Exercicis de Plató

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

El fragment 4 explica la teoria dualista de què en el món hi ha dos realitats, la primera i la segona realitat. Concretament parla de les coses, que pertany a un dels nivells de la segona realitat, i de les idees, que pertany a un dels nivells de la primera realitat.

Les coses són qualitats que captem del món material, però que no ens mostren la realitat; ja que, els sentits ens enganyen. Per exemple: els arbres, l’home,…

El món de les idees és el món de les formes ideals, perfectes i universals, però a l’hora el món de les idees és un món on una idea pot dividir-se en moltes idees més concretes. Per exemple: la distinció entre “llits” i la “idea de llit”. Quan penses en la idea de llit, pensem en un matalàs on majoritàriament descanses. Però, aquesta és la idea de llit no un llit; per tant, les idees són conceptes abstractes. Quan penses en un llit no pots tocar-lo, està a la teva ment. Per contra, en el món de les coses, podem trobar una gran varietat d’objectes que anomenem llit per unes propietats en comú. Per exemple vols comprar-te un llit i vas a una botiga quan diguis: “Vull un llit!”, et preguntaran: “Com el vols?”; per què la idea de llit és general, però en el món de les coses pots trobar llits de diferents formes, mides,…

La frase: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”, significa que la idea que l’artesà té pensada, a la seva ment, és a impossible de calcar a la perfecció com a cosa. Per exemple: quan has de fer una maqueta d’una casa i abans de començar a treballar penses com pot ser la maqueta, et crees una idea. Però, a l’hora de construir la idea en una cosa material mai surt com havies pensat; ja sigui per falta de materials o per la sofisticada idea que havies pensat.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

El fragment 1 explica que una persona ha de conèixer la idea de bé i no basar-se en opinions o aparences; per tal, de poder ser savi.

Plató defensa que el savi és aquella persona que coneix la idea suprema del món de les idees, aquesta idea suprema és el bé. Per poder saber que és la idea de bé o acostar-s’hi un ha de poder pensar per si mateix; és a dir, raonar.  Plató explica que la única manera de poder tenir cada un la seva opinió és mitjançant l’educació.

L’educació és quelcom que t’ajuda a poder desenvolupar-te intel·lectualment amb la finalitat de poder acostar-te a la idea de bé; per tant, per poder conèixer la idea de bé has d’estudiar molt.

L’argument que Plató ofereix en aquest fragment és que només pot tenir “poder” (aspirar a ser algú) aquella persona sàvia que sap o s’acosta a la idea de bé. Per exemple: imaginem que arriben les eleccions i per tant tots els partits polítics fan campanya i un dels candidats presentats és una persona inculta que és deixa influenciar per els altres. Si aquest candidat guanya, durant el seu període de govern ell farà el que li diguin.  En el cas de ser influenciat per savis el seu govern funcionarà correctament, però s’hi està influenciat per persones que són egoistes i no saben que és el bé, el seu govern no funcionarà i hi haurà malestar entre la població; degut a que, el governant ,per falta d’educació, no podrà raonar que el que fa està malament.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es defensa?

Plató en aquest text, defensa el dualisme ontològic; és a dir, afirma que la realitat està dividida en dos realitats diferents.

La primera realitat és  el món ideal, no ocupa lloc i només és pot pensar (món intel·ligible).

La segona realitat és un món material, on hi ha objectes, animals, essers,…

El món intel·ligible no canvia, no ocupa lloc, és etern, és perfecte! Aquest món té dos graus, el primer són les entitats matemàtiques, que són la base; el segon és el món de les idees esta estructurat de manera piramidal, ja que cada idea pot contenir idees més concretes. La idea suprema per a Plató és el bé, per tant necessites de coneixements per saber el que és el bé per poder actuar bé, aquesta persona que sap que és el bé i actua bé és el savi, que ha passat anys estudiant.

El món de les idees per contra ocupa lloc, no és etern, constantment canvia, és imperfecte!

Al món material també se’l pot anomenar món sensible; ja que, els sentits ens ajuden a captar les coses; és a dir, les seves qualitats. Aquest món és divideix en dos graus, el primer són les “obres”  que són un reflex de les coses; el segon són les coses que són materials i les captem mitjançant els sentits.

Entre les dos realitats hi ha una relació perquè si no hi hagués una relació quan veiéssim una taula no sabríem que és perquè no tindríem el concepte de taula. Per tant, és necessària l raó per poder entendre les coses que veiem amb els sentits.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Segons Plató conèixer és recordar i aquesta teoria s’anomena reminiscència.

El coneixement no s’adquireix a través dels sentits ni per l’educació, sinó que les idees són innates i per tant, no les hem d’aprendre sinó de recordar. Això és degut a que l’anima i el cos estan unides i l’anima pertany al món de les idees, però al caure va oblidar totes les idees; és a dir, coneixements i mitjançant els sentits i l’educació el que fem és recordar els coneixements/idees que l’anima va oblidar al caure. Per exemple: quan som petits i recordem que és la idea de llit.

Per tant, al conèixer ;és adir, al recordar, ascendim en el món de les idees.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Plató, defensa en aquest fragment que l’anima és immortal; degut a que, si acceptem que el que fem és recordar estem acceptant a l’hora que aquets coneixements provenen del món de les idees; és a dir, anterior  a la nostra existència.

Les animes abans de ser castigades i empresonades dins dels cossos, vivien en el món de les idees i sabien tots els coneixements, però al caure van oblidar. El fet de que les animes anteriorment a la nostra existència ja estiguessin vives, ens fa creure que les animes són immortals.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

En aquest fragment Plató explica quins han de ser els governants; per ell, els que governen la polis han de ser aquelles persones sabies i que hagin sigut guardians durant tota la seva vida.

Plató explica que els homes i dones que són fortes, valentes, sense família, … han de ser escollits per ser guardians. Els guardians són els encarregats de protegir i controlar la polis. Són escollits d’aquesta manera selectiva i obligats a no poder tenir propietats ni diners per assegurar-se que aquests guardians només és dediquen a la polis. La seva anima és valenta i desinteressada, ells no manen sinó que obeeixen. Els guardians joves obeeixen a guardians que com a mínim han exercit 20 anys i d’entre ells els més savis. D’aquesta manera els governants seran persones que només és dedicaran a mirar per el bé de la població i que formaran als guardians més joves com a futures generacions governants de la polis.

Finalment, quan els guardians no volen seguir sent guardians se’ls dona una casa i són homenejats.

Cada estat social ( població, guardians i governants) pot relacionar-se amb cada part de l’anima:

-La part racional (cap), representen els governants, persones sabies que no pensen en el seu propi bé sinó en el bé de la polis.

-La part irascible (pit), aquesta part té en compte la valentia i la capacitat d’actuar i per tant representa als guardians, persones que protegeixen i controlen la polis.

– La part apetitiva (ventre) té en compte tots els desitjos i somnis, aquesta part representa a la població que afavoreix al moviment de riqueses i als desitjos d’aspirar a ser una persona amb moltes riqueses.

La part apetitiva és una part de l’anima molt important i que gràcies a ella la població pot satisfer les seves necessitats; ja que, sense una diversitat d’oficis, on dins de cada ofici hi hagin els millors, no és podrien satisfer totes les necessitats ,degut a que, una sola persona no pot ser el millor en tots els oficis. La població és la majoria de ciutadans de la polis.