Mill, Nietzsche

JOHN STUART MILL

TEXT 1

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas):
3. a) «àmbit de la llibertat»

ens vol dir que les accions que no tenen repercussions nocives sobre els altres, sobre aquesta mena d’accions, la llibertat dels individus ha de ser absoluta.

1. b) «àmbit de la moralitat»

això succeeix quan es lliure de fer allò que més li plagui amb la seva vida privada i els seus pensaments, sempre que no perjudiqui els altres. Ell és el principal protagonista de la seva vida i pertany als drets personals fer-ne el que vulgui.

TEXT 2

• Explicar breument l’argument principal del text

L’utilitarisme te com a finalitat buscar una felicitat conjunta. Per tant, no suposa la felicitat de cadascú.

El fet que Mill fos liberal, significa que defensa la iniciativa privada. El que considera l’Estat liberal és l’impuls del benestar públic en un estat mínim. Tot hi això considera que el liberalisme i l’utilitarisme no neguen el paper de l’Estat com a promotor en el cas que no hi hagi cap tipus de iniciativa privada.

Mill afirma que el deure és un sentiment desinteressat i per tant, es vincula amb la idea de deure. Això forma part de l’essència de la consciència.

El sentiment moral, no és innat segons Mill.

Ell mateix afirma que és natural com per exemple, pensar o raonar. Es lliga a la naturalesa humana i per tant una de les bases més claus del pensament de Mill és que l’ésser humà és social per naturalesa.

TEXT 3

• Explicar breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

La paraula benestar en la frase ens explica l’estat emocional en el que es troba, és a dir com es sent. Aquí es pot comprovar que és un estat positiu, optimista i satisfactori.

TEXT 4

• Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Perquè segons Mill la seva independència és absolta. El seu pensament és que l’individu és sobirà sobre el seu esperit i sobre el seu cos.

Mill afirma que la llibertat humana és integral i incondicional per tant cap estat pot limitar-la o posar-li traves legítimes. Igual passa amb la opinió pública, la qual no pot impedir la llibertat de l’individu.

Això no significa que la llibertat no te límits, sinó que la societat no té res a dir sobre les decisions particulars dels individus mentre no afectin a la vida dels altres ciutadans.

Mill resalta l’importància de la voluntat, motor de la propia transformació. L’utilitarisme de Mill és social ja que, per una banda, posa en mesura la felicitat o l’interès de cada individu en harmonia dels interessos de la societat, i per l’altra banda perquè com més felicitat col·lectiva hi hagi, també hi haurà més felicitat individual.

El seu objectiu principal és el canvi progressiu de la societat a través de l’acció d’individus lliures.

NIETZSCHE

TEXT 1

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: és aquella persona que no segueix el que fa la resta de la societat sense menysprear les idees, creences o decisions dels altres. L’individu fa el que vol sense creure que el que fa és l’únic que està bé. No sempre són feliços però sí independents.

Ressentiment: és l’incapacitat de seguir els valors propis, i la necessitat de creure que els valors que té, són els millors i els que hauria de fer tothom. No té la capacitat de ser “noble”.

TEXT 2

• Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche va observar que el transcurs de la història les classes altes, és a dir l’aristocràcia es consideraven les classes “bones” mentre que les classes inferiors eren els oprimits amb el que s’havien d’enfrontar és a dir, els “dolents”.

El fet que els aristòcrates tinguessin superioritat implicava unes certes capacitats com l’autonomia, típiques del l’home noble. La definició d’home dolent consistia en tot aquell que fos de classe inferior i que estigues privat de qualsevol capacitat i habilitat de la noblesa.

Els ‘’inferiors’’ arriben a concebre aquesta relació de dependència dominats per l’odi i pel ressentiment.

Els sacerdots juguen un paper molt important perquè odien a l’home noble ja que pot ser independent i lliure, per això obté el respecte i l’obediència dels oprimits. Ells mateixos descriuen les capacitats de l’home noble com a inferiors.

Per això s’utilitza la contraposició de qui té les qualitats útils és “l’home bo” i per tant, segons la moral del ressentiment i l’odi, és un esclau. En canvi l’aristocràcia constitueix “l’home dolent”. Però darrera de tot això només hi ha el desig de venjança per par dels sacerdots.

TEXT 3

• Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)Com que els nobles eren una majoria que pensava conjuntament atribuïen les seves accions el valor de “bo”.Segons el seu criteri tot allò que no s’atribuïa a la seva moral i per tant constituïa la moral dels esclaus era incorrecte i de fracassats.

1. Pel que fa el meu pensament, crec que el fet que els nobles es consideressin els “bons” els convertia en una classe millor i triomfadora. Ells imposaven les normes de la moral i els seus valors positius.
2. Nietzsche afirma que el concepte de “home bo” el constitueixen els nobles, els quals gaudien d’una posició alta i uns sentiments superiors. Ells s’estimaven a ells mateixos, s’establien com a bons degut a les seves obres i es contraposaven a tot allò que era baix, de rang inferior, com per exemple els esclaus, i ho denominaven “dolent”.

És degut a això que quan va apreixer l’esglèsia i el poder eclesiastic es va fer la ”revolta dels esclaus”, on van transformar els valors de les paraules i els van donar un sentit que a ells els afavoria.

TEXT 4

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Nietzsche ens ensenya la seva visió utilitzant la genealogia com a mètode o camí  per trobar l’origen dels conceptes bo i/o dolent.

A través de l’estudi de diferents llengües comprova que el terme bo havia significat “noble”, “distingit”… En canvi, el concepte “dolent” s’havia entès com “baix”, “plebeu”…

Va arribar a la conclusió que s’havia de trovar la manera de ser un “home noble” assumint que les creences nostres no eren les úniques correctes i que qualsevol tenia dret a fer el que per ell era el correcte sense que fos necessàriament el que la resta creiessin correcte.