EXERCICIS DESCARTES

EXERCICI 1

TEXT 1

“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”

DESCARTES, Meditacions metafísiques

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Descartes era racionalista, de manera que la raó era l’eina principal.

El que Descartes ens vol dir en aquest text és que realment no podem conèixer les coses com són, és escèptic a l’hora de conèixer la veritat, i els arguments que dona són que els sentits, no sempre, però a vegades ens enganyen. I doncs, no podem distingir quan els sentits ens diuen la veritat i quan no. Els sentits no són segurs per apropar-se a la veritat. També Descartes diu que potser existeix un geni maligne que ens fa veure el què vol o que vivim en un somni. Amb tot això Descartes vol dir que no tenim capacitat per arribar a la veritat.

Però la vertiat més propera que podem arribar és entendre la realitat de les coses quan interactuen amb nosaltres. És a dir, Descartes distingeix la realitat de com són les coses i com són les coses per nosaltres. Per exemple, que nosaltres veguem una taula verda no vol dir que aquella taula sigui verda.

No podem arribar a saber si aquella taula és verda perque no tenim la capacitat però, tampoc ens cal. El que podem fer és entendre perquè nosaltres veiem la taula verda. És a dir, analitzar allò que pot ser pensat en nosaltres.

I en la última frase, Descartes fa referència a la 1ª veritat. Descartes introdueix un mètode per poder comprovar que les coses són segures i saber la veritat absoluta. Aquest mètode s’anomena Dubte metòdic, que consisteix en dubtar de tot i així poder trobar alguna cosa indubtable i classificar-la com a segura.

Però mentre dubtava és va adonar que hi havia una cosa de la que no podia dubtar. Aquesta era que estava dubtant. Doncs, no podia dubtar que estava dubtant i pensant. Si estava pensant no podia negar que estava existint.

Per això Descartes diu que no hi ha res més fàcil de conèixer que el seu esperit, és a dir, el seu jo, la seva consciència.

Aquesta va ser la 1ª veritat de Descartes ”Penso, doncs existeixo”.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

Descartes fa referència a la seva ment, ànima, consciència amb aquest terme. És el jo i Descartes el considera indubtable ja que el pensament és la consicència que estic pensant i per força ha d’existir l’ànima perque m’adono que estic pensant i no hi ha cap consciència que pugui negar la nostra consciència.

El meu esperit és la primera realitat ”Res cogitans”. L’únic que sé de mi és que penso.

EXERCICI 2

TEXT 2

“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Descartes en aquest text fa referència a la 1ª veritat del dubte metòdic.

Descartes volia saber la veritat absoluta, volia renovar la ciència comprovant que el què deia era segur i a partir d’aquí construir una nova ciència basada en la veritat absoluta.

Per poder reformular la ciència va introduir un mètode que permetia saber quines coses eren veritat. Aquest mètode era el dubte metòdic i consistia en dubtar de tot per així trobar alguna cosa indubtable i saber que aquella és segura.

Però mentre dubtava de tot es va adonar que hi havia una cosa de la qual no podia dubtar. Aquesta era que estava dubtant, estava pensant. Això va dur-lo a la 1ª veritat. Si estava pensant no podia negar la seva existència. Per tant, la primera veritat és l’existència d’ànima ”Res cogitans”

El pensament és la consciència que estic pensant i per força ha d’existir l’ànima perquè estic pensant i m’adono que estic pensant. Doncs, no podem negar la nostra pròpia exitència.

Fent referència al text Descartes diu que el nostre cos és material i necessita lloc, el nostre cos, a diferència de la nostra ment, el captem pels sentits i Descartes creu que els sentits a vegades ens enganyen i el problema és que no sabem quan ens enganyen, de manera que no podem saber si el nostre cos realment existeix. Però la nostra ment no necessita ni lloc ni és material i no la captem pels sentits, en el moment que pensem i ens n’adonem, no podem negar la nostra existència, estem pensant i ens porta a saber que existim.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

Descartes utilitza el terme ”certesa” per teure tots els dubtes que hi pugui haver. Quan menciona ”certesa” vol dir que amb el seu mètode del dubte metòdic ha trobat una substància la qual és impossible de dubtar i es refereix a l’existència de la nostra ment.

EXERCICI 3

  TEXT 3

“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

Descartes creu que per entendre el món cal seguir un mètode que desgloça en parts fàcils per poder després entendre les més difíclis i que si no seguim aquest mètode no podem entendre si les idees són falses o són certes, ja que és l’únic que podem accedir perquè no tenim la capacitat d’entendre-les.

2. Expliqueu eI significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.

Descartes s’adona que no té sentit que volguem saber la realitat del món perquè no tenim la capacitat per fer-ho. Però partint de l’existència de la nostra ment que es va adonar gràcies al dubte metòdic, ja que va trobar una cosa indubtable i era que estava pensant, Descartes creu que podem saber més coses amb certesa. Si sabem que la nostra ment ha d’existir, perquè enlloc de voler entendre la realitat, no intentem entendre com interactua la nostra ment amb la realitat? És a dir, per què no analitzem allò que pot ser pensat per nosaltres enlloc d’analitzar la realitat que ens és impossible.

Doncs Descartes distingeix que la nostra ment pot fabricar diferents tipus d’idees. Aquests tipus són tres:
les idees factícies, que són aquelles fabricades per nosaltres i tant poden ser com certes o falses; les idees advantícies, que corresponen a coses que tenen a veure amb el què passa i poden ser certes o falses; i les idees innates, que no provenen de fora, són així perquè ho han de ser, són evidents i indubtables, doncs totalment certes.

A partir d’aquí, Descartes es pregunta com és el món, i proposa que si sabem quines idees fictícies (que fabriquem nosaltres) i quines advantícies (que provenen del món) són certes i quines són falses podrem determinar com és el món.

Doncs per poder arribar a una altra veritat creu que hem de fer un mètode que s’anomena mètode científic i aquest consiteix en un camí que encadena coneixements de forma segura.

El primer pas és l’evidència. Necessitem claredat i distinció del nostre problema. El segon pas és l’anàlisi, que consisteix en la separació de les parts més simples del problema. El tercer pas és la síntesi, agafem tots els elements que tenim del problema i els ordenem i a partir d’aquí trobarem una idea simple que serà evident o una idea complexa que ja s’ha demostrat abans. I finalment el quart pas és la recapitulació, és a dir, repetir aquest mètode vàries vegades, no ens podem donar per satisfetns amb una vegada.

Fent referència al text, Descartes aplica aquest mètode per poder arribar a conèixer la certesa d’una idea per molt complicada que sigui.