Exercicis Nietzsche per Laura Ibañez

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicarbreument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble en aquest text es refereix a l’individu que actua independentment de la resta però no per això menysprea les decisions dels altres. Aquella persona que fa el que vol no pensa que el que faci estigui bé, hi han diferents perspectives. Sempre són indepents en qüestio de creences i decisions.

El ressentiment és creure que els va

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche diu que les classes aristocràtiques es consideraven els “bons” ja que es creien superior a les classes “inferiors”. L’home de classe inferior era considerat “dolent”, aquest era rebutjat per les classes superiors.

Les classes inferiors senten odi i ressentiment cap aquesta relació. Els sacerdots tenen una gran importància ja que aquests odien a l’home noble per que els nobles poden ser feliços i poden aconseguir ser respectats pels inferiors.

Els inferiors no poden expressar el seu odi directament i per això diuen que les capacitats dels nobles son inferiors. L’home bó segons la moral del l’odi i el ressentiment es l’esclau, doncs d’aquesta manera l’aristocràcia seria el model d’home dolent.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a lamateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

3. Per què diu Nietzsche que “ …vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Segons Nietzsche associem el concepte de bo amb el de noble. Les persones que creuen que tot el que fan esta bé i son les uniques bones, es consideraven com un èsser superior als altres, com per exemple els plebeus que eren la classe inferior i eren vists com dolents.

Les accions dels nobles eren considerades les uniques bones, per això es consideraven la classe dominant. Aquests imposaven les morals que ells volien com les uniques bones. La moral dels esclaus era aquella que no pertanyia a la dels nobles. Aquest es van revoltar i  van fer una transvaloració (treansformar els valors).

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Nietzsche parla sobre la geneologia per expressar la recerca de que es bo i que es dolent, ja que es relacionava el que era bo amb els nobles i el que era dolent amb els plebeus. Nietzsche diu que per ser una persona noble no hem de considerar que tot el que fem i creiem és correcte, tothom pot pensar en el que vulgui sense que ningú li recrimini.