Deures de Nietzsche, de Toni Barba

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

RESSENTIMENT: li falta la capacitat de ser noble, no es capaç de seguir els seus propis valors, Pensa que es valors que ell té són els millors i els que hauria de seguir la resta de la societat.

NOBLE: és algú independent, que no segueix el que fa la gent. Fa e que vol i el que ell creu però sense menysprear ni faltar als altres. Tot el que fa no creu que sigui el millor valor. No necessita ser feliç però si independent.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2.Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche mentres cercava en l’origen de les creences, va trobar una història de les classes socials. Les classes superiors, les aristocràtiques són aquelles més bones ja que es creuen superior a l’altre resta de classes més pobres i tímides que representa que són les dolentes. L’home bo es el que tenia els majors privilegis i en canvi l’home dolent és el que més reprimit estava en la societat.

Els dolents o inferiors conceben a dependència, aquesta divisió de classes dominats per l’odi i el ressentiment a causa de la desigualtat injusta. Els sacerdots odien l’home noble per tenir el poder de fer pràcticament més coses que ells i sobretot perquè els inferiors els obeeixen.

Qui te les qualitats útils és ‘’l’home bo’’. És per això que l’home “bo” segons la moral del ressentiment i l’odi, és l’esclau. I l’aristòcrata és l’home “dolent”. El que hi darrere d’això és l’odi: el desig de venjar-se, el ressentiment.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

3. Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche diu que el concepte de “bons” ve dels nobles, poderosos, que gaudien d’una posició superiors als altres, que es van establir amb les seves obres com a bones o correctes, i estan en contra de la posició de la classe esclava, allò dolent. Així els nobles, sent una majoria que “pensava”, van dir que les accions seves tenien un valor positiu o “bo”.

Els que se sentien superiors ‘’feien el bé’’, ‘’eren els bons’’. Els nobles eren els qui imposaven les normes de la moral, els seus valors eren els positius. Tot aquell fet o rao negativa provenia dels esclaus sens dubte, eren els inferiors i dolents de la societat en quasevol cosa.

Quan va aparèixer l’Església i es va produir la ”revolta dels esclaus” que van transformar els valors de les paraules i els van donar un sentit, que afavoria els “fracassats”. Aquest moviment va capgirar les coses del tot i els bons o nobles van quedar en evidència.

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència:necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Nietzsche expossa aquest mètode com a solució per a trobar l’origen d’aquelles coses bones i dolentes, i com saber que es el que està bé i e que està malament. A través de diferents estudis i recerques va poder observar que en tots els idiomes diferents la paraula bo estava associat a aquells nobles i superiors, triomfadors. I en canvi, la paraula dolent, estava associat a aquells inferiors, menyspreats, les classes baixes de la societat. Cadascú te unes creences diferents i l’únic que hem de fer es cadascú individualment fer el que creu que està bé.