MILL

TEXT 1

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.

J. S. MILL. Sobre la llibertat, IV

2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i
15 paraules en cada cas): [1 punt] a) «àmbit de la llibertat» b) «àmbit de la
moralitat»
a) «àmbit de la llibertat»: per Mill la llibertat no ha de tenir cap restricció, ha de ser una llibertat total, però creu que aquesta llibertat no pot afectar negativament a la majoria ni tindre repercussions pels demés.
b) «àmbit de la moralitat»:  En l’àmbit de la moralitat, la moral es basa en com de útil és la conducta humana. El bé es la utilitat per aconseguir una sèrie de fets que portin a la felicitat.

TEXT 2

Però aquesta poderosa base natural de sentiments existeix; i, una vegada l’hem reconegut, el principi de la felicitat general com a criteri moral constituirà la fortalesa de la moralitat utilitària. Aquest ferm fonament és el dels sentiments socials de la humanitat; el desig de la unió amb el proïsme, que ja és un poderós principi de la naturalesa humana, i, afortunadament, un dels que tendeixen a enfortir-se, inclòs sense ser inculcat expressament, només per la influencia dels progressos de la civilització. La condició social es així tan natural, tan necessària i tan habitual per a l’home, que, excepte en circumstàncies excepcionals, i per obra d’una abstracció voluntària, mai pot pensar en si mateix més que com membre d’un cos; i aquesta associació s’aferma cada vegada més, a mesura que la humanitat se separa de l’estat d’independència salvatge.

John Stuart Mill,L’utilitarisme

1. Explicar breument l’argument principal del text. [2 punts]

Per Mill no existeix un plaer individual en el que cadascú ha de buscar la seva felicitat independentment dels altres, sinó que per ell, el que és més important és el bé i el plaer comú i cadascú ha de buscar el que sigui millor per un plaer comú. Mill defineix aquest concepte amb el terme d’utilitarisme. A part de l’utilitarisme, en el text Mill també diu que encara que l’ésser humà sigui en estat natural un ésser social i que el seu pensament moral sigui natural, aquest pensament moral no és innat.

TEXT 3

Però ni una persona, ni cert nombre de persones, tenen dret per dir a un home d’edat madura que no condueixi la seva vida, en benefici propi, com a ell li convingui. Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que pugui tenir en això un estrany, excepte en els casos de forts llaços personals, és insignificant comparat amb el que té l’interessat; el mode d’interessar-se de la societat (excepte en el que toca a la seva conducta cap als altres) és fragmentari i també indirecte; mentre que, per a tot el que es refereix als propis sentiments i circumstàncies, fins i tot l’home o la dona de nivell més corrent saben, infinitament millor que les persones alienes, a què atenir-se

JohnStuart Mill, Sobre la llibertat

2. Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar». [1 punt]

Per Mill el benestar és l’estat físic i anímic de cada persona en un precís i concret moment. En aquesta frase té aquest significat, per ell cadascú mira per el seu propi estat físic i anímic.

EXT 4

Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, per disposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un principi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. […] Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’una persona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interès dels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades són totes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-se a les conseqüències.

MILL. Sobre la llibertat, IV

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Per Mill, la llibertat individual de cada persona té uns límits i unes restriccions, però aquesta llibertat individual no ha de ser valorada ni jutjada per l’estat ni per ningú, ja que cada acte que comet una persona, les seves conseqüències recauen únicament a aquella persona. Per tant, la llibertat d’una persona no pot ser jutjada mentre aquesta no tingui efectes negatius per la societat i les conseqüències recaiguin únicament a aquella persona.