TEXTOS DE NIETZSCHE- Laia Barea

TEXT 1

2. Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: és quan  algú no segueix al ramat, i  fa el que vol sense tenir en compte a la resta,  fa el que creu sense creure que el que fa és l’únic que està bé.

Ressentiment: és l’incapacitat de seguir els seus propis valors, i la necessitat de seguir i creure que els valors que té, són els millors i els que tindria que fer tothom,  li manqua, la enveja, la incapacitat de ser “noble”, etc.

TEXT 2

2. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche buscant l’origen de les creences, va trobar que a la història, les classes aristocràtiques es consideraven a si mateixes com a “bones”, ja que es creien superiors sobre els “dolents”, els oprimits, les classes inferiors. Aquesta superioritat implicava capacitats, com l’autonomia, que eren típiques de l’home noble. L’home “dolent” era l’home de la classe inferior que es veia privat de les capacitats i habilitats típiques de la noblesa.
Els ‘’inferiors’’ arriben a concebre aquesta relació de dependència dominats per l’odi i pel ressentiment. Hi tenen un paper molt important els “sacerdots”: aquests odien l’home noble no pel fet que són oprimits per ell, sinó pel fet que els nobles poden fer el que volen i aconsegueixen el respecte i l’obediència dels oprimits. El fet que el seu odi no pot ser expressat directament fa que adopti una forma subtil, descriu les capacitats de l’home noble com a inferiors. I òbviament, en contraposició qui te les qualitats útils és ‘’l’home bo’’. És per això que l’home “bo” segons la moral del ressentiment i l’odi, és l’esclau. I l’aristòcrata és l’home “dolent”. El que hi darrere d’això és l’odi: el desig de venjar-se, el ressentiment.

 

TEXT 3

3.Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Nietzsche ens ve a dir que aquest concepte de “bons” ve dels nobles, els poderosos, els qui gaudien d’una posició i d’uns sentiments superiors, que s’estimaven i s’establiren ells mateixos amb les seves obres com a bons, de primer rang, i es contraposaven a tot allò que era baix, de rang inferior, de classe esclava, allò dolent. Així els nobles, sent una majoria que “pensava”, van atribuir a les seves accions un valor positiu, el valor del “bo”. Ells feien el bé, eren els bons, els bells, els feliços. I des del meu punt de vista, això va comportar a que aquesta classe noble no fos només igual a “bo”, sinó també a triomfadors. Els nobles eren els qui imposaven les normes de la moral, els seus valors eren els positius. Així, sent els triomfadors, tot era molt fàcil. I totes les atribucions de les quals ells no comptaven, és a dir, tot alló que constituïa la moral d’esclau, dels fracassats.
Però això va canviar quan va apareixer l’esglesia i es va fer la ”revolta dels esclaus”. On van transformar els valors de les paraules i els van donar un sentit, que a ells els afavoria.

TEXT 4

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Nietzsche exposa la seva visió del tema utilitzant la genealogia com a mètode o camí correcte per trobar l’origen dels conceptes bo/dolent. A través de l’estudi de diferents llengües comprova com el terme bo havia significat “noble”, “distingit” i el concepte “dolent” s’havia entès com “baix”, “plebeu”, “vulgar”.
Trobar una manera d’arribar a ser un ”home noble” i poder assumir que les nostres creences no tenen perquè ser les correctes i que tothom té dret a fer el que ell cregui que ha de fer, sense seguir el que tothom creu que és el bé.

 

 

Aquest article ha estat publicat en Filosofia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a TEXTOS DE NIETZSCHE- Laia Barea

  1. Joaquim diu:

    Perfecte.

  2. laiabarea diu:

    ja esta corregit! 🙂

  3. Joaquim diu:

    Text 1
    Noble: hauries de repensar i refer el que dius: e fet, els altres no es tenen en compte (no en sentit ni en el contrari); la llibertat i a creativitat de la voluntat són totals.
    Text 2
    Força bé. Tanmateix, els nobles no són “feliços” (o sí, però no necessàriament), són lliures, espontanis, independents (feliços o no). Refés una mica. Millora.
    Text 3 i 4 bé.

  4. laiabarea diu:

    fet!

Deixa un comentari