Deures de Locke

Text 1 – Els límits de les nostres capacitats

1- En aquest fragment, Locke ens diu que no ens hem de preocupar per si el que captem amb els sentits és real o no, sinó que el més important és arribar a idees aproximades posant-nos d’acord amb el que captem cadascú de nosaltres i poder-ho comparar per establir idees universals, que no vol dir que siguin certes.

2- La diferència entre Locke i Descartes és que Locke no creu que haguem d’intentar buscar les veritats absolutes dubtant de tot com creia Descartes perquè com que mai podrem saber res 100% segur, no cal fer aquesta recerca.

Text 2 – La ment, tabula rasa

1- Aquest fragment de Locke tracta sobre l’experiència del coneixement humà. Locke creu que al néixer la nostra ment està en blanc, buida d’idees i que amb l’experiència podem aconseguir construir aquestes idees.

2- La principal diferència entre Locke i Descartes és que Locke, a diferència de Descartes, no creu que tinguem unes idees innates, sinó que creem el nostre coneixement a partir de l’experiència. Descartes creu amb les idees innates i les defineix com a úniques i verdaderes.

Text 3 – Els dos orígens de les idees

1- Segons Locke, les primeres idees que apereixen en la nostra ment són les imatges i les representacions de les coses. Aquestes són les idees simples i sorgeixen a partir de l’experiència.

Les idees simples són l’experimentació de sensacions i no es poden descomposar en parts més petites. Existeixen dos tipus d’idees simples; unes, són les idees simples de sensació que venen donades per alguna cosa del món i sempre són concretes i particulars, les altres, les de reflexió, que són extretes de les qualitats secundàries de les idees simples de sensació.

Les idees de reflexió són la percepció de les operacions internes de la ment. La nostra ment és capaç de percebre la seva pròpia activitat mental reflexionant sobre les seves idees i així es produeixen les idees de percepció, pensament, dubte, creença, etc.

Aquestes idees s’originen, per tant, quan la ment es torna sobre sí mateixa i observa les seves pròpies accions sobre les idees que ha rebut de l’exterior.

2- Descartes i Locke comparteixen la idea de que existeixen aquelles idees que provenen de l’experiència, les quals Descartes anomena idees adventicíes.

La diferència és que Locke només accepta aquest tipus d’idees mentre que Descartes es mantindrà ferm en la seva decisió de que existeixen les idees innates.

Descartes busca trobar les veritats absolutes a partir d’un mètode científic per trobar la certesa o la falsedat de les idees.

Locke en canvi, creu que hem de buscar les idees universals a partir de la comparació d’idees aproximades de cada individu.

Text 4 – El mecanisme de la sensació

1- En aquest fragment ens fa primerament una distinció entre les qualitats primàries i les qualitats secundàries dins de les idees simples de sensació.

Les idees de les qualitats primàries arriben a la ment per més d’un sentit, i no les podem separar dels cossos perquè es troben realment en la matèria. Són els models dels que la percepció ens ofereix “imatges”. Aquestes idees són les idees de l’extensió, la figura i el moviment.

Les idees de les qualitats secundàries arriben a la ment per un sol sentit: la llum i els colors, a través dels ulls; el sorolls, sons i tons, per les orelles; els olors pel nas i els sabors, pel paladar; la calor, el fred i la solidesa, pel tacte… Nosaltres les percebem directament, però aquestes qualitats no són pas realment en els cossos.

A part de les idees simples, també existeixen les idees complexes:

Les de moda, són idees complexes que no subsisteixen pas per elles mateixes, sinó que són com a dependents de les substàncies.

Les de substància, són el conjunt d’idees simples que han creat idees complexes de moda i representen objectes dels quals hem tingut les seves ombres.

2- Un altre cop podem veure la diferència en el pensament dels dos autors; ja que Locke creu en les idees procedents de l’experiència i Descartes defensa les idees innates.

Locke i Descartes, però, estan d’acord amb una cosa, les coses ocupen un lloc en l’espai encara que puguin ser reals o fictícis. Tot i aquesta semblança un pensa que això és una idea innata (Descartes) i l’altre (Locke) creu que és una idea fiable.

5- Fonaments del poder polític

1- Locke no desconfia de la humanitat i creu que tots els homes som iguals i que tenim dret a ser lliures i independents per naturalesa.

Locke creu que el problema és la conflictivitat que és donada per l’aparició de la propietat. També creu que massa llibertat pot ser perillosa ja que amb tanta llibertat els homes podrien anar armats sense cap problema per això creu que hem de cedir part de la nostra llibertat per poder viure amb seguretat.

Les lleis s’han de cumplir, i per això Locke creu que els humans hem de triar un governant que decideixi per a tots nosaltres, perquè ens guiï per el millor camí, per això s’ha d’exercir el dret a vot i que tots els homes puguin donar la seva opinió sobre qui els ha de guiar.

Dos autors que van tractar el tema de l’estat social són Locke i Hobbes.

Els autors consideren que tots els ésser humans en estat de naturalesa són iguals i lliures. Hobbes s’imagina aquest estat natural com un estat de violència i anarquia, en el qual l’individu té por a perdre la vida i un afany egoista per gaudir dels desitjos, ja que no existeix la propietat privada.

Locke en canvi,  s’imagina aquest estat de naturalesa com un estat relativament pacífic on predomina el respecte mutu i en el qual regeix una llei natural que, a diferència de Hobbes, obliga a no treure la vida a ningú ni els bens derivats del seu treball. Així, doncs, contràriament a Hobbes, Locke creu que la propietat privada existeix en l’estat de naturalesa.

Text 6 – Fonaments del dret a la revolta

1- Locke creu que els humans amb poder, tenen tendència a abusar d’aquest poder, doncs com menys poder tingui una persona millor. També creu que si un govern abusa massa del poder, el poble té el dret a la revolta.

2- Dos filòsofs que presenten diferències en quant a la concepció del estat són, Locke i Plató.

Locke creu que s’ha de crear un govern que escolti al poble ja que aquest ha estat escollit per el vot de la majoria ciutadana.

Plató en canvi creu que en un estat han de manar els savis que són els únics capaços de fer cumplir les lleis. Aquestes formes de govern poden ser  o la monarquia o l’aristocràcia.

Locke i Plató es contradiuen en el dret de decisió del poble ja que Plató creu que no tenen cap mena de dret, mentre Locke confia plenament en el poder de decisió dels homes.