Locke (ex.1-6)

1.- Els límits de les nostres capacitats
“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”
Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 5.

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

En aquest fragment de Locke explica que les idees del coneixement les aconseguim mitjançant la nostre experiència i que el que vol dir conèixer és el que coneix la nostre ment a partir de les idees que adquirim.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Voldria comparar-ho amb Plató ja que ell defensava l’idealisme, que les idees eren una altre realitat, una de més perfecte, amb idees innates i eternes encanvi Locke defensava l’empirisme, que es basa en que el coneixement l’adquirim de l’experiencia, no és innat ni perfecte, són idees que cadascú, depen del que i el com hagi viscut assoleix d’una o altre manera.

2.- La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“
Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

En aquest fragment Locke explica que des de que neixem, les idees es van adquirin poc a poc en la nostre ment i dona pas al nostre coneixement gràcies a l’experiència. Locke quan diu que “suposem que la ment sigui un paper en blanc” està negan que les idees siguin innates, i afirma que aquest paper es va omplint de coneixement en el mateix pas que anem creiexent.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Voldria comparar aquesta ideea amb Descartes posant el mateix exemple en cada cas, per començar, Descartes defensa que algunes idees són innates com per exemple, alguna persona en aquest món és la més alta de totes, això ho pensem i diem que encara que no coneguem aquesta persona sabem que existeix segur, està clar que alguna persona en aquest món a de ser la més alta, això seria una idea innata per Descartes, per encanvi Locke defensa que les idees innates no exisiteixen, que venen de l’experiència, ell en aquest mateix exemple diría que, alguna persona en aquest món és la més alta de totes, sí, però primer de tot, tenim que saber la idea de alta i la idea de món per arribar aquesta idea conjunta, i que  aquesta únicament la coneixem per l’experiència.

3.- Els dos orígens de les idees
“L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 2, 5.

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

Locke en aquest fragment explica que hi ha diferents maneres d’arribar a tenir les ideas, diu que es comença a partir de les idees simples, que són les ideas que no es poden dividir. Dins de les ideas simples en diferencien dos tipus; per una banda estan les idees simples de sensació que són clares i distintes, que són àtoms de coneixement que obtens pels sentits, que estan a l’exterior i no es poden negar que estan com per exemple una poma que està situat en un lloc concret, que té un color, una olor i un sabor que fa que tú quan sents aquests factors, sapigues que estas parlant d’una poma.Per altre banda estan les idees simples de reflexió que són àtoms de coneixement que provenen de la ment, com per exemple el concepte de pensar, raonar, creure, és a dir el coneixement intern de la ment i dels seus propis actes.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Voldria tornar a comparar-ho amb Descartes, perque ell divideix les idees en tres tipus; les adventicies, que són les idees que provenen dels nostres sentits i sensacions, que no podem fiar-nos del tot, com per exemple, un peix, després estan les idees factícies, que són aquelles que provenen de l’imaginació, i poden ser reals com per exemple el teorema de pitagores o falses, com per exemple amic invisible, o també si ajunto dos ideas adventícies com per exemple els èssers humans i els peixos, ens podria sortir les sirenes, i d’aquestes idees tampoc ens podem fiar. I per últim les idees innates, que són aquelles amb les que neixes sabent-les i són les que mai ens enganyen, com per exemple la idea de “Déu” ja que per la mateixa llei de que puc pensar que hi ha la persona més alta del món, també puc pensar que hi ha la persona més perfecta del món. En canvi Locke, només distingueix dos ideas: les simples i les complexes; les simples són les que es reben directament de l’experiència, i les complexes són la barreja d’idees simples, entre la raó i els sentits, però més abstractes.

4.- El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

En aquest fragment Locke ens explica les idees complexes que són les que si que podem dividit en parts, i hi ha tres tipus d’idees complexes. Per una banda estan les idees complexes de moda, que són les idees que es generalitzen de les idees simples de sensació, que provenen de l’experiència, per exemple, hi ha el blau, el vermell i el rosa i associem aquests tres noms en un grup de noms que s’anomenen els colors. Per altre banda hi ha les idees complexes de substànciaque són moltes sensacions simples que formen l’idea de substància, és a dir, coses individuals que creen un cert numero d’idees, per exemple el gust, la forma i el tacte d’una poma, ens fa identificar que el que estem percebin és una poma. Per acabar hi ha les idees complexes de relació, que són aquelles associacions d’ideas amb una causa i efecte, o amb una anterioritat, és a dir, idees dintre d’idees.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Voldria comparar-ho amb Descartes,ja que ell fa una divisió de les idees però d’una manera més simple que Locke, ell les divideix en adventicies(sentits), facticies(imaginació) i innates(les fiables), en canvi Locke ens divideix les idees d’una manera més abstracteen la que podem distinguir les idees simples( de sensació i de reflexió) i les idees complexes (de relacions, de moda i de substància).

5.- Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

Aquí podem veure que Locke està defensant la llibertat de cada ciutadà, que ningú te dret a sotmètre al poble sense la seva voluntat, que cada ciutadà te dret a vota qui vol que el representi, i que ha de tenir en compte els valors socials i culturals del poble. Es a dir què Locke defensa la democràcia per sobre de tots els altres sistemes.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Voldria comparar-ho amb Plató ja que ell tenia una idea bastant diferent a la de Locke. Plató defensa que el millor sistema polític és aquell en el que governa el més savi de tots i per tant, sap quines professions són les millors per cadascú del poble, per tant, ell és qui decideix, icom sap el que fa el poble l’ha d’obeir perque és el millor per ells, i Locke encanvi defensa que els millor sistema polític és aquell on els ciutadants tenen els mateixos drets i ells mateixos decideixen a qui volen que els representi.

6.- Fonaments del dret a la revolta

«El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

En aquest fragment Locke ens explica que un bon governador ha de cumplir les lleis, no pot abusar del poder que se li otorga i ha de fer que el poble estigui agust,en un principi hauria de fer el millor per a ells,però si aquest govern no compleix amb la feina que a d’exercir, els ciutadants tindran dret a votar per canviar de governador a un nou que compleixi amb el que a promés.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Voldria tornar a comparar-ho amb Plató ja que per ell, la millor manera de governar era el sistema aristocratic, en canvi per Locke el millor sistema per governar es el sistema democràtic, pensa que la gent ha de decidir qui vol que sigui el seu governador a partir de unes eleccions.