Descartes

 TEXT 1

“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Descartes parla de la teoría de com coneixem el món que ens rodeja. Llavors ell pensa que els objectes i les coses que podem conèixer es troben en la nostra ment i que per poderles conèixer hem de recorrer a les ideas simples de sensació que són les que percebim amb els sentits o les ideas innates. Llavors ell defensa que l’única cosa de la que podem estar segurs i no dubtar és de la nostra ànima, és ha dir, que el fet de que existim com ha substància pensant no es pot dubtar.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

El terme el meu esperit, és refereix a l’ànima, és ha dir, que existim com a substància pensant, que sería la nostra ment o ànima.

TEXT 2

“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Descartes defensava que ell el primer que podia saber es que existia com una substancia pensant, és ha dir, que com nosaltres pensem, i podem plantejar-nos el fet de que existim, és evident que existim d’alguna manera, per què sino no ho podríem pensar, ni ens podríem plantajar el dubte de si en realitat existim o no. Del que ell dubta, és de si el seu cos existeix o no, però del que no podem dubtar i podem estar cent per cent segurs, segons Descartes, es de que com ha substancia pensant, és a dir la nostra ment o ànima si que existeix, per què si no, no podríem pensar. És una visó del nostre cos racionalista.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

És refereix a una cosa de la qual no pots dubtar, que en aquest cas, es refereix a l’ànima o ment.

TEXT 3

“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”

 1. Expliqueu breument la idea principal del text.

En aquest fragment Descartes defensa que el coneixement és l’anàlisi de moltes ideas innates.   També s’explica el mètode, és ha dir, que ha de fer un científic per poder arribar a dir si una idea és certa o falsa. Primer a de dubtar de tot. El següent pas és ajuntar totes les ideas innates, que com són innates, són evidents i per tant no és poden negar. A continuació fem un anàlisi de les ideas que són confuses i d’elles podem treure una teoria. Després ajuntem tots els resultats dels anàlisis i així podrem entendre les ideas confuses, i si no les entenem tornem a fer l’anàlisi. Finalment, es torna a fer una altra vegada el mateix procés, també ho poden fer diverses persones i comparar els resultats. Aquest procés es repeteix diverses vegades fins que ja no queda cap dubte i sempre ha donat el mateix resultat.

2. Expliqueu el significat de “cadenes de raons” inclosa en aquest text.

En aquest cas, la cadena de raons es refereix al conjunt d’ideas simples que hem d’analitzar per poder arribar a una idea complexa.