Exercicis de Plató

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

Fragment 4) «—Vols que comencem les nostres investigacions seguint el mètode acostumat? Tenim per costum aplicar una idea general a la multitud d’éssers que, si bé tenen una existència diferent, designem amb el mateix nom. Comprens?

—Ho entenc.

—Referim-nos ara a la multitud que tu vulguis. Per exemple, si et sembla bé, a la multitud de llits i a la multitud de taules.

—Molt bé.

—Però aquestes dues espècies de mobles estan compreses, una, sota la idea de llit i, l’altra, sota la idea de taula.

—Si.

—També tenim costum d’afirmar que l’artesà de cadascun d’aquests mobles, no fa el llit o la taula de que ens servim sinó conformant-se a la idea que d’ells té, car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible.»

Plató: República

Aquest fragment ens mostra un diàleg. Hi apareix un artesà que aquest, fabrica llits i taules, en realitat, l’artesà el que està fent es intentar copiar la idea que ell te sobre un llit i una taula. Per ell, la idea que té sobre aquests objectes, és perfecte, i intentarà fer-los el més semblant possible a les seves idees. Però de tots els que faci, no n’hi haurà dos d’iguals ni seran iguals a la seva idea de de llit i taula.

La última frase, vol dir que l’artesà, farà la seva pròpia idea de taula i llit i l’intentarà reflectir a la realitat, però aquesta idea serà única perquè cada persona té una idea diferent sobre un com es un llit i una taula.

La idea de llit, pertany a la primer realitat, que és el món de les idees i la relacionem amb un llit, que aquest pertany a la segona realitat, que és el món de les coses. Per Plató la segona realitat, és una copia de la primera. El món ideal, és el món perfecte, però no el podem percebre perquè els sentits ens enganyen, per tant cada persona té ina idea diferent de llit.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

 Fragment 1) – Doncs el mateix passa amb el bé. Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé separant-la de totes les altres, ni d’obrir-se pas, com en una batalla, a través de totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les proves no en l’aparença sinó en l’essència i no sap arribar al terme de les dificultats amb l’argumentació intacta, ¿no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altre bé sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència; i que en el seu pas per esta vida no fa més que somiar, enfonsat en un sopor del qual no despertarà en aquest món perquè anirà directament l’Hades per a dormir el son més profund?

Plató: República

La idea de be per Plató es una idea suprema, i es la més important de totes. Diu que es un coneixement privilegiat, que se’n apren al llarg dels anys a base d’estudiar. Una idea de be, engloba a moltes idees.

Les idees estan posades en forma piramidal, per entendre les que estan a dalt de tot, primer hem d’entendre les que estan a baix. Totes les idees tenen un concepte, es a dir una poma, una pera i una maduixa, estarien a baix de tot de la piràmide, al següent esglaó, hi podríem posar fruita, i al de dalt de tot podríem posar berenar o postres (ja que es quan s’acostumen a menjar aquestes fruites).

Sabem que el be, fa referència a la polis i això significa que el bé comú estarà per sobre del bé particular. Només coneixem el bé a través de la satisfacció de l’ànima. Sabem que es una idea de Bé, perqué els nostres sentits ens ho diuen.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

Fragment 6) – Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d’acord i us recordo el que ja s’ha dit tantes vegades.

– I què és? , va preguntar.

– Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres l’existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.

– Si, en efecte.

– Afirmem també l’existència d’allò bell en si, i igualment, per a totes les coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea que és única i que anomenem la seva essència.

– És veritat.

– I diem de les coses múltiples que són l’objecte dels sentits, i no de l’esperit, mentre que les idees són l’objecte de l’esperit, i no pas dels sentits.

– Perfectament.”

Plató, República

Es defensa la ontologia de la primera realitat (món ideal)

Plató distingeix entre dos mons:

El món sensible (ideal): el qual hi ha objectes físics, materials… Aquest mon el percebem a través dels sentits, els quals no ens diuen la realitat tal i com es, sinó un sentit relatiu,es etern i concret.

El món Intel·ligible: és una copia del primer món, està format per les idees, aquestes perduren sense variar al llarg del temps i son models d’objectes del món sensible, a mes es abstracte.

la segona realitat, es una copia de la primera, es a dir les coses es copien de les idees.

Plató diu que no captem les idees, sinó que captem ombres. Captem les qualitats de les coses i ho fem a través dels sentits, d’aquesta manera coneixem tot el que ens envolta.

Sense el món intel·ligible, no podríem saber que és la bellesa, perquè no hi hauria una idea, i tampoc hi hauria un demiurg que transforma totes les coses per tal que des del món sensible, sapiguem el que es la bellesa.

 EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el  que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D’on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. […]

– Veges-ho ara des d’aquest altre punt de vista. Quan l’ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altra mani i faci d’amo. Si parteixes d’aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d’ésser manat i servir com un esclau?

– A mi, sí.

– A quin dels dos s’assembla l’ànima?

– Evidentment, Sòcrates, l’ànima s’assembla al que és diví, i el cos al que és mortal.

– Examina ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta conclusió: allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en  canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]

PLATÓ, Fedó

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

L’ànima, segons Plató, ha caigut del món de les idees i que per tornar a estar allà, s’ha de purificar i per això, el que ha de fer es recordar les coses que es va oblidar quan va venir en el món de les coses.

L’ànima es immortal, va transmigrant de cos en cos fins que es purifica, que es quan finalment es mor.

Perquè l’ànima assoleixi el coneixement racional, fa falta aquestes virtuts:

Part racional            → Prudència

Part irascible            → Fortalesa

Part concupiscible  → Temperància

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Plató diu que el cos està format per el cos (que es mortal, procedeix del món material) i l’ànima, que es immortal, perquè procedeix del mon de les idees.

L’ànima, representa que es el poder diví, que no mor mai i es el que ha de guiar al cos, que es mortal.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Fragment 2) I arribats als cinquanta anys, als que hagin sobreviscut i destacat sempre i per tots els conceptes en la pràctica i en l’estudi, se’ls ha de conduir fins a la fi i obligar-los que, elevant l’ull de l’ànima, miren de front allò que ens dóna llum a tots; i, en veure el bé en si, es serviran d’ell com a model la resta de la seva vida, mentre governen, cadascun quan li pertoca, tant a la polis com als particulars i a ells mateixos; perquè, tot i que dediquen la major part del temps a la filosofia, hauran de carregar, quan els arribi la tanda, amb el pes dels assumptes polítics i governar un darrere l’altre pel bé de la ciutat i tenint aquesta tasca no tant com quelcom honorable sinó com ineludible. I així, després d’haver format cada generació altres homes com ells als quals deixaran com a successors seus en la guarda de la polis, se n’aniran a viure a les illes dels benaurats, i la polis els dedicarà monuments commemoratius i sacrificis públics, honorant-los com a divinitats, si la Pítia ho permet o, si no, com a mortals feliços i excel·lents.

En aquest fragment ens parla sobre el govern que ell defensa.

Ens parla sobre la justícia. Aquesta, fa que la ciutat estigui en equilibri, ja que la ciutat només funciona si hi ha ordre. per això calen unes lleis que s’han de complir, a mes cada persona ha de treballar en aquell ofici en el qual son els millors, si tothom fa això, tindrem una societat perfecte. Per això va dividir la societat en tres parts:

• Part concupiscible: es caracteritza per la virtud de la temperança, es on està situada la majoria de la població.
• Part irascible: està formada pels guardians, s’encarreguen de vigilar la ciutat i que tothom fagi el seu ofici. Els caracteritzava la fortalesa.
• Part racional: són els savis, els que savien utilitzar la raó. Els caracteritzava la prudència.

Per Plató el millor govenant es el savi, està més a prop del món de les idees.