NIETZSCHE

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

Friedrich Nietzsche, La genealogia de la moral

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: és aquella persona que fa el que ella creu que es el millor, però sense menysprear el que fagi la resta de persones. És a dir, noble és aquella persona que fa el que ella creu independentment de les decisions de la resta de persones.

Ressentiment: és aquell sentiment que fa a una persona no poder comportar-se com una persona noble, és a dir, es un sentiment que provoca que les persones fagin el que la resta de gent fagi sense poder seguir el seu propi criteri i les seves voluntats i creençes.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

La classe alta de la societat durant el llarg de la història s’ha atorgat el concepte de bo i la classe obrera ha rebut el concepte de dolent, per ells, la classe alta era la mes intel·ligent i es creien superiors a la classe obrera, que era la part de la societat que no es valia per si mateixa i per tant, havien de comportar-se de la mateixa manera. Però l’Església no volia que aquest concepte de noble fos utilitzat sinó que s’actués a través del ressentiment per aconseguir un bé per l’església.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

3. Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

al llarg de la història, els nobles eren els bons, segons ells pel que havien fet durant els anys. Mentre que els dolents eren els pobres, tot el contrari, seguien tots una mateixa creença. I van ser els nobles qui es van atorgar el terme bons, tot el contrari que la classe obrera que va ser denominada com a la classe dolenta. Aquests dos termes van ser aprofitats per l’església al llarg de tota la història per poder aconseguir un benefici.

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En el text Nietzsche descobreix que per ser un home noble hem d’acceptar la resta de les opinions de la gent ja que la opció que creu el noble no és la única opció correcta, sinó que cadascú pot fer el que ell cregui més convenient a cada cas, encara que no sigui correcte per altres persones.