Exercicis Nietzsche

Del TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: Nietzsche es refereix al concepte de noble quan vol representar la personificació dels bons valors, la persona que no segueix al pastor ni el ramat.

Ressentiment: Nietzsche diu que aquest sentiment és l’odi per enveja i la impotència per no poder cambiar el fet. Ell diu que aquest sentiment dolent els tenen els pastors, que són tots dèbils, i aquest ressentiment els obliga a fer la transvaloració de valors.

Del TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2.Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche explica la formació d’alguns aspectes morals. En concret, l’origen de les idees morals de “bo” i “dolent” tal i com les entén la nostra tradició judeo-cristiana. Nietzsche tracta de mostrar-nos que alguns aspectes que pensabem que eren naturals o necessàris, tenen un origen concret, per culpa de alguns fets històrics que han marcat la nostra història i per alguns factors de la nostra psicologia. Nietzsche diu que som animals que inventen històries, que ens les creiem i patim per elles.

Nietzsche concep la idea de “bo” a partir de que l’individu tindra una moral que accepta la vida tal i com es presenta i que no es deixa sotmetre per res ni ningú, com en canvi si ho fa qui segueix la “moral de l’esclau” o el ramat, que segueixen al pastor. Això es veu refelxat als practicants del cristianisme, que es deixen emportar, i seguir a un altre que pren decisions per ells; són persones de caràcter febles i afirmen que la debilitat es bona i que sotmetret és lo correcte. Així identifiquen les característiques de la moral noble, característiques que ells no tenen tot i que voldrien tenir, com a dolents.

Nietzsche diu que la paraula “dolent” també es refereix a “pervers” i fa referencia a les característiques de l’home noble. Segons Nietzsche hem fet una transvaloració els valors, els que tenien un origen de bo, passan a ser dolents i els que tenien de dolents passsn a ser bons, cosa que te culpa la religió cristiana.  Cal destruir aquesta moral eliminant el seu fonament: Déu. I ho faran si segueixen al super home, el home amb una nova mentalitat, el del futur.

Del TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Del TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.