EXERCICIS DE LOCKE

1.- Els límits de les nostres capacitats

“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”
Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 5.

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

Locke en aquest text ens parla dels límits que tenim sobre el coneixement del món.

Locke és empirista i es basa en l’experiència. Creu que mai podrem arribar a saber la veritat absoluta, per aixo diu: ”la comprensió del nostre enteniment queda molt curta”, perque el nostre enteniment no pot arribar a saber la veritat del món.

Però Locke el que ens ve a dir és que tampoc necessitem saber com és el món. No és necessari.

El que sí que podem arribar a saber és com interactua el món amb nosaltres i això és el que podem saber amb certesa. Cal analitzar com la meva ment interactua amb el món exterior ja que és l’unic coneixement al que podem arribar.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

A diferència de Locke que posa en dubta l’existència del món, ja que no ho podem arribar a saber perquè no està al nostre abast, Descartes, racionalista, creu que a partir de la raó podem arribar a la vertitat absoluta.

Doncs Descartes, tampoc creu que els sentits siguin fiables, com Locke, però creu que sí que podem arribar a saber l’existència del món a partir d’unes veritats i d’un mètode analitic-deductiu que el porten a la existència del món i a saber com és aquest món.

2.- La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“
Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

En aquest text Locke fa referència al que hi ha a la nostra ment en el moment en què neixem.

Creu que la nostra ment està buida quan neixem, que és una tabula rasa i que a mesura que anem vivint experiències aquesta tabula es va omplint.

Amb això nega l’existència d’idees innates ja que quan neixem no tenim cap coneixement i que tot prové de l’exterior.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

A diferència de Locke que nega l’existència d’idees innates ja que creu que totes provenen de l’experiència, Descartes creu que sí que hi ha idees innates.

Per Descartes, les idees innates són aquelles que no provenen de l’exterior i que són verdaderes i indubtables. No cal que siguin demostrades amb els sentits.

Per exemple, Descartes diria que una idea innata seria aquesta: ”Hi ha algú que ha sigut el primer en entrar a classe”. Descartes pensa que encara que tu no hagis estat en una classe per veure qui ha entrat primer, és una cosa que pots afirmar i que ha de ser veritat.

Locke en canvi, diria que aquesta idea, que per Descartes és innata, si no tenim l’experència d’haver estat en una classe, o de saber què és entrar, o de saber què és el primer, si no hem tingut una experiència prèvia, no podem pensar aquesta idea, no la podem veure verdadera. Per tant, cal experiència per totes les idees i no existeixen les innates.

3.- Els dos orígens de les idees
“L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 2, 5.

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

En aquest text Locke fa referència als tipus d’idees distingeix.

Locke va formular la teoria de les idees.

Les primeres idees que se’ns passa per la nostra ment són les idees simples, que aquestes són les representacions i imatges de les coses. Són simples, provenen de l’experimentació de sensacions i no poden ser descomposades en parts més petites.

Locke distingeix les idees simples de sensació, que són auelles que venen donades per les qualitats primàries del món que ens provoquen sensacions.

Un cop hem rebut les qualitats primàries, aquestes interactuen amb la nostra ment crean qualitats secundàries.Locke es dirigeix a aquestes idees en aquesta frase: ”els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles”.

També trobem les idees simples de reflexió. No és el mateix ”tocar” que ”pensar”. Cal haver tingut sensacions de les qualitats secundàries.

Aquestes idees són les que reflecteixen les operacions de la nostra ment quan experimenta sensacions.

I en aquest text fa referència a aquestes idees simples de reflexió ja que diu que les idees simples de reflexió només poden donar-se quan hem experimentat les idees simples de sensació. Això correspondria a la última frase.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Locke creu que totes les idees provenen de l’experiència i nega l’existència d’idees innates.

En canvi Descartes, fa una classificació diferent de les idees i anomena a aquelles que provenen de l’experiència idees advantícies, i defensa l’existència d’idees innates i un altre tipus d’idees, les factícies que són aquelles inventades per la nostra ment.

Els dos veuen necessàri fer un anàlisi per distingir quines idees són fiables o no per construir una base sòlida i segura tot i que de diferents punts de partida, ja que Locke ho fa sapiguent que no serà la veritat absoluta i Descartes creu que trobarà la veritat.

Descartes, per conèixer com és el món proposa un mètode analític-deductiu que consisteix en seguir una sèrie de passos per construir el coneixement segur.

Per altra banda, Locke, el que intenta és construir una realitat, ja sigui certa o falsa, sobre la realitat del món, però que la realitat que construeix valgui per la majoria de persones i es pugui acceptar, no com a verdadera, perquè no podem arribar a saber què és la veritat, sinó com a vàl·lida.

4.- El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

 

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

Com he mencionat en un dels anteriors exercicis, Locke distingeix principalment les idees simples; de sensació i de reflexió. Les de sensació ens provoquen qualitats primàries i a partir d’aquestes sorgeixen les de reflexió.

Les idees de sensació provoquen unes qualitats primàries i aquestes qualitats primàries interactuen amb la nostra ment creant qualitats secundàries. Amb això Locke ens vol dir que les qualitats seundàries provenen de les primàries.

Però Locke és conscient que tenim un límit de la nostra capacitat de coneixement i que hi ha coses que no podem percebre. En el text posa l’exemple de les partícules de l’aigua i de l’aire.

I el que ens ve a dir és que em moviment d’aquestes partícules que no veiem són les que ens provoquen les qualitats primàries que captem pels sentits i a partir d’aquí, quan aquestes sensacions interactuen amb la nostra ment ens creen les qualitats secundàries.

Locke el que ens  vol dir en aquest text és que hi ha una relació de semblança entre les partícules que no podem captar pels sentits i les sensacions que ens creen.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Locke defensa que no existeixen les idees innates i totes les que he mencionat provenen de l’experiència. Però Descartes creu que existeixen idees que no provenen de l’experiència, és a dir, les idees innates.

Cal destacar que Descartes diferencia que les idees poden ser certes o falses. Però Locke no creu que el terme cert sigui l’adequat,és més no creu que les idees ho puguin ser perque per exemple la idea de taula, no pot ser certa o falsa. ¿Què voldria dir que la idea de taula fos falsa?

Locke defensa que el que és cert o fals són les connexions que establim entre idees, és a dir, les frases. Per exemple, la idea de neu i la idea de blanca tenen una connexió que pot fer una frase verdadera (la neu és blanca).

5.- Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

Locke es pregunta com formular un estat social.

Locke parteix des del mateix punt de partida Hobbes, és a dir, l’estat natural de l’ésser és individual.

Per Locke en aquest estat creu que l’indivitu té quatre drets: la llibertat, la igualtat, la felicitat i la propietat.

Aquests drets són els que tenim quan ens trobem en estat natural i ningú ens els pot treure si no és per pròpia voluntat.

Per Locke, la propietat i la llibertat creen conflictivitat ja que hi ha persones que es volen apropiar de béns d’altres persones.
Quan tenim conflictes en el nostre estat natural és quan hem de fer un pacte per formar la societat.

Per crear aquest pacte, només l’han de fer les persones que vulguin fer aquest pacte i les que no el facin no sortiran perjudicades.
Aquest pacte consisteix en cedir una part de la llibertat(quan més petita millor) i l’entreguem a vàries autoritats.

Només cal cedir la part de la llibertat que creii conflictes.

I aquesta part de llibertat només es cedirà si la persona ho fa per voluntat pròpia, no es pot obligar.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Hobbes i Locke parteixen del mateix punt de partida. Els dos creuen que l’estat de naturalesa de l’esser viu és un estat individual i en aquest estat els dos tenen uns drets sagrats.

Per Hobbes aquests drets són la igualtat, la llibertat i la felicitat. I per Hobbes aquesta llibertat porta una inseguretat i una por que fa que haguem de crear un estat social.

L’estat social és artificial i és un pacte que fem per estar més segurs. Aquest pacte consisteix en què tots hem de cedir tota la nostra llibertat a una persona perquè aquesta té autoritat i es fa respectar i crea una sèrie de lleis per tal de limitat la llibertat de cada individu i així restringir aquesta inseguretat.

Tot i que Locke parteix del mateix punt, afegeix un dret més a l’individu, que és la propietat.

Locke creu que el conflicte prové de la propietat. Quan el nostre estat natural està en conflicte l’estat social ha d’intervenir.

Per formar aquest pacte social, com he mencionat abans, el pot fer qui vulgui i hem de cedir només una part de la nostra llibertat i no només a una persona, sinó que a vàries autoritats.

Les persones amb poder tendeixen a l’abús del poder i per això va introduir la separació de poders (poder legislatiu, executiu i federal) i el poder temporal.

6.- Fonaments del dret a la revolta

§ 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

Locke en aquest text fa referència a la llibertat que entreguem per crear l’estat social. Com he mencionat abans les persones amb poder tendeixen a l’abús de poder. Quan hi ha aquest abús de poder el poble té dret a la revolta, si no és així Lock en el text diu que les formes de govern empitjorarien i seria difícil d’arreglar. Són molt importants els drets dels ciutadans.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Per Plató, la persona que havia de governar és un savi. Aquest savi era un guardià que no havia tingut cap problema amb la població i a l’hora de ser savi era una persona que no era ambiciosa perquè no havia tingut mai res i podia governar des d’un punt de vista més objectiu.

Aques savi era l’encarregat de fer-ho tot, les seves decisions eren les que manaven per sobre de la majoria ja que ell tenia la part racional més desenvolupada que els altres. Inclús era ell mateix qui havia de dir el què havia de fer la gent dependent del què sapgiués fer.

Però per Locke, és força diferent el funcionament d’un govern ja que ell fa veure que realment qui governa és la majoria. No directament però sí indirectament ja que és la majoria qui tria el poder legislatiu conforme qui més el representi i igual passa amb el poder exectiu.

Aquests poder són triats tots per la majoria i les normes que s’han de crear i s’han de fer cumplir també són triades per la majoria. És a dir, que tot ho ha d’haver triat la majoria.

En el cas de Plató són indiscutibles els fets d’un savi perquè és un savi.

En el cas de Locke el poble té dret a la crítica i a la llibertat d’expressió per així poder controlar i millorar el govern.