MILL I NIETZSCHE

JOHN STUART MILL

TEXT 1

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.

1. S. MILL. Sobre la llibertat, IV

• Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]

1. a) «àmbit de la llibertat»  ens vol dir que les accions que no tenen repercussions nocives sobre els altres, sobre aquesta mena d’accions, la llibertat dels individus ha de ser absoluta.
2. b) «àmbit de la moralitat» això succeeix quan es lliure de fer allò que més li plagui amb la seva vida privada i els seus pensaments, sempre que no perjudiqui els altres. Ell és el principal protagonista de la seva vida i pertany als drets personals fer-ne el que vulgui.

TEXT 2

Però aquesta poderosa base natural de sentiments existeix; i, una vegada l’hem reconegut, el principi de la felicitat general com a criteri moral constituirà la fortalesa de la moralitat utilitària. Aquest ferm fonament és el dels sentiments socials de la humanitat; el desig de la unió amb el proïsme, que ja és un poderós principi de la naturalesa humana, i, afortunadament, un dels que tendeixen a enfortir-se, inclòs sense ser inculcat expressament, només per la influencia dels progressos de la civilització. La condició social es així tan natural, tan necessària i tan habitual per a l’home, que, excepte en circumstàncies excepcionals, i per obra d’una abstracció voluntària, mai pot pensar en si mateix més que com membre d’un cos; i aquesta associació s’aferma cada vegada més, a mesura que la humanitat se separa de l’estat d’independència salvatge.

John Stuart Mill,L’utilitarisme

• Explicar breument l’argument principal del text. [2 punts]

L’utilitarisme pretèn buscar la felicitat conjunta. Contra més útil sigui una acció per a més individus millor és aquesta.

El fet que Mill fos liberal, significa que defensa la iniciativa privada. El que considera l’Estat liberal és l’impuls del benestar públic en un estat mínim. Tot hi això considera que el liberalisme i l’utilitarisme no neguen el paper de l’Estat com a promotor en el cas que no hi hagi cap tipus de iniciativa privada. Aquest principi de la felicitat general és un sentiment social comú a tota la humanitat, natural de les persones com la parla o el raonament i inculcat per la pròpia civilització. Només té excepció en determinades situacions o per una abstracció voluntària.

TEXT 3

Però ni una persona, ni cert nombre de persones, tenen dret per dir a un home d’edat madura que no condueixi la seva vida, en benefici propi, com a ell li convingui. Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que pugui tenir en això un estrany, excepte en els casos de forts llaços personals, és insignificant comparat amb el que té l’interessat; el mode d’interessar-se de la societat (excepte en el que toca a la seva conducta cap als altres) és fragmentari i també indirecte; mentre que, per a tot el que es refereix als propis sentiments i circumstàncies, fins i tot l’home o la dona de nivell més corrent saben, infinitament millor que les persones alienes, a què atenir-se

JohnStuart Mill, Sobre la llibertat

• Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar». [1 punt]

Benestar en aquesta frase es refereix al confort o la satisfacció a llarg termini. És un estat emocional positiu.

TEXT 4

Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, per disposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un principi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. […] Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’una persona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interès dels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades són totes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-se a les conseqüències.

MILL. Sobre la llibertat, IV

• Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

L’individu és lliure i sobirà absolutament sobre el seu cos i la seva ment.

L’autor afirma que la llibertat es natural dels individus i l’Estat no pot oposar-se a aquesta o tractar de limitar-la de la mateixa manera que tampoc ha de fer-ho la opinió pública només per ésser conscient de les diferències que presenta amb la societat.

La llibertat no és ilimitada, només es permet limitar-la quean les decisions de l’individu afecten els altres ciutadans, si afecten la pròpia vida, les decisions de l’indivudu sobre si mateix són legítimes. Si s’infringís la condició de no perjudicar o vexar els altres invididus, l’infractor hauria de veure’s penalitzat per l’Estat amb el càstig acordat equitativament.

Destaca el contingut social de l’Utilitarisme de Mill que homogenitza la felicitat de l’individu amb els interessos de la societat i d’altra banda ressalta que més felicitat col·lectiva significa també més felicitat individual.

Es preten un canvi de societat per l’acció d’individus lliures.

NIETZSCHE

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

• Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: Anomenem noble aquella persona que no adopta els comportaments de la societat respectant les idees, creences i decisions dels altres. L’individu no opina que les seves decisions siguis les úniques bones. El noble no es sempre feliç però si independent.

Ressentiment: Al contrari del comportament noble és l’actitud de seguir els pròpis valors creient que aquests són els millors i que haurien d’ésser referent per a tothom. No té la capacitat de ser “noble”.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

• Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Al llarg de la història Nietzsche va observar que les qualitats dels aristòcrates i els nobles eren les considerades bones i en canvi les del que estaven per sota seu i els obeïen i respectaven eren qualitats dolentes.

La superioritat dels nobles els otorgava autonomia i avantatges pròpis de les classes altes. Les qualitats dolentes eren aquelles pertanyent a les classes baixes que no posseïen els privilegis de la noblesa.

Les classes baixes van arribar a percebre aquesta relació de submissió i dependència per mitjà de l’odi i el ressentiment. Els sacerdots gelosos de la independència i llibertat dels nobles i la obediència i respecte que els retrien els inferior. Per això aprofitaren el ressentiment propi i de les classes inferiors i transvalorares les capacitats del nobles com a inferiors.

És per això que la transvaloració dels sacerdots posa com a home pervers a l’home bó, per tal de reevindicar els seus valors. Per tant, segons la moral del ressentiment i l’odi els inferiors esdevenen esclaus. Però darrera de tot això només hi ha el desig de venjança dels sacerdots.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

• Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Els nobles consideraven bons els seus valors, per tant, en tenir ells el poder imposaven les normes de la moral i els valors que ELLS creien positius

Els nobles en la admiració del propi obrar contemplaven els seus sentiments com a superiors. En contraposició tot allò que no encarnava els seus valors o el seu llinatge era anomenat dolent, com ara els vulgars i inferiors.

El poder eclesiàstic va permetre la revolta dels esclaus que regiraren el les paraules amb un grau més negatiu transformant els valors i donant una que els convenia més.

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

• Expliqueu breument les idees principals del text.

Nietzsche ens ensenya la seva visió utilitzant la genealogia com a mètode o camí  per trobar l’origen dels conceptes bo i/o dolent.

A través de l’estudi de diferents llengües comprova que el terme bo havia significat “noble”, “distingit”… En canvi, el concepte “dolent” s’havia entès com “baix”, “plebeu”…

Va arribar a la conclusió que s’havia de trovar la manera de ser un “home noble” assumint que les creences nostres no eren les úniques correctes i que qualsevol tenia dret a fer el que per ell era el correcte sense que fos necessàriament el que la resta creiessin correcte.