Deures Mill i Nietzsche

JOHN STUART MILL

TEXT 1

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.

J. S. MILL. Sobre la llibertat, IV

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): 

a) «àmbit de la llibertat»  són aquelles accions en que no tenen unes repercussions perjudicials cap a les altres persones, per tant la llibertat dels individus ha de ser absoluta.

b) «àmbit de la moralitat» ets lliure de fer aquella cosa que et vingui de gust fer en la teva vida privada, sempre i quan això no perjudiqui als altres, ja que ell es la persona més important ja que dirigeix la seva vida i té uns drets, en que ell pot fer el que vulgui sense que ningú li digui re en el que ell vol fer. 

TEXT 2

Però aquesta poderosa base natural de sentiments existeix; i, una vegada l’hem reconegut, el principi de la felicitat general com a criteri moral constituirà la fortalesa de la moralitat utilitària. Aquest ferm fonament és el dels sentiments socials de la humanitat; el desig de la unió amb el proïsme, que ja és un poderós principi dela naturalesa humana, i, afortunadament, un dels que tendeixen a enfortir-se, inclòs sense ser inculcat expressament, només per la influencia dels progressos de la civilització. La condició social es així tan natural, tan necessària i tan habitual per a l’home, que, excepte en circumstàncies excepcionals, i per obra d’una abstracció voluntària, mai pot pensar en si mateix més que com membre d’un cos; i aquesta associació s’aferma cada vegada més, a mesura que la humanitat se separa de l’estat d’independència salvatge.

John Stuart Mill,L’utilitarisme

1. Explicar breument l’argument principal del text.

L’utilitarisme no diu que cadascú hagi de buscar-se  la seva pròpia felicitat, sinó que s’ha de buscar la felicitat màxima que poguem aconseguir per a tots. Només hi ha la finalitat d’un plaer comú.

Ja que Mill era liberal, defensa la iniciativa privada, com a millor impuls de benestar públic. L’Estat liberal és un estat inferior, però això no vol dir que l’utilitarisme i el liberalisme neguin la funció de l’Estat de promotor quan no hi ha iniciativa privada. El deure és un sentiment desinteressat i vinculat a la idea de deure, i consisteix en l’essencia de la conscència.

En un principi pensa que el sentiment moral no és innat, encara que sigui natural, com ho és el raonar o el pensar. Diuu que està lligat a la naturalesa de l’eeser humà, és a dir, Mill considera que l’èsser humà és social per naturalesa.

TEXT 3

Però ni una persona, ni cert nombre de persones, tenen dret per dir a un home d’edat madura que no condueixi la seva vida, en benefici propi, com a ell li convingui. Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que pugui tenir en això un estrany, excepte en els casos de forts llaços personals, és insignificant comparat amb el que té l’interessat; el mode d’interessar-se de la societat (excepte en el que toca a la seva conducta cap als altres) és fragmentari i també indirecte; mentre que, per a tot el que es refereix als propis sentiments i circumstàncies, fins i tot l’home o la dona de nivell més corrent saben, infinitament millor que les persones alienes, a què atenir-se

JohnStuart Mill, Sobre la llibertat

2. Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

El terme benestar a la frase significa l’estat en el qual es troba, o es sent, física i psicològica la persona. En aquest cas és l’estat positiu i de satisfacció.

TEXT 4

Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, per disposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un principi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. […] Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’una persona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interès dels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades són totes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-se a les conseqüències.

MILL. Sobre la llibertat, IV

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Mill creu que  la seva independència és absoluta. Sobre ell mateix, sobre el seu cos i la seva ànima. A arran d’això, la llibertat humana no pot estar limitada per l’Estat ni per ningú. Això no significa que la llibertat no té límits, sinó que la societat no té res a dir sobre les decisions particulars dels individus mentre no afectin a la vida dels ALTRES ciutadans. Mill concep l’home com un ésser que cerca finalitats. L’utilitarisme de Mill és social, perquè busca un plaer màxim i una felicitat màxima a tothom. Ja que si cadascú individualment és feliç, el conjunt de persones ho serà i viurem amb harmonia. El seu objectiu principal és el canvi de la societat a través de l’acció d’individus lliures. La capacitat de canviar el propi caràcter és un model del canvi positiu.

NIETZSCHE

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment

Noble: és quan  algú no segueix a la resta de la gent, i fa el que vol, sense menysprear a la resta, la persona fa el que pensa que estaq bé sense pensar que l’unica que esta bé és la seva. No han de ser feliços necessàriament, però sí que són espontanis i independents.

Ressentiment: és l’incapacitat de seguir els seus propis valors, i la necessitat de seguir i creure que els valors que té, són els millors i els que tindria que fer tothom, li falta  la capacitat de ser “noble”.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2-Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche buscant l’origen de les creences, va trobar que a la història, les classes aristocràtiques es consideraven a si mateixes com a “bones”, ja que es creien superiors sobre els “dolents”, els oprimits, les classes inferiors. Aquesta superioritat implicava capacitats, com l’autonomia, que eren típiques de l’home noble. L’home “dolent” era l’home de la classe inferior que es veia privat de les capacitats i habilitats típiques de la noblesa.
Els ‘’inferiors’’ arriben a concebre aquesta relació de dependència dominats per l’odi i pel ressentiment. Hi tenen un paper molt important els “sacerdots”: aquests odien l’home noble no pel fet que són oprimits per ell, sinó pel fet que els nobles poden fer el que volen i aconsegueixen el respecte i l’obediència dels oprimits. El fet que el seu odi no pot ser expressat directament fa que adopti una forma subtil, descriu les capacitats de l’home noble com a inferiors. I òbviament, en contraposició qui te les qualitats útils és ‘’l’home bo’’. És per això que l’home “bo” segons la moral del ressentiment i l’odi, és l’esclau. I l’aristòcrata és l’home “dolent”. El que hi darrere d’això és l’odi: el desig de venjar-se, el ressentiment.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a lamateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

3-Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche diu que aquest concepte de “bons” ve de les persones nobles, els poderosos, els qui gaudien d’una posició social superiors als altres, que es van establir ells mateixos amb les seves obres com a correctes, i es contraposaven a tot allò que era de posició inferior, de classe esclava, allò dolent.

Així els nobles, eren una majoria que pensaven, van atribuir a les seves accions un valor positiu, el valor del “bo”. Els que se sentien superiors ‘’feien el bé’’, ‘’eren els bons’’. Els nobles eren els qui imposaven les normes, els seus valors eren els positius. Així, es sentien els triomfadors, tot els hi venia regalat. I totes les accions i sentiments dolents, constituïen la moral d’esclau, dels fracassats.

Però finalment aquest fet es va girar quan va aparèixer l’Església i es va fer la anomenada ”revolta dels esclaus” on van transformar els valors de les paraules i els van donar un sentit, que als ‘’fracassats’’, els afavoria.

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Nietzsche exposa la seva visió del tema utilitzant la genealogia com a mètode correcte per trobar l’origen dels conceptes bo i dolent. A través de l’estudi de diferents llengües comprova com el terme bo havia significat “noble”, “distingit” i el concepte “dolent” s’havia entès com “baix”, “plebeu”, “vulgar”. Però s’ha de trovar la manera d’entendre que les nostres creences no tenen perquè ser les correctes i que tothom té dret a fer el que ell cregui que ha de fer, sense seguir el que tothom creu que és el bé.