Exercicis Mill i Nietzsche

STUART MILL

Text 1

2. Expliqueu breument el significat en el text, de les expressions següents:

Àmbit de la llibertat: en el text es refereix a la capacitat que tenen les persones de configurar la seva individualitat i desenvolupar les seves característiques pròpies defenent així la plena llibertat de l’individu en tots els àmbits, llibertat d’expressió, de pensament…

Àmbit de la moralitat: en el text es refereix a que la llibertat té una única limitació, que és el camp d’acció i això vol dir que nosaltres tindrem plena llibertat sempre i quan la nostra individualitat no pugui anar en detriment de la llibertat d’un altre.

Text 2

1. Explicar breument l’argument principal del text.

En aquest text comença fent referència a la felicitat, dient que aquesta és un bé col·lectiu, i la felicitat és la única cosa desitjable com a fi i com menciona al text és el principi de la naturalesa humana, la felicitat col·lectiva per tant és més important que la felicitat individual. És per això que la felicitat seria així una conquesta humana fruit del desenvolupament de les capacitats d’autogovern i de participació a la vida pública, el que busca és un món més desitjable i una convivència més satisfactòria partint sempre d’un tracte igualitari.

D’aquesta manera destaca que la vida social és indispensable per l’home, contràriament a molts altres autors anteriors, per ell no hi ha cap contracte a l’hora de passar a un estat social sinó que és una “estructura” bàsica per a l’home.

Text 3

2. Explicar breument que vol dir “Benestar”, en la frase del text “ell és la persona més interessada en el seu propi benestar”

Per benestar en aquesta frase ho entenem com la capacitat personal per a prendre les pròpies decisions deixant de banda la pressió o coacció de la resta. En definitiva amb Mill mai s’ha de produir una despersonalització o massificació de l’individu i és per això que la individualitat en el que respecta a les decisions personals ha de mantenir-se.

Text 4

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta als interessos de l’altre “hauria de tenir una perfecte llibertat, social i legal, per fer l’acció?” (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Essent un text de “Sobre la llibertat” i concretament del capítol 4 titulat “els límits de l’autoritat” ja podem respondre la pregunta. Basant-nos així en que no hi ha cap contracte social, que per tant la vida social resulta indispensable per a l’individu, sabent que tenim plena llibertat fins al punt de no perjudicar els interessos dels altres i que cadascú assumeix la seva part per defensar la societat podem dir que l’individu si compleix això ha de tenir plena llibertat, social i legal per a fer el que vulgui, no ha de veure’s supeditat a l’autoritat si les seves accions no poden afectar a ningú ni tenen conseqüències negatives per a la col·lectivitat.

És cert que les virtuts personals es regeixen a les virtuts socials ja que l’important és la col·lectivitat, però ningú pot decidir sobre la vida d’un altre i s’han de seguir les normes però sempre s’ha de ser individual respecte a les inquietuds, cadascú ha de fer el que cregui segons aquestes. Si una persona fa alguna cosa que és perjudicial únicament per a ell no és greu, és conseqüència de la llibertat i és per això que només s’ha de sancionar legalment el que és perjudicial per a la resta, i en aquest cas els càstigs han de ser molt severs, s’accepta el dany que un es pugui fer a si mateix però en cas de la resta han d’entrar en acció les lleis.

La societat ha de fer que els individus siguin responsables del que fan, i en cas de que no s’eduqui la mateixa societat seria responsable. A més una de les coses que diu és que si una societat amb problemes no demana ajuda a una altra, no s’ha d’intervenir, ja que si està en problemes és la societat la responsable del que fan els seus membres.

En relació amb altres aspectes que no surten explícitament al text es pot començar parlant sobre el tema principal d’aquesta obra, que en sí seria la llibertat social o llibertat civil, en aquí ens intenta mostrar com regular la relació entre individu i societat de manera que els individus puguin ser feliços i viure d’una manera correcta. Critica així el despotisme que pot sorgir a la societat, on aquesta imposi els criteris a l’individu i no el deixi escollir.

Segons Mill el que defineix a l’home és el fet de ser lliure i poder triar i per tant el fet de poder desenvolupar la seva creativitat. Te la capacitat de configurar la seva individualitat i desenvolupar així les seves característiques pròpies, la vida és com la ètica, l’home ha de ser capaç de crear la seva vida, ha de ser capaç de fer el que el realitzarà, defensa la llibertat d’expressió, la llibertat de pensament i la llibertat així contribueix a la felicitat i al benestar de la comunitat.

NIETZSCHE

Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: en el text els nobles són els aristòcrates els que diuen el que es bo o moral i el que es dolent o no moral i ells consideren per tant allò bo com el que tenen ells, en sí són aquells que definirien la moral i els conceptes morals.

Ressentiment: en el text faria referència al que Nietzsche anomena com a la moral dels esclaus i és aquest ressentiment el que genera aquesta moral reactiva i antivital per no poder arribar al nivell dels nobles, sentiment que ha sorgit com a conseqüència de la degeneració de la moral dels senyors.

Text 2

2.Per qué diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena “home pervers” és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche buscava l’origen dels conceptes morals i arriba a la conclusió de que l’origen de la moral seria una mena de “moral de senyors” i el que diu Nietzsche és que aquest grup de nobles comencen a degenerar i sorgeixen els sacerdots (vinculats amb els jueus) els quals faran una inversió de valors, una transvaloració.

Aquesta casta sacerdotal el que faran és reaccionar a la moral de senyors, i per ressentiment volent-se venjar dels grups dels senyors el que faran es denominar bo al propi d’ells, a allò dèbil, allò lligat amb la malaltia, al que en principi és contrari a la violència i a la força i es denominaran els estimats de deu, es resignen al que tenen i són capaços d’acceptar-ho tot, i denominaran malvat a tot allò que te a veure amb l’altre grup de manera que el que hi ha és una inversió de valors i el que a la moral de senyors era dolent ara serà bo i el que era bo serà dolent i aquesta llavors serà la moral d’esclaus i és per això pel que la moralitat del ressentiment anomena home pervers a l’home noble mateix.  Tot i això però per Nietzsche és una moral totalment antivital, la vida és control, puresa. seguretat…, és una moral reactiva que nega a l’altre (seria un nihilisme en el sentit passiu) i és totalment oposada al que seria la moral dels senyors que davant la vida resulta ser una moral que defensaria la vitalitat, la injustícia, la diferència…

Juntament amb altres aspectes que no surten directament al text caldria afegir que l’home per tant que defensa aquesta moral d’esclaus és un home que cada cop es va humiliant i fent-se més petit i cada vegada es fa mes intel·ligent ja que seria contrari a l’instint. Aquets home també utilitza el llenguatge per a justificar la seva debilitat, utilitzarà la paraula fortalesa anímica per justificar la seva debilitat i és així que el mateix llenguatge està pervertint la realitat, els conceptes també ocultarien la vida plena.

TEXT 3

Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ?

Nietzsche ens parla sobre que els nobles s’estimaven a ells mateixos i es denominaven així com a homes bons, i tot el que fos contrari a ells era dolent, ells tenien una posició superior a la resta i per tant els seus sentiments també eren superiors. Però tots aquells que van sorgir posteriorment com a conseqüència del ressentiment cap a aquesta moral dels senyors, i van ser aquests els que van invertir els conceptes i és per això que fa referència a aquesta transformació del concepte.

TEXT 4

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest text Nietzsche ens parla sobre el camí o el mètode per arribar a conèixer l’origen dels conceptes de bo i dolent, utilitzant així la genealogia. Quan arriba a veure que el concepte de bo sempre està lligat etimològicament al que es noble, saludable, aristocràtic, al que és poderós i la paraula dolent va lligada a tot el  contrari, sempre voldria dir el que no és aristocràtic, el que és dèbil, el que no és saludable, el que és vulgar, el plebeu… I a partir d’aquí  parla de que cal buscar la manera on fóssim un home noble però assumint també que les creences pròpies no són correctes, essent tothom lliure de fer el que li plagui.