Descartes i Locke

DESCARTES

Text 1

1. Tal i com podem observar al text, el tema principal de que tracta és del fet de la indubtabilitat de la nostra existència, el fet de pensar comporta la nostra existència i no podem dubtar d’aquesta ja que seria dubtar del nostre pensament, i aquesta és per Descartes la primera veritat.

2. En aquest text, el terme de “el meu esperit” podríem dir que fa referència a la mateixa consciència, el jo pensant, ja que per Descartes com he dit el pensament és la primera veritat i d’aquesta manera la capacitat de pensar és la més rellevant.

Text 2

1. En aquí ens trobem amb el dualisme de Descartes entre l’ànima i el cos, per Descartes l’ànima és simplement una màquina, a la qual se li han de reparar les peces i “mantenir” però l’ànima té una “existència” diferent. Així l’existència del cos i d’un món exterior és qüestionable, però no ho és la de l’ànima, ja que va relacionat amb el nostre pensament, i no podem dubtar del nostre propi pensament ja que al mateix moment al que estas dubtant ja estas pensant, i per tant l’ànima serà immortal i el cos no.

2. Certesa en aquest text fa referència al pensament, de l’única cosa que podem estar segurs és d’aquest, i per tant és la única i primera veritat. El pensament és l’únic que podem afirmar com a cert d’entre totes les coses.

Text 3

1. Essent del discurs del mètode, clarament en aquest text hi trobem el tema principal d’aquest, la presentació d’un mètode que considerem científic a partir del qual podrem arribar a descobrir les veritats, a partir del que podrem arribar a conéixer la realitat. D’aquesta manera Descartes parla de l’evidència. Per a que una cosa sigui evident ha de ser clara i distinta, i d’aquesta maenra podrem comprovar la seva veracitat i la podrem acceptar com a veritat.

2. El terme de cadena d’idees aquí es refereix a que a les evidències clares i distintes a les que arribem són les idees que ens permeten arribar a conéixer les veritats que comporten aquestes, permeten així arribar a idees més complexes.

LOCKE

Text 1

1. En aquí Locke ens vol mostrar la base del seu pensament, el coneixement prové d’idees, però no són innates ja que per ell no existeixen, sinó que són les que provenen de l’experiència.

2. Aquest text podem comparar-ho principalment amb Descartes, ell contràriament a Locke que és empirista defensa el racionalisme, el que significa que el coneixement el trobem a partir de la raó i no a partir de l’experiència, i ell planteja l’existència de tres tipus d’idees diferents, en primer lloc trobem les idees adventisies les quals són les idees que semblen provenir del món extern (idees que provenen dels sentits), després ens trobem amb les idees factícies, que són les idees que provenen de mi mateix (la nostra ment les crea a aprtir de l’experiència) i per últim trobem les idees innates que estan en nosaltres des de que naixem i sempre les hem tingut. Locke, al ser empirista com ja he comentat, és contrari a Descartes ja que afirma que el coneixement és a partir de l’experiència i nega les idees innates.

Text 2

1. Des del primer moment al text tracta la ment com un full en blanc el qual a poc a poc anem “completant” amb coneixements els quals anem experimentat, és una mena de tabula rasa, d’aquesta manera està defensant la idea de que el coneixement prové de l’experiència i nega alhora la possibilitat de l’existència de les idees innates de Descartes-

2. Tal i com he dit, Locke contrari a Descartes respecte a les idees innates i el tema de l’experiència, Descartes diria que hi ha algú que és el més alt del món i ho tindriem com una idea innata.

Text 3

1. Aquest text planteja el tema del que seria com s’arriba a la idea, l’obtenció de les idees. Partim de les idees més simples les quals no podem dividir-se més perquè com diu la mateixa paraula són simples, dintre de les quals trobem les idees simples de sensació que són les clares i distintes, distingint-e uns altres dos tipus les de qualitat innegables i les de qualitat de percepció, i després al mateix nivell que les idees simples de sensació trobem les de reflexió que són les que crea la nostra pròpia ment.

2. Fent una comparació molt directa amb Descartes trobem que ell divideix les idees en 3 “categories”, les idees adventísies (provenen de sensacions), les idees factícies (idees creades per la nostra ment a partir de l’experiència) i després les idees innates que s’han trobat sempre en nosaltres, les quals han hagut d’estar “posades” a nosaltres per algu superior a nosaltres que sigui perfecte ja que per exemple trobem la idea d’infinitud i és innata, el que fa que hagi de ser alguna cosa infinita el que hagi posat aquesta idea en nosaltres i per això s’acceptarà a Déu, que serà l’ésser perfecte i etern. Locke en canvi com he comentat a la primera pregunta només diferència entre dos tipus d’idees, les idees simples, les quals provenen dels sentits, de l’experiència i després ens trobem amb les idees complexes les quals podem dir que són la barreja d’aquestes idees simples abans  mencionades.

Text 4

1. En aquest etxt ens presenta el desglossament que trobem dins de les idees complexes, d’aquestes idees que poden dividir-se en d’altres més simples. Així veiem que hi ha 3 idees complexes diferents, aquestes són les idees de moda, les idees de substància i les idees de relació. Primerament pel que fa a les idees de moda van relacionades amb les idees simples de sensació ja que podríem dir que són la seva “generalització”, després respecte les idees de substància dir que són les que conformen els objectes i amb les idees de relació, són les idees simples que s’interrelacionen entre elles.

2. Alhora en aquí també podem comparar-ho amb Descartes, altre vegada amb el fet de la diferència a la separació o variants d’idees que hi han, per Descartes existeixen les idees adventísies, factícies i innates i contràriament Locke només fa 2 tipus d’idees diferents, les idees simples i les idees complexes.

Text 5

1. Aquí Locke comenta el tema de la llibertat de les persones, un tema més polític. Podem veure com el que ell defensaria seria la democràcia separada de la religió o el que seria l’estat social,  ja que no hi tenen cabuda i no s’han de valorar dins d’aquest.

2. La política de Locke no podem comparar-la amb Descartes ja que no té política però hi ha una comparació bastant bona amb Plató. Locke com hem vist al text defensa la idea de que la millor possibilitat dins de la política és un govern on tothom tingui els mateixos drets, però amb Plató no trobem això, ja que per ell hi ha una mena d’estaments socials, el poble, després a un nivell més alt els guardians i al més alt de tot els governants, els quals han de ser savis per a poder exercir bé el seu càrrec.

Text 6

1. Locke ens parla aquí de com ha de funcionar el govern, la gent del poble té el poder de poder canviar el governador si no estàn d’acord amb les seves polítiques o si simplement no els hi agrada perquè consideren que no està exercint bé el seu càrrec dins del govern, ja que ha de procurar fer bé la seva tasca i preocupar-se per a que tothom tingui garantits els seus drets i si no l’acompleix la gent té dret a revolta.

2. Aquí també podem establir una comparació amb Plató, principalmen així trobem que per Plató la millor forma de govern és l’aristocràcia, ja que seria el govern dels savis i per tant els que millor podrien exercir el càrrec de governador ja que es basaria en la sabiesa per a aquest. Contràriament per Locke la millor manera de govern seria la democràcia, basant-se en un parlament, on es defenssessin els drets i llibertats de tots els ciutadans.