Filosofia, per Noelia Fernández

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol diria explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

En aquest fragment, Plató ens parla sobre les ”idees” de les coses i les coses en sí:

Plató ens explica que un artesà que fa llits, vol intentar fer una copia d’un amb la seva pròpia idea de llit i que li serveixi per fer els altres llits o taules.  L’artesà té una idea de llit i d’altres objectes que estan relacionats amb el seu camp de treball, i aquesta idea és magnifica i és tal i com ell vol fer els altres llits però, aquests, seran una còpia de la idea que l’artesà té al cap ja que són múltiples, hi ha molts de cada un i no són perfectes ni iguals.

Plató, amb la frase final  “car no és la idea mateixa que fabrica l’ artesà; això és impossible” vol dir que el que fabricarà l’artesà serà una còpia de la idea, però no serà la idea en sí ja que aquesta és única.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

–  El principal tema d’aquest exercici és el coneixement del bé.

Les idees principals són: El coneixement del bé; perquè la persona pugui conèixer l’essència de les coses, i no viure en un món de l’aparença ni dins d’un somni.

El que Plató ens explicà és, quan tenim el cos controlat, hem de buscar la felicitat de l’ànima. El bé, per a l’ànima, és el fet de poder retornar al món de les idees d’on no hauria d’haver sortit mai. I per tornar al món ideal, l’ànima s’ha de purificar ja que s’ha embrutit i ha de ser com abans, no com quan van caure, i així poder tornar al món de les idees.

Per Plató, el bé és el coneixement de les idees. L’ànima sent desitjos, necessitats per a poder estar a prop de les idees, és a dir al món de les idees. El que les persones hem de fer és dedicar-nos al coneixement i així podrem purificar l’ànima i arribar a l’essència i al coneixement  de les coses. Les idees estan estructurades de manera jeràrquica, és a dir, estan formades per una idea principal que permet veure les altres idees. Aquesta idea principal és el bé, i creu que si no coneixem aquesta idea principal, no podrem comprendre res.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es defensa?

• LA EPISTEMOLOGIA

Plató distingeix 2 realitats: la primera, és la principal i la més important per Plató. La denomina com ”realitat ideal” i és més real que la ”realitat material” que és la segona realitat.

La realitat ideal està formada per coses úniques i perfectes. Aquesta realitat és eterna. La segona, en canvi, és imperfecte, està formada per coses plurals, neix i mor per tant, no és eterna.

Segons Plató les dues realitats tenen una relació ens aquests dos mons, s’assemblen. El món de les coses (que és concret) i el món de les idees que (és abstracte).

Plató és pluralista físic. El món material està format per coses molt petites. Aquestes peces tenen formes geomètriques perfectes que sempre han existit. Totes aquestes coses ocupen lloc i per Plató, el lloc és un híbrid, forma part de la segona realitat però no el captem amb els sentits sinó amb la ment.

Plató diu que nosaltres captem les ombres, les “coses” en sí no les captem. Captem les qualitats de les coses a través dels sentits A través de les ombres coneix el món.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7:

• Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”?

Aquesta frase vol dir que el que fem a l’hora d’aprendre és recordar a través de la ment, relacionem les idees i pensem en quina cosa s’assembla allò que veiem a través dels sentits, és a dir, el que nosaltres veiem a través dels nostres sentits si ho recordem és perquè hem relacionat el que veiem amb una idea anterior, si no ho relacionem amb cap idea, és llavors quan diem que no sabem que és.

• Què en penseu, de la vigència del concepte d’ànima»? Argumenteu la resposta.

L’ànima és allò que cada un té, un coneixement, un concepte, una part de nosaltres que és eterna, ja que encara que quan el cos es separa de l’ànima (la mort), l’ànima queda allà, entre nosaltres, ja que és eterna, immortal, el meu “jo”. És allò que sabem que existeix, però no sabem com és. És una part racional de cada una de les persones que hi ha en el món.

 EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

En aquest fragment Plató fa referència als guardians de la ciutat, persones que són dedicades única i exclusivament al servei de la ciutat durant tota la seva vida, fins que arriben a la seva vellesa.
La gent va a l’escola per rebre una educació i una formació segons el que ells vulguin fer, segons les seves preferències. Quan tenen mes o menys 16 anys,  hi ha persones que són elegides com a guardians de la ciutat, tant homes com dones, és a dir, com a governants i la seva tasca serà dedicar-se més de 30 anys a la ciutat i quan arribin als 55 anys, mes o menys, es retiraran i rebran una renda pels seus serveis. Dels governants (guardians ) que es retiren s’escollirà un sol com a savi i aquest governarà la ciutat i la governarà bé ja que al haver estat tants anys al servei de la ciutat sense diners ni família, no tindrà preferència per ningú. Aquests savis s’encarregaran de formar als altres guardians per a que ells també esdevinguin savis.

Per a Plató, hi ha tres tipus de persones depenent del tipus d’ànima que tenen. Els savis (governants) tenen una ànima racional. Els guardians una ànima irascible i els altres una ànima concupiscible. Depenent que tinguin, serà d’un estament o d’un altre.

La part irascible de l’ànima és com un gos: La part concupiscible es mou segons els nostres impulsos, i quan mossega obeeix a la part racional.

També podem dividir l’ànima de la següent manera:
Un auriga, un carro arrossegat  per dos cavalls: un blanc i un negre.

El carro simbolitza el cos, que es conduit per l’auriga. El cavall blanc és la part irascible i el negre la part concupiscible. El cavall blanc és dòcil i pacient, amb força de voluntat com els guardians,  i en el cavall negre hi ha les emocions negatives, les passions, desitjos. L’ànima és feliç quan l’auriga condueix el carro, el cavall negre és obedient i el cavall blanc fort.