LOCKE

4.- El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

Per Locke, existeixen varies idees a partir de les quals creem una idea general d’un concepte, per exemple, com diu en el text, a partir de varies experiències del color blau, nosaltres creem una idea de color blau. Aquestes idees són les idees de moda que poden ser pensades i imaginades que es refereixen a coses que no es refereixen a elles mateixes sinó a altres objectes.

Hume presenta una teoria semblant amb la llei de la semblança on l’experiència de les coses ens provoca una idea general mentre que les de Locke són conceptes imaginaris.

5.- Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

Per Locke tots els homes són lliures, iguals i independents encara que a vegades la convivència entre persones porta a conflictes i per això hem de fer un pacte on cedim part de la nostra llibertat i entregar-la a l’autoritat descentralitzada, ja que aquesta ha de ser descentralitzada i imparcial perquè els homes tendim a abusar del poder. En canvi, Plató pensa que els homes són tots diferents i ningú sap qui és la persona més honrada per governar ja que tots tenim una opinió diferent i la societat segons Plató la societat esta dividida en estaments on cadascú fa el que se li dóna millor.

6.- Fonaments del dret a la revolta

§ 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

Locke diu que l’autoritat ha de ser descentralitzada, no hi ha d’haver governs on hi hagi gent per sobre d’altra gent, sinó que els homes han de ser tots iguals i el govern ho ha de garantir. Per això Locke proposa una separació de poders entre l’església i l’estat, on l’església no ha d’intervindre en política, i una separació de drets polítics (legislatiu, executiu i relacions externes). Mentre que Plató pens que la societat ha d’estar dividida en treballadors, vigilants i governants on els governants han de dedicar-se al poble i han de ser gent sàvia i amb experiència per poder garantir una societat justa.