– Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d’acord i us recordo el que ja s’ha dit tantes vegades.
– I què és? , va preguntar.
– Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres l’existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.
– Si, en efecte.
– Afirmem també l’existència d’allò bell en si, i igualment, per a totes les coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea que és única i que anomenem la seva essència.
– És veritat.
– I diem de les coses múltiples que són l’objecte dels sentits, i no de l’esperit, mentre que les idees són l’objecte de l’esperit, i no pas dels sentits.
– Perfectament.”
Plató, República
3) En el fragment 6 quina ontologia es defensa?
Es defensa que les coses múltiples, mutables…provenen dels sentits i tenen propietats (les coses són bones, boniques…); i les idees són úniques, immutables…són l’essència de tot, i provenen de la raó. Així doncs, sabem que una cosa és, gràcies a la idea que en tenim, gràcies a la seva essència.
Cal explicar més i especificar que Plató defensa una ontologia DUALISTA …
Fet Joaquim!