PLATÓ

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

Fragment 4) «—Vols que comencem les nostres investigacions seguint el mètode acostumat? Tenim per costum aplicar una idea general a la multitud d’éssers que, si bé tenen una existència diferent, designem amb el mateix nom. Comprens?

—Ho entenc.

—Referim-nos ara a la multitud que tu vulguis. Per exemple, si et sembla bé, a la multitud de llits i a la multitud de taules.

—Molt bé.

—Però aquestes dues espècies de mobles estan compreses, una, sota la idea de llit i, l’altra, sota la idea de taula.

—Si.

—També tenim costum d’afirmar que l’artesà de cadascun d’aquests mobles, no fa el llit o la taula de que ens servim sinó conformant-se a la idea que d’ells té, car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible.»

Plató: República

Plató considera que existeixen dos tipus de realitats, una realitat ideal i una realitat física, material. Aquesta primera és la realitat principal, on pertanyen les idees, on pertany la idea general de llit, aquesta idea existeix per si sola en el mon de les idees i som nosaltres que a partir del coneixement busquem en la ment aquesta idea.

Aquesta frase significa que conèixer una idea és buscar-la en la ment a partir dels nostres sentits, per tant, conèixer és recordar la les idees que més s’assemblen a la idea general de taula.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

Fragment 1) – Doncs el mateix passa amb el bé. Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé separant-la de totes les altres, ni d’obrir-se pas, com en una batalla, a través de totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les proves no en l’aparença sinó en l’essència i no sap arribar al terme de les dificultats amb l’argumentació intacta, ¿no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altre bé sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència; i que en el seu pas per esta vida no fa més que somiar, enfonsat en un sopor del qual no despertarà en aquest món perquè anirà directament l’Hades per a dormir el son més profund?

Plató: República

Plató parla de la idea de bé, per ell el bé és la felicitat de l’ànima ja que al cos el fan feliç certes coses, hedonisme, i a l’ànima unes altres. Per tant la felicitat per Plató és l’amor a les ideesi hem de dirigir la nostra ètica a la felicitat eterna de l’ànima. Però per poder tenir una ànima feliç hem de saber controlar el cos, per això el fonament de la moral és l’antropologia, el camí de la moral és el camí del coneixement.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

 Fragment 6) – Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d’acord i us recordo el que ja s’ha dit tantes vegades.

– I què és? , va preguntar.

– Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres l’existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.

– Si, en efecte.

– Afirmem també l’existència d’allò bell en si, i igualment, per a totes les coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea que és única i que anomenem la seva essència.

– És veritat.

– I diem de les coses múltiples que són l’objecte dels sentits, i no de l’esperit, mentre que les idees són l’objecte de l’esperit, i no pas dels sentits.

– Perfectament.”

Plató, República

Plató defensa el dualisme, és a dir, existeixen dues realitats, una física i una ideal que estan relacionades. Per ell, la realitat més important és la primera realitat, la realitat ideal, on pertanyen totes les idees, conceptes. Aquest món consta d’una estructura “piramidal” on les idees mes senzilles formen les idees més complexes, per exemple, la veritat, bondat, bellesa, justícia, entre d’altres, formen la idea general del BÉ.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

 Text 7

Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el  que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D’on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. […]

– Veges-ho ara des d’aquest altre punt de vista. Quan l’ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altra mani i faci d’amo. Si parteixes d’aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d’ésser manat i servir com un esclau?

– A mi, sí.

– A quin dels dos s’assembla l’ànima?

– Evidentment, Sòcrates, l’ànima s’assembla al que és diví, i el cos al que és mortal.

– Examina ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta conclusió: allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en  canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]

PLATÓ, Fedó

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Per Plató aprendre és recordar ja que a partir del record nosaltres podem crear les imatges de les ombres, la part de la realitat que captem a través dels sentits. Per tant, aprendre és recordar la part del món físic captada pels sentits per crear-la en una idea.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

L’ànima és immortal perquè pertany al món de les idees. Les ànimes són formes que han de reflectir totes les idees, tenen una funció de mirall. Per aquest motiu l’anima és immortal, perquè com que les idees són eternes i l’ànima les reflecteix, aquesta ànima també és eterna.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Fragment 2) I arribats als cinquanta anys, als que hagin sobreviscut i destacat sempre i per tots els conceptes en la pràctica i en l’estudi, se’ls ha de conduir fins a la fi i obligar-los que, elevant l’ull de l’ànima, miren de front allò que ens dóna llum a tots; i, en veure el bé en si, es serviran d’ell com a model la resta de la seva vida, mentre governen, cadascun quan li pertoca, tant a la polis com als particulars i a ells mateixos; perquè, tot i que dediquen la major part del temps a la filosofia, hauran de carregar, quan els arribi la tanda, amb el pes dels assumptes polítics i governar un darrere l’altre pel bé de la ciutat i tenint aquesta tasca no tant com quelcom honorable sinó com ineludible. I així, després d’haver format cada generació altres homes com ells als quals deixaran com a successors seus en la guarda de la polis, se n’aniran a viure a les illes dels benaurats, i la polis els dedicarà monuments commemoratius i sacrificis públics, honorant-los com a divinitats, si la Pítia ho permet o, si no, com a mortals feliços i excel·lents.

Plató: República

Plató creu que per poder governar, aquestes persones han de ser justes, és a dir, han de saber fer funcionar les coses bé i perquè una societat sigui justa, cadascú ha de fer el que a ell se li doni millor.

En el cas dels governants, Plató creu que ha de ser gent que tingui una ànima feliç, per tant, ha de ser gent que tingui una ànima equilibrada, i per poder tenir una ànima equilibrada, les seves parts han de ser: un cavall negre, la part impulsiva i valenta de l’ànima i els instints, l’àuriga, que seria la part que ha de saber guiar als cavall en tot moment i un cavall blanc, que aprofités la força del cavall negre i es deixés guiar per l’àuriga. Si un governant té en equilibri la seva ànima, aquest sabrà com guiar al poble.