qual podem arribar a conèixer la realitat i així entendre les coses d’una manera racional.

TEXT 2:

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest text Descartes analitza la seva pròpia conclusió sobre el món. Per ell no podem afirmar que res existeix, ja que els sentits ens enganyen. No podem dir que és real del que no però, com ens afirma en el text, el sol fet de qüestionar-nos el que és vertader i el que no en converteix en ésser existents.

La seva frase “jo penso, per tant, jo existeixo” ens fa referència al fet que el nostre pensament és el que ens fa reals, poder pensar ens converteix en existents. Tot hi així, també afirma que en el moment que deixem de pensar, desapareixem.

Descartes afegeix que la existència no depèn de cap forma material, essència o naturalesa. La nostre existència depèn del pensament i per tant, el jo que fa referència a l’ànima, no és el mateix que el cos, és més, tampoc ocupa cap lloc. Fins i tot arribar a poder afirmar que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos mateix.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

Significa seguretat davant el raonament que pensem i per tant, existim.

TEXT 3:

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

Descartes divideix les idees en tres grups:

• Les idees factícies, les quals són creades per la nostre ment i no se sap si són vertaderes o falses.
• Les idees adventícies, les quals són recollides pels sentits i com en les primeres no se sap si són vertaderes o falses.
• Les idees innates, les quals són evidents, clares i eternes. No es pot dubtar d’aquestes i són les úniques que són vertaderes del cert per tant no cal demostrar-les.

En aquest text Descartes ens afirma que podem arribar a saber si una idea és vertadera o falsa, ja que, tenim la capacitat de descobrir-la i poder-la comprendre.

Ens proposa un mètode d’estudi, mitjançant el qual podem arribar a conèixer amb certesa o falsedat sobre una idea.

Descartes analitza les idees seguint uns pasos. Primer s’ha de separar la idea en parts més petites i simples, per aconseguir-ho ens hem d’assegurar que la idea és clara i gens confusa. Seguidament s’analitza la relació que tenen entre si aquestes idees simples i ordenar-les de manera correcte per tal de poder-les encadenar les unes amb les altres. Finalment un cop relacionats els conceptes podrem saber si una idea és vertadera o falsa, segons Descartes.

2. Expliqueu eI significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.

Fa referència a la cadena d’idees simples que s’extreuen de desglossar el problema o idea principal que volem analitzar.

LOCKE

Preguntes sobre els textos epistemològics de Locke (1, 2, 3, 4, 5 i 6)

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

TEXT 1: Locke ens vol expressar en aquest fragment que només som capaços de captar una petita part del tot que ens envolta.

TEXT 2: Segons Locke les idees innates no existeixen. Quan l’home neix la seva ment està en blanc (tabula rasa) i per mitjà de l’experiència, les idees es van formant en la ment. Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, que fonamenten el coneixement.

TEXT 3: Els dos orígens de les idees poden provenir de l’experiència externa, idees simples de sensació, o de l’experiència interna, idees simples de reflexió.

Les idees simples són rebudes de forma passiva per l’enteniment. Si provenen dels sentits les anomenem idees simples de sensació i, si provenen del reflex del coneixement de la ment, les anomenem idees simples de reflexió.

TEXT 4: Les capacitats dels objectes provenen de les idees simples de sensació ja que són captades pels sentits; és a dir, de l’experiència externa. Aquestes capacitats es classifiquen en qualitats primàries i qualitats secundàries.

Les primeres són qualitats objectives, ja que no poden canviar, per exemple, la forma i l’extensió. Les segones són qualitats subjectives les quals estan formades per idees sensibles, per exemple, els colors i les olors.

TEXT 5: Locke, com que creu que els homes són lliures i iguals, aquell govern el qual la llibertat estigui menys restringida serà el govern ideal. Aquests homes han de pactar per poder aplicar la llei natural. Aquesta llei ens diu que tothom té dret a la vida a la llibertat i les possessions.

TEXT 6: Locke creu que es poden tolerar certes equivocacions, però si aquestes porten a un benefici propi, la població té dret a dissoldre el govern o a la persona que està governant, ja que el fonament és la democràcia.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

La primera diferència que trobem entre Descartes i Locke es basa en les idees innates. Mentre Descartes ens diu que existeixen aquest tipus de idees clares i eternes com per exemple, l’alumne més vell de la classe; Locke afirma que aquestes idees no existeixen ja que per saber interpretar l’alumne més vell de la classe hem de saber el significat de “vell”, “classe”…

Per a Descartes hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó. En canvi Locke afirma que la certesa absoluta no existeix. El coneixement que tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos en la percepció sensible.

Entre Locke i Descartes, hi ha unes diferencies notables. Locke, es considera el creador de l’empirisme, assegura que el coneixement ve de l’experiència i està limitat per aquesta.

Per altre banda, Descartes, és el màxim exponent del racionalisme, que considera que la única manera de conèixer alguna cosa, es mitjançant la raó, ja que els sentits són insuficients i ens poden enganyar. Descartes, diu que hi ha tres tipus de idees, adventícies (són les que provenen de l’experiència sensible), fictícies, que són les que construeix la nostre imaginació i les innates (són les úniques que ens permeten saber quin es el coneixement).

En canvi Locke, també diu que hi ha tres tipus de idees i que totes procedeixen de l’experiència, hi ha les simples, que són les idees de sensació i les complexes, que són el conjunt de idees simples. No accepta que hi hagi idees innates, quan naixem les nostres idees procedeixen de l’experiència sensible.

Per Plató, l’estat ideal, és La República un model d’estat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filòsofs han de ser els governants,(coneixen el Bé i actuen pel Bé de la comunitat).

En canvi Descartes, creu que l’estat ideal es el de La societat civil/política. S’hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot poder s’ha d’exercir mitjançant el consentiment de la majoria. Critica la idea d’una autoritat fonamentada en el dret diví (experiència de les monarquies absolutes sustentades per “la gràcia de Déu”).

El millor règim polític per Descartes és aquell que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (més semblant a la democràcia). La monarquia pot ser bona sempre i quant el poder polític no es concentri en el rei sinó en el parlament.

Segons Plató el millor règim polític és l’aristocràcia però també la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. Entre les formes injustes de govern es troba la democràcia, finalment, en el lloc més baix de l’escala, hi hauria la tirania, que representaria el govern del despotisme i de la ignorància, dominat  per les passions de la part més baixa de l’ànima, donant lloc al domini de la crueltat i de la brutalitat.