EXERCICIS SOBRE TEXTOS DE MILL
TEXT 1
És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]
a) «àmbit de la llibertat» La llibertat per Mill és la independència dels actes, és a dir, que aquests actes no han de repercutir als altres, en aquestes accions la llibertat es plena.
b) «àmbit de la moralitat» Quan Mill es refereix a moralitat aquesta vol dir que cada persona pot fer el que vulgui amb la seva vida sempre que no faci mal als altres.
TEXT 2
Però aquesta poderosa base natural de sentiments existeix; i, una vegada l’hem reconegut, el principi de la felicitat general com a criteri moral constituirà la fortalesa de la moralitat utilitària. Aquest ferm fonament és el dels sentiments socials de la humanitat; el desig de la unió amb el proïsme, que ja és un poderós principi dela naturalesa humana, i, afortunadament, un dels que tendeixen a enfortir-se, inclòs sense ser inculcat expressament, només per la influencia dels progressos de la civilització. La condició social es així tan natural, tan necessària i tan habitual per a l’home, que, excepte en circumstàncies excepcionals, i per obra d’una abstracció voluntària, mai pot pensar en si mateix més que com membre d’un cos; i aquesta associació s’aferma cada vegada més, a mesura que la humanitat se separa de l’estat d’independència salvatge.
1. Explicar breument l’argument principal del text
Quan Mill ens parla d’utilitarisme es refereix a la felicitat de tots (màxim nombre de persones) no la felicitat de cadascú. Mill tenia un pensament liberal i diu que l’Estat no te cap dret a intervenir de cap manera, nomès si es necessari. També afirma que les persones estem fetes per viure en comunitat.
TEXT 3
Però ni una persona, ni cert nombre de persones, tenen dret per dir a un home d’edat madura que no condueixi la seva vida, en benefici propi, com a ell li convingui. Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que pugui tenir en això un estrany, excepte en els casos de forts llaços personals, és insignificant comparat amb el que té l’interessat; el mode d’interessar-se de la societat (excepte en el que toca a la seva conducta cap als altres) és fragmentari i també indirecte; mentre que, per a tot el que es refereix als propis sentiments i circumstàncies, fins i tot l’home o la dona de nivell més corrent saben, infinitament millor que les persones alienes, a què atenir-se.
2: Explica breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».
Mill ens indica amb aquesta frase que l’individu se sent bé amb si mateix, és a dir, quan a un persona li va relativament tot bé, aquesta es feliç.
TEXT 4
Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, per disposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un principi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. […] Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’una persona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interès dels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades són totes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-se a les conseqüències.
3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
Mill diu que en la llibertat dels humans no es pot ficar ningú, (com per exemple l’Estat) és a dir que som lliures de pensar el que volguem. La independència de poder pensar i expressar el que volguem ha de ser total.
Quan anomena llibertat lliure no es refereix a que es pugui fer tot el que volem , sinó que l’estat no es pot ficar en les nostres accions si aquestes no afecten a un altre individu.
Mill defensa l’utilitarisme social, ja que per una banda busca la felicitat de tots perque si hi ha més felicitat col·lectiva hi haurà més felicitat individual (harmonia). També mesura la felicitat individual.
Avançar per Mill és que els éssers humans siguem persones lliures, d’aquesta manera la societat podrà millorar.
Bé.
Fet Joaquim!