Deures Mill i Nietzsche

Mill

TEXT 1:

2.-Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):  a) «àmbit de la llibertat» b) «àmbit de la moralitat»

a) «àmbit de la llibertat» es refereix a les accions que no perjudiquen a els altres, la llibertat d’aquestes accions ha de ser absoluta i total.

b) «àmbit de la moralitat» és lliure de fer el que vulgui fer a la vida privada, però sense ser perjudicial per els altres. És protagonista de la seva vida, li pertany el dret personal de fer-ne el que vulgui sense que ningú pugui dir res.

TEXT 2:

1.-Explicar breument l’argument principal del text.

L’utilitarisme es basa en buscar la felicitat màxima per tots, i  no només la felicitat individual.  Només hi ha la finalitat d’un benefici comú, d’un plaer comú. Mill era liberal i defensa que és la iniciativa privada, el millor impuls del benestar públic, l’Estat liberal és mínim, però això no significa que el liberalisme ni l’utilitarisme neguin el paper de l’Estat com a promotor quan no hi ha iniciativa privada. Mill diu que el deure és un sentiment desinteressat i vinculat a la idea de deure, diu que consisteix l’essència de la consciència. En principi creu que el sentiment moral no és innat, encara que és natural, com per exemple ho són el raonar i el pensar. Està lligat a la naturalesa de l’humà. És a dir, considera que l’ésser humà és social per naturalesa.

TEXT 3:

2.-Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

Benestar en aquesta frase, fa referència a l’estat en que es troba, o es sent, tant física com psicològicament la persona. Per exemple aquí veiem que el cas és l’estat positiu i de satisfacció.

TEXT 4:

3.-Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Mill creu que la seva independència és total i absoluta, sobre ell mateix, el seu cos i la seva ànima. A causa d’això, la llibertat de l’home no pot estar limitada per l’Estat ni per res ni ningú. Això significa que la societat no té res a dir sobre les decisions particulars de cadascú mentre no afectin a la vida dels altres. Mill diu que l’home és un ésser que cerca finalitats. L’utilitarisme de Mill és social, perquè busca el màxim plaer i felicitat a l’individu i generalment per tota la població. Ja que si cadascú individualment és feliç, el conjunt de persones ho serà i viurem amb harmonia. L’objectiu principal que té, és el canvi progressiu de la societat a través de l’acció d’individus lliures. La capacitat de canviar el propi caràcter és un model del canvi global positiu.

Nietzsche

TEXT 1:

2.-Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble:  quan  algú no segueix a la resta de la gent, i fa el que ell vol, sense menysprear a la resta,  l’individu fa el que creu sense creure que el que fa és l’únic que està bé, perquè el de la resta pot estar bé. Encara que no han de ser feliços necessàriament, però sí que són espontanis i independents.

Ressentiment: quan algú és incapaç de seguir els seus propis valors, i necessita seguir i creure que els valors que té, són els millors i els que hauria de fer tothom, li manca la capacitat de ser “noble”.

TEXT 2: 

2.-Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche al buscar l’origen de les creences, va trobar que a la història, les classes aristocràtiques es consideraven  com a “bones” a elles mateixes, ja que es creien superiors sobre els “dolents”, les classes inferiors. Aquesta superioritat implicava capacitats, com l’autonomia, que eren típiques dels nobles. L’home “dolent” era el de classe inferior que es veia privat de les capacitats i habilitats típiques dels nobles.

Els ‘’inferiors’’ conceben aquesta relació de dependència dominats per l’odi i pel ressentiment. Els “sacerdots” hi tenen un paper molt important ,aquests odien l’home noble perquè els nobles poden ser feliços i aconsegueixen el respecte i l’obediència dels oprimits. El fet que el seu odi no pot ser expressat directament fa que adopti una forma subtil, descriu les capacitats de l’home noble com a inferiors. I, en contraposició qui te les qualitats útils és ‘’l’home bo’’. És per això que l’home “bo” segons la moral del ressentiment i l’odi, és l’esclau. I l’aristòcrata és l’home “dolent”. El que hi darrere d’això és l’odi: el desig de venjar-se, o el ressentiment.

TEXT 3:

3.-Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche diu que el concepte de “bons” ve dels nobles, poderosos, que gaudien d’una posició superiors als altres, que es van establir amb les seves obres com a bones o correctes, i estan en contra de la posició de la classe esclava, allò dolent. Així els nobles, sent una majoria que “pensava”, van dir que les accions seves tenien un valor positiu o “bo”. Els que se sentien superiors ‘’feien el bé’’, ‘’eren els bons’’. Els nobles eren els qui imposaven les normes de la moral, els seus valors eren els positius. Així, sent els triomfadors, els importants, tot els hi venia regalat. I totes les accions i sentiments pessimistes o negatius, constituïen la moral d’esclau, dels fracassats.

Però finalment aquest fet es va girar quan va aparèixer l’Església i es va produir la ”revolta dels esclaus” que van transformar els valors de les paraules i els van donar un sentit, que afavoria els “fracassats”.

TEXT 4:

1.-Expliqueu breument les idees principals del text.

Nietzsche parla sobre el tema exposant la seva versió sobre la genealogia com el mètode correcte per trobar l’origen dels conceptes tant bo com dolent. A través de l’estudi de diferents idiomes o llengües comprova com el terme bo havia significat “noble”, “distingit” i el concepte “dolent” s’havia entès com “baix”, “plebeu”, “vulgar”. Però hem de trobar la manera d’entendre que les nostres creences no tenen perquè ser les correctes i que tothom té dret a fer el que ell cregui que ha de fer, sense seguir el que la majoria creu que és el bé.