John Stuart Mill
Text 1
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):
a) àmbit de llibertat: Segons Mill, quan parlem de llibertat es refereix a que a cada persona té dret a decidir com vol viure sense que l’Estat o qualsevol altra persona intercedeixi en aquestes decisions. Sempre i quan aquestes decisions o actes només afectin a un mateix i no a una col.lectivitat o una altra persona, és el que Mill anomena ”principi del dany, i segons aquest L’Estat si que pot intercedir i prohibir-te certes llibertats.
b) àmbit de moralitat: Per Mill la moral és una cosa privada, és a dir que cadascú és responsable de les seves decisions i en aquest àmbit no intervé l’Estat. Tanmateix si la pròpia moral et porta a cometre actes perjudicials pels drets o benestar d’altres persones llavors l’Estat pot intercedir en aquestes decisions, però mai perquè aquestes siguin inmorals és a dir que considerin que està malament, sinò perquè atenta contra els drets dels altres. Per tant Mill considera que la moral és una cosa lliure de cadascú que només pot ser betada en cas que resulti quelcom perjudicial per la societat.
Text 2
1. Explicar breument l’argument principal del text.
Mill afirma que les persones per naturalesa tenim sentiments. Tanmateix ell no diu que aquests siguin innats, sinó que aquests provenen de l’experiència. Aquests sentiments formen la base de la filosofia utilitarista que ell planteja per les següents raons:
-Nosaltres per experiència adquirim una sèrie de sentiments morals (els diferents fets que vivim ens provoquen rebuig o plaer).
-Aquests sentiments ens diuen que volem ser feliços. Per aquest motiu la felicitat és considerada com un bé un objectiu, mentre que el dolor i el patiment és considera un mal.
-Busquem la felicitat en els altres perquè aquesta ens provoca felicitat, és el que anomenem egoisme altruïsta. Per aquest motiul Mill considera que els sentiments morals són útils quan són acceptats socialment, ja que seguint el nostre objectiu natural de trobar la felicitat ens comportarem correctament tal com la societat espera per satisfer als altres i al mateix temps per sentir-nos bé nosaltres mateixos. D’aquesta manera millorarà la convivència social.
Text 3
2. Explicar breument què vol dir“benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».
En aquesta frase Mill parla del benestar com a sinònim de felicitat o plaer (aquest condueix a la felicitat). És a dir que el que ens vol dir és que l’home i la dona busquen la seva pròpia felicitat més que cap altra cosa ja que per naturalesa busquen això. Per aquest motiu la moral de Mill té un caire Hedonista, perquè parteix de la basa que el bé és la felicitat i el mal el dolor, i entèn la moral com un objectiu que consisteix en trobar la felicitat d’un mateix essencialment a través de la dels altres.
Text 4
3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
Per començar hem d’aclarir que com bé ens diu Mill en el text ell és refereix sempre de persones adultes que legalment són responsables de si mateixes i dels seus actes.
Segons Mill viure en societat ens ha de garantir protecció. Tanmateix nosaltres que gaudim d’aquest benefici hem de respondre vers la societat respectant les llibertats dels altres que esdevenen uns drets socials.
Partint d’aquí, Mill creu que l’Estat només ha d’intercedir en la nostra manera de viure, quan aquesta afecta la llibertat d’una altra persona. És el que Mill anomena principi del dany. Per Mill l’Estat mai ha d’intervenir en les teves decisions ni t’ha de dir com has de viure, ja que aquest ha de respectar la llibertat de les persones. L’Estat mai intervindrà en els afers de la teva vida privada per qüestions morals, sinò per protegir els drets dels ciutadans en cas que aquests es vegin afectats pels teus actes.
Per exemple: No poden multar-te o detindre’t per anar begut, però en canvi poden fer-ho si ho estas conduint, ja que aquest acte atenta contra la seguretat dels altres ciutadans.
Friederich Nietzsche
Text 1
2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”
Noble: Valor que Nietszche atruibueix a aquelles persones que són capaces de crear la seva pròpia moral, que se la creuen i que actuen en conseqüència d’aquesta.
Ressentiment: Valor utilitzat pel filòsof per descriure a aquelles persones incapaçes de crear un moral pròpia i que necessiten inventar-se‘n una que propugni valors dèbils i provoqui sentiments de culpabilitat a les persones nobles, perquè aquestes se sotmetin a aquesta. Els ressentits actuen així per venjança per l’enveja que senten per les persones nobles.
Text 2
2. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
Els ressentits són persones dèbils que propugnen morals dèbils perquè aquestes no sorgeixen dels valors i creences que la persona creu per si mateixa que són correctes, sinó que neixen de la por. En canvi, les persones nobles són aquelles persones fortes capaces de crear la seva pròpia moral és a dir de seguir uns valors perquè tu mateix te’ls creus no per por o perquè ho digui algú altre. Els ressentits tenen enveja d’aquestes persones nobles, per aquest motiu intenten provocal-s’hi sentiments de culpabilitat per no seguir els seus valors dèbils, i els fan creure que la seva moral no és bona. Però per Nietzsche no existeix cap moral bona o dolenta, és el que s’anomena relativisme moral, sinó que hi ha moltes morals i cadascú des de la seva realitat estableix si aquesta és correcta o no.
En conclusió Nietzsche estableix que l‘home pervers al final és aquella persona noble que el ressentit va anomenar així per fer creure als altres que la seva moral és perversa i així anul.lar totes les altres morals per quedar-se només amb la seva que només va ser creada per enveja als super homes.
Text 3
3. Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
Nietzsche en aquest text parla de la transvaloració, que és el procés pel qual estudiem l’origen dels valors que formen les diferents morals. En aquest cas Nietzche va buscar l’origen de les morals fixant-se en els diversos conceptes de bé emprats en les diferents llengües. A partir d’aquí va observar que al final tots ells malgrat que formulats d’una manera diferent provenien de la transformació del mateix concepte. És a dir que el concepte de bo de les diferents morals al final està fonamentat en els mateixos valors. Per totes les morals allò bo és generòs, privilegiat, distingit, fort etc. A partir d’aquí va poder establir quins eren els valors que les diferents cultures consideren dolents, ja que si allò generòs és bo, el que és egoísta és dolent de la mateixa manera que si ser fort és bo, ser dèbil és quelcom dolent.
Text 4
1. Expliqueu breument les idees principals del text.
Nietzsche creu que hem d’analitzar els orígens de la nostra moral, (transvaloració) és a dir aquella acceptada per la nostra cultura. Ell pensa que és necessari que estudiem en quines circumstàncies va sorgir aquesta, per quins motius i d’on provè, ja que ell considera que és important qüestionar-nos aquesta i els valors que la conformen. De fet Nietzsche creu que en general tenim poc coneixement de les morals, de la nostra pròpia i de les altres, i hem establert que només existeix la moral culturalment acceptada. És a dir en el nostre cas hem considerat moral només la religió. Nietzsche pensa que això és una error ja que ell creu en el relativisme moral.
Està tot molt ben explicat.
Exercicis fets