Exercicis de Plató, Oriol Mancera i Blanch

Exercici 1:

En aquest diàleg es parla sobre el nom que reben les coses per part nostre, les quals se les atribueix el mateix, encara que siguin diferents, i no és el mateix l’objecte el qual designem que la idea d’allò, no és el mateix un llit (com a objecte sensible) que un la idea de llit, per exemple. Per això el savi del diàleg afirma que som capaços de diferenciar els diferents objectes perquè tot i siguent semblants en quant els sentits, cada cosa te una escència diferent, que ens determinen  la idea de què s’assemblen i per això podem distingir un grup de llits d’un grup de taules, perquè tot i tinguent tots dos quatre potes, ser rectangulars i plans, l’escència d’aquests dos mobles, la finalitat de cada un, és el què fa que podem relacionar-los amb diferents idees, perquè sabem que a una taula hi mengem, però aquesta pot ser de plàstic, fusta, etcètera però la funció és la mateixa, i amb el llit exactament el mateix, si la finalitat d’aquell moble és ser usat per dormir, és un llit.

En aquesta frase: “…car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible” el savi el què ens vol dir és que l’artesà fabrica una taula basantse en la idea de taula, si no es bases en la idea d’aquesta, no seria una taula, seria qualsevol altre cosa, però no una taula.

Exercici 2: 

En aquest fragment es tracta la dialèctica de Plató, la idea del bé, la qual per Plató és la més difícil d’assolir, ja que la descriu com la idea final, la qual necessita el coneixement de totes les anteriors, i que quan assolim aquesta arribem a l’excel·lència del coneixement, Plató ho defineix com l’ascensió de l’ànima.

Exercici 3:

En aquest text es defensa l’ontologia dualista de Plató, la qua es basa en dos realitats.

Plató afirma que hi ha dos realitats, una intel·ligible i una sensible. La primera realitat, anomenada món de les idees, on hi ha la idea de cada cosa, es una realitat eterna, perfecte, que no canvia amb el temps, ordenat pel Demiurg (una espècie de Déu), i encara que no podem detectar-lo a través del sentits, sabem que existeix, ja que ens ho podem imaginar, per tant té sentit, i existeix. En canvi la segona relitat, anomenada  món sensible, és el món que podem percebre a través dels sentits, que esta en constant canvi. Per tant Plató defensa la teoria de que el món sensible es una ombra del món de les idees, és a dir que les coses que veiem a través dels sentits són la ombra de les idees d’aquellés coses, i per tant, una còpia de la idea, per això sabem que el que veiem és una poma i no una taula.

Exercici 4:

1. Amb aquesta frase Plató ens fa referència a un conte que fa servir per explicar el perqùe d’aquesta frase.

Segons el conte les animes vivien al món de les idees fins que un dia van decidir visitar el món sensible, cosa que no li va fer cap gràcia al Demiurg que, en coneixer aquest fet, els hi tallà les ales a les ànimes, les quals van caure en picat contre els cossos, reprimint-les allà com a una presó. Degut a aquesta caiguda les ànimes perden la memòria de tot el que havien viscut abans, i com a càstig el Demiurg les obliga a puríficar-se per poder tornar al món de les idees. Per purificar-se però, hauràn d’aconseguir l’excel·lència del coneixement.

Amb aquest conte podem entendre que quan aprenem, l’únic que estem fent és recordar les idees innates de la nostre ànima.

2. Podem afirmar que l’ànima és inmortal perquè a part de que prové d’una realitat eterna i per tant ella també ho és, tal i com explica Plató en el conte,  si una ànima no ha pogut purificar-se abans de que el seu cos mori, aquesta es rencarnarà en altres cossos fins a aconseguir la purificació.

Exercici 5:

Aquest text parla sobre la política de Plató, la qual defensa que un govern ha d’estar governat per un savi, ja que aquest s’haurà dedicat més de quaranta anys al coneixement, i per tant sabrà quin és el bé, per tant, a quests sel’s ha d’obligar a governar.

Plató compara la política amb les parts de l’ànima: la part racional, la irascible i la concupiscible, cada una caracteritzada per diferents virtuts.

La part racional es caracteritza  per la prudencia i la saviesa, mentre que la irascible es caracteritza per la fortaleza i el valor i finalment la concupiscible per la temperança.

Donat això, Plató explica que en un govern perfecte, el savi serà el qui governi, ja que disposa de prudència i saviesa, aquest serà protegit per els guardians, gent amb predomini de la part irascible, que gràcies a la fortaleza i el valor, portaràn les normes del savi sense pensar en altres aspectes, per tant s’ocuparàn de fer complir les normes fetes pel savi al poble, on la part de l’ànima que predomina és la temperança.

Tot seguit Plató defensa que una societat justa és aquella on tothom fa el què ha de fer, no el que vulgui fer, ja que afirma que si set dona bé una cosa és perquè has nascut per fer aquella cosa, independentment de si t’agrada. Per posar un exemple: se’m dona molt bé fabricar mobles, però no m’agrada, a mi m’agrada escriure, però no se’m dona bé, per tant, segons Plató, haig de ser fuster.