Deures de Mill, de Toni Barba

TEXT 1

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.

J. S. MILL. Sobre la llibertat, IV

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas).

a) «àmbit de la llibertat»

La llibertat de l’individu es intocable, ha de ser absoluta i està per sobre de tot. Fa referència a les accions que no tenen repercussió sobre els altres, els que ens envolten, en vers aquestes accions la llibertat ha de ser intocable.

b) «àmbit de la moralitat»

Cadascú es lliure de fer el que vulgui amb ell mateix i en la seva vida privada, sempre i quant no perjudiqui els altres. La persona pot fer el que vulgui i ningu pot dir-li res sempre i quant no afecti a altres persones, si passés això podríen queixar-se.

TEXT 2

Però aquesta poderosa base natural de sentiments existeix; i, una vegada l’hem reconegut, el principi de la felicitat general com a criteri moral constituirà la fortalesa de la moralitat utilitària. Aquest ferm fonament és el dels sentiments socials de la humanitat; el desig de la unió amb el proïsme, que ja és un poderós principi de la naturalesa humana, i, afortunadament, un dels que tendeixen a enfortir-se, inclòs sense ser inculcat expressament, només per la influencia dels progressos de la civilització. La condició social es així tan natural, tan necessària i tan habitual per a l’home, que, excepte en circumstàncies excepcionals, i per obra d’una abstracció voluntària, mai pot pensar en si mateix més que com membre d’un cos; i aquesta associació s’aferma cada vegada més, a mesura que la humanitat se separa de l’estat d’independència salvatge.

John Stuart Mill,L’utilitarisme

1. Explicar breument l’argument principal del text.

L’utilitarisme ens diu que el màxim benefici és aquell compartit. No hem de buscar la felicitat particular, sinó que hem de buscar la felicitat col·lectiva ja que és un benefici comú que és el més important i aquest benefici esdevé a plaer, perquè la felicitat és plaer.

Mill diu que l’ ésser humà es social per naturalesa i que només sortiriem d’aquesta socialitat, en un cas extrem, però si no fós per aixó l’estat de naturalesa el tenim habituat amb tota normalitat. També diu que el sentiment moral no és innat, sinó que la societat ens ho va adaptant tot i que és natural.

Mill era liberal i defensa que la millor opinió i decisió per un Estat es la privada, aquelles aportacions de les persones són més profitoses. En el cas que no n’hi haguéssin l’ Estat pot intervenir a la seva manera.

TEXT 3

Però ni una persona, ni cert nombre de persones, tenen dret per dir a un home d’edat madura que no condueixi la seva vida, en benefici propi, com a ell li convingui. Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que pugui tenir en això un estrany, excepte en els casos de forts llaços personals, és insignificant comparat amb el que té l’interessat; el mode d’interessar-se de la societat (excepte en el que toca a la seva conducta cap als altres) és fragmentari i també indirecte; mentre que, per a tot el que es refereix als propis sentiments i circumstàncies, fins i tot l’home o la dona de nivell més corrent saben, infinitament millor que les persones alienes, a què atenir-se

JohnStuart Mill, Sobre la llibertat

2. Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

En aquest cas es refereix a l’ estat positiu i de satisfacció en la seva edat. El terme ”benestar” determina l’estat en que es troba la persona en la seva edat, fisicament i psicologicament.

TEXT 4

Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, per disposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un principi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. […] Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’una persona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interès dels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades són totes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-se a les conseqüències.

MILL. Sobre la llibertat, IV

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Com he dit abans, Mill té una prioritat enorme amb la llibertat individual sempre i quant la conducta d’aquest individu no afecti a altres persones. L’ estat no té res a dir envers la llibertat humana, cadascú és lliure d’expressar-se lliurement, respectant els altres. La llibertat humana té uns limits que apareixen quan la conducta de l’individu afecta a alguna altres persona, és llavors quan es pot intervenir.

Mill creu que l’home està en plenament llibertat de cos i ànnima, diu que l’home és un ésser que viu la vida en busca de finalitats, d’objectius marcats.

L’ utilitarisme de Mill és social, ja que és basa en la felicitat col·lectiva, ja que com més persones siguin feliç més harmonia hi haurà en la societat i tot funcionarà millor.

Ell creu que es pot canviar la societat i el funcionament de moltes coses gràcies a les opinions individuals, que sempre han de ser prioritàries en una societat per canviar el col·lectiu, sempre respectant les divereses opinions.