Exercicis Mill i Nietzsche

Mill:

Text 1

2. Expliqueu breument el significat en el text, de les expressions següents:

Àmbit de la llibertat:  fa referencia a totes les accions que poden fer les persones i que no tenen males repercussions sobre els altres, per tant, la llibertat dels individus ha de ser absoluta.

Àmbit de la moralitat: cada persona és lliure de fer el que li be de gust amb la seva vida i els seus pensaments, sempre i quant no perjudiqui a la vida de les altres persones. Per exemple, ets lliure de fer qualsevol cosa, sempre i quant no matis a algú, perquè desprès estaries perjudicant la vida d’una altre persona.

Text 2

1. Explicar breument l’argument principal del text.

L’utilitarisme no diu que cadascú ha de buscar la seva pròpia felicitat, sinó que s’ha de buscar la felicitat màxima per a tothom.

Mill era liberal, defensa que és la iniciativa privada, el millor impuls del benestar públic, l’Estat liberal és un estat mínim, però això no significa que el liberalisme ni l’utilitarisme neguin el paper de l’Estat com a promotor quan no hi ha iniciativa privada. Mill diu que el deure és un sentiment de desinterèst i vinculat a la idea de deure; consisteix l’essència de la consciència.En principi creu que el sentiment moral no és innat, encara que és natural, de la mateixa manera que ho són el raonar i el pensar. Està lligat a la naturalesa de l’ésser humà. És a dir, Mill, considera que l’ésser humà és social per naturalesa.

Text 3

2. Explicar breument que vol dir “Benestar”, en la frase del text “ell és la persona més interessada en el seu propi benestar”

Per bensestar, s’entén com a plaer i absència de dolor. En aquest cas, així es com se sent ell, te plaer i no te dolor.

Text 4

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta als interessos de l’altre “hauria de tenir una prfecte llibertat, social i legal, per fer l’acció?”

Mill, pensa que tothom té una independencia absoluta, per això la llibertat humana no pot estar controlada ni per l’Estat ni per cap altre persona. Tota llibertat té uns limits, però ningú et pot dir res sobre les decisions que tries, sempre i quant no posis en perill una altre persona o la llibertat d’aquesta. Mill, el que vol es el màxim plaer i la felicitats de tots els individus.

NIETZSCHE

TEXT 1

2. Explica breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: es refereix a la persona que no segueix a la gent que té al voltant, fa el que vol fer, ja que creu que es el que està bé. Aquests individus són independents i espontànis.

Ressentiment: es creure que els seus valors són els millors, i que són els que tindria que fer tothom. En aquestes persones els hi falta el valor de noble.

Text 2

2.Per qué diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena “home pervers” és l’home noble matix?

Les classes aristocràtiques es consideraven com les bones, ja que es creuen que eren superiors al dolents, que eren els oprimits, els de les classes inferiors. Els homes dolents, eren els que estaven privats de de les capacitats de la noblesa.

Els sacerdots, odien els nobles, pel fet de que ells poden ser feliços. Aquest odi, no pot ser expressat directament, sinó que ha de ser de forma subtil, per això descrui les capacitats de l’home  noble com a capacitats inferiors. Però l’home bo, alhora també és esclau (segons la moral del ressentiment) i l’aristòcrata aleshores, és l’home dolent.

Text 3

3. Explicar a fons quin fonament té en la filosofía de Mill aquest text.

Nietzsche afirma que el concepte de “home bo” el constitueixen els nobles, els quals gaudien d’una posició alta i uns sentiments superiors. Ells s’estimaven a ells mateixos, s’establien com a bons degut a les seves obres i es contraposaven a tot allò que era baix, de rang inferior, com per exemple els esclaus, i ho denominaven “dolent”.

És degut a això que quan va apreixer l’esglèsia i el poder eclesiastic es va fer la ”revolta dels esclaus”, on van transformar els valors de les paraules i els van donar un sentit que a ells els afavoria.

Text 4

1. Expliqueu breument – al voltant de 40 o 80 paraules- les idees del text i com hi apareixen relacionades.

Nietzsche exposa la seva visió del tema fent servir la genealogía com a camí o mètode per trovar l’orígen dels conceptes bo i dolent. A trevés d’estudiar diferents llengües , va comprovar que el terme “bo” havia significat “noble” i “distinguit” tambe va veure que el terme “dolent” s’havia entés com “baix”, “pleveu” o “vulgar”.

S’havia de trovar una manera on es pogués ser un “home noble” i asumir que les nostres creences no son les correctes, que tothom és lliure de fer el que vulgui, sense seguir el que la gent pensa que es el bé.