EXERCICIS DE PLATÓ

EXERCICI 4

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Primer de tot, Plató distingeix dos tipus de realitats: la 1ª, la realitat ideal (món de les idees) i la 2ª, realitat material (món material).

La primera realitat és la principal i és aquella on hi trobem les idees o les formes. La 2ª realitat és aquella que hi ha les coses materials, els éssers vius…

El món material és aquell que captem amb els sentits, que ocupa lloc, que és divers, imperfecte, el que canvia, es mou i és mortal.
El món ideal, en canvi, és aquell perfecte, que no ocupa lloc, que només es pot pensar, és etern, no canvia i és immortal.

Però tot i així, el món de les idees te relació amb el món material perquè tenen una semblança,

Plató pensa que per conèixer la veritat hem de fer tant de cas als sentits com a la raó. Doncs, distingeix dos tipus de coneixement vàlids: el coneixement sensible i el coneixement intel·ligible.

El que veiem és el que veiem però podem no saber què és, és a dir, podem veure les coses amb els sentits però no amb la ment. Però realment l’autèntic saber no està en els sentits, ja que, segons Plató el coneixement intel·ligible és superior al coneixement sensible.

El coneixement inte·ligible és l’autèntic saber perquè és el que no canvia, el que és etern, el que és sòid i compartible, no com el coneixement sensible que és abstracte, caòtic, ja que, tots veiem les mateixes coses però no tots les entenem perque ens cal el coneixement inte·ligible que són les idees. No és que els sentits ens enganyin però no ens ensenyen la veritat autèntica.

Si volem entendre les coses per saber què són ens cal un coneixement intel·ligible clar, és a dir, idees clares. Hem d’arribar al món de les idees.
Per arribar a aquest món hem de passar per un procès de reminiscència. Aquest procès consisteix és un procès mental a partir del material innat que consisteix en recordar.
D’acord amb Plató, les idees estan amagades dins de la nostra ment i nosaltres, a partir del procès de reminiscència, podem recordar les idees gràcies a que les coses s’assemblen a les idees. I a l’entrar en contacte amb les idees podem entendre les coses que captem pels sentits.

Es per això que Plató diu que ”Per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”, perque saber què són les coses no és altra cosa que passar per un procès de reminiscència per poder arribar al món de les idees i tenir les idees de les coses.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Plató creu, com Sòcrates, en la permanència de l’ànima
Com veiem el que el diàleg diu, que si per aprendre hem de fer un procès de reminiscència que consisteix en recordar, vol dir que nosaltres el coneixement l’hem adquirit anteriorment. I si conèixer és recordar, les idees ja estan en la ment, i per tant, la ment i les idees pertanyen a la mateixa realitat. I com afirma Plató, el món de les idees és immortal i ha existit sempre. I si sabem que el cos no és etern, doncs, no és possible adquirir coneixement anteriorment d’una altra manera que alguna part de nosaltres no hagués existit abans. Aquesta part del nostre cos que ha existit anteriorment i existirà és l’ànima. Doncs,l’anima és immortal.

A més a més, Plató creu que l’origen de l’anima prové del món de les idees, però les ànimes es van voler acosar al món material de les coses i van ser castigades en el món material i empresonades pel cos. Així doncs, les ànimes també són divines, i immortals, i el que volen és alliberar-se del cos, ser lliures i poder tornar al món de les idees. Però per fer-ho han de passar per un procés de purificació i quan el cos mor, l’anima marxa a un altre cos per seguir purificant-se.

Per això en el diàleg veiem que Plató diu que quan l’ànima està a dins del cos, l’ànima és la que mana al cos i l’ànima és el diví, l’immortal.

També veiem com diu que l’ànima és l’ésser diví, l’immortal, l’intel·ligible, l’únic i el que no canvia és l’ànima, perquè pertany al món de les idees.
En canvi, l’ésser humà que pertany al món material, canvia, és mortal, és inintel·ligible…

EXERCICI 1

Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explicaper què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

En aquest fragment, Plató fa referència a les coses i a les idees de les coses.

Primer de tot el diàleg, per parlar d’aixo agafa la multitud de llits i la multitud de taules com a exemple. I seguidament diu que aquestes dues espècies de mobles estan compreses sota la idea de llit i sota la idea de taula.

En altres paraules, el que pretén dir-nos Plató aquí, és que, tot hi haver-hi llits diferents; de fusta, de ferro, més grans, més petits… Nosaltres sabem distingir que és un llit gràcies a la idea de llit que tenim. I el mateix passa amb les taules; hi ha taules de quatre potes, hi ha de tres, rodones, quadrades, de fusta, de marbre… és a dir, independentment de les característiques que poguem trobar-hi en aquests mobles, nosaltres distingim el que són perque coneixem, recordem, sabem, contenim la seva idea.

I el que ens vol dir Plató en l’últim párraf és que igual que nosaltres tenim la idea de taula i llit, l’artesà, quan les construeix, també. Però, tot i tenir aquesta idea, és impossible que l’artesà la pugui plasmar tal i com és. Només podrà construir una còpia que té de la idea però que mai sera idèntica.

EXERCICI 3

– En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

En aquest fragment Plató fa una reflexió sobre la realitat.
Plató distingeix dos tipus de realitat: la 1ª realitat que és la realitat ideal o el món de les idees i la 2ª realitat que és la realitat material o el món material.

El món de les idees on hi trobem les idees, només es pot pensar, no ocupa lloc, és etern, únic i perfecte i no canvia.
El món material on hi trobem les coses materials, els humans, els animals.. Aquest món el captem amb els sentits, ocupa lloc, no és etern, és plural i divers, és imperfecte, canvia i es mou.

Plató diu que la 1ª realitat té relació amb la 2ª perquè tenen semblança.

En altres paraules, el que diu Plató en aquest fragment és que nosaltres assignem una cosa amb la seva idea, perquè té una semblança però tot i tenir una semblança, cap cosa és igual a la seva idea.

La idea amb la que assignem cada cosa, com Plató diu al diàleg, és única i aquesta idea és l’esséncia de la cosa.

Plató creu que per saber el veritable coneixement hem de fer tant de cas als sentit com a la raó i per això distingeix dos tipus de coneixement: el coneixement intel·ligible el que ens arriba a conèixer les idees a travès de la raó, i el coneixement sensible que arribem a conèixer les coses a partir de l’experiéncia sensorial.

Seguidament el que el Plató ens diu en el diàleg és que a partir del coneixement sensible arribem a conèixer les qualitats sensibles de les coses a partir dels nostres sentits, és a dir, que no captem les coses sinó les seves qualitats.

Les idees, doncs, són captades pel coneixement intel·ligible i el que captem no són les idees, captem les seves ombres i a partir d’aquí establim una relació de semblança amb les coses.

EXERCICI 5

Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Plató va crear un estat perfecte, La República.

Plató creu que perque un estat funcioni ha de ser un estat just, i això implica aconseguir l’harmonia de l’estat.

L’estat està format per diferents persones que fan una funció a la societat. Per aconseguir l’harmonia de l’estat hi ha d’haver una relació entre les persones que el formen i la funció que fan.

Depenent del tipus d’ànima que tinguin faran una funció en la societat o una altra i serà l’estat qui s’encarregui d’encaminar a les persones i preparar-les per a la funció a la qual estan predestinats.

Doncs segons el tipus d’ànima que cada persona tingui, segons Plató, es trobarà en una classe diferent que pot ser guerrer, soldat, magistrat o obrer.

Plató distingeix tres tipus d’anima: L’anima racional, l’ànima irascible i l’ànima concupiscible.

L’ànima racional és aquella que es mou per la raó i és la que poseeixen els savis o els governants de la República.

L’ànima irascible és aquella que es mou pel coratge i la força de voluntat i és la que poseeixen els guardians.

Finalment l’ànima concupiscible és aquella que es deixa emportar per les emocions.

En aquest fragment Plató fa referència a les persones que fins que arriben a la vellesa s’han d’encarregar de servir i vetllar per la ciutat.

Aquestes persones són elegides perquè tenen una ànima amb coratge i valenta i des que neixen són educades per l’estat per a que cumpleixin la seva funció social.

Quan arriben als cinquanta anys, com bé diu en el text, passaran la seva funció a una altra generació i ells seran agraïts pel seu treball amb honor.

EXERCICI 2

 Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

En aquest fragment Plató tracta del coneixement de la idea de bé.

En la 1ª realitat, és a dir, el món de les idees Plató distingeix dos nivells. En el primer nivell del món de les idees es troben les entitats matemàtiques. Les entitas matemàtiques só l’aprenentatge bàsic que hem d’obtenir abans de poder arribar al segon nivell del món de les idees, és a dir, per poder arribar a conèixer les idees.

Aquestes entitats matemàtiques (gran, petit, rodó,recte…) són bàsiques i necessàries perquè ens ajudaran a endreçar les idees.

En el segon nivell del món de les idees hi ha una piràmide que conté les idees ordenades. Les més senzilles són a sota i les més complexes a sobre.

Les idees de sobre contenen les de sota.

Per poder pujar de nivell has de saber ordenar aquestes idees i quan ja ho tens clar, vas coneixent més realitat.

Plató en aquest fragment fa referència a la idea de bé, que és la idea suprema i diguem, que és la que es troba a dalt de tot de la piràmide, i doncs, la que conté totes les altres idees.

Per tant, el que diu Plató és que si no ets capaç d’endreçar totes les idees en el seu nivell, no podràs arribar a la idea de bé i no podràs arribar a la veritat.

Si no pots conèixer la idea de bé, no podras arribar a trobar l’essència de les coses i no trobaràs la veritat, i com diu en el text, viuràs com en un somni o com en una aparença.