EXERCICIS PLATÓ 4

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el  que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D’on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. […]

– Veges-ho ara des d’aquest altre punt de vista. Quan l’ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altra mani i faci d’amo. Si parteixes d’aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d’ésser manat i servir com un esclau?

– A mi, sí.

– A quin dels dos s’assembla l’ànima?

– Evidentment, Sòcrates, l’ànima s’assembla al que és diví, i el cos al que és mortal.

– Examina ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta conclusió: allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en  canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Vol dir aquest procés de reminiscència que ja havia comentat en un altre comentari, ja que per Plató nosaltres ja teniem un coneixement però al “caure” al món terrenal aquella ànima curiosa el que li va passar va ser que va oblidar moltes coses, les coses que havia après en el món de les idees i de la única manera que les pot tornar a conèixer és amb aquest procés de reminiscència o de recordar, ja que són unes idees que sempre tindrà en el cap i només amb una mica d’esforç les podrà arribar a recordar.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Perquè diu que tot al que s’assembla més a l’ho diví és immortal, que no és pot descompondre, és a dir, com més perfecte és, té més possibilitats a ser immortal.

Plató diu que l’ànima ve del món de les idees però per curiositat, les ànimes és van acostar al món material i van caure i van ser castigades quedant-se en el món de les coses i oblidant-se del que sabien del món de les idees, la qual la única manera de poder tornar-hi és amb el procés de reminiscència que vol dir recordar. Tot això vol dir que les ànimes són immortals i el que volen és alliberar-se del cos el qual és el seu presoner ja que l’ànima i el cos estan junts, però l’ànima és immortal i mana al cos ja que ell mor.