DEURES I TEXTOS D’EXERCICIS DE JOHN LOCKE.

1.- Els límits de les nostres capacitats “Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.” Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 5.

-Locke opina que les capacitats humanes estan reduïdes per obra de Déu, les quals consisteixen en idees simples, molts cops sent aquestes sensorials, les quals no poden ser reduïdes.

A diferència de Descartes, que creu que les idees innates són les úniques que es poden saber d’entrada amb certesa, Locke creu que són les idees més simples les que no es poden dividir amb altres de més petites.

2.- La ment, tabula rasa “Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“ Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.

-Segons Locke, la ment humana s’inicia com un “full en blanc” del qual es van introduint idees noves al llarg de la vida a partir de l’experiència i les associacions que es van adquirint. Aquest concepte canvia completament en el cas de Descartes, qui creia que les idees innates existeixen, i són les idees les quals un no pot dubtar.

3.- Els dos orígens de les idees “L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“ Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 2, 5.

-Locke proposa dos diferents orígens per les idees; per una part, hi ha les externes, les quals s’adquireixen sensorialment (la informació que rebem de l’exterior), i les internes, que s’obtenen a partir de la reflexió i l’associació d’experiències.

Segons Locke, les idees innates no existeixen pel fet de que un no pot conèixer una cosa o associar-la amb una altre si no ha tingut un previ coneixement d’aquesta.

4.- El mecanisme de la sensació “De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.” Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

-Per Locke, les idees generals són construïdes a partir de idees més simples, les quals s’associen entre elles creant un concepte. Aquestes idees generals reben el títol d’idees de moda, les quals es refereixen a un concepte abstracte. Per posar un exemple, quan una persona tasta la mel, la xocolata i una síndria acaba associant tots els gustos amb la idea de “dolç”.

5.- Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

-Locke opina que la llibertat és un dret fonamental al home ja que tots som iguals. Per fer que la convivència sigui favorable, els homes han de fer un pacte en el qual un accepta part de dependència per tal d’evitar conflictes.

Aquesta idea varia moltíssim per exemple a la de Plató, ui considerava als homes com a éssers perduts qui necessiten consell per tal de poder realitzar el que millor saben fent, fent-los a tots diferents entre ells.

6.- Fonaments del dret a la revolta

• 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

-Locke troba l’ideal de govern com a un de descentralitzat, en el que el poder es dividit per tal de que funcioni racionalment. També defensa un govern amb una societat en la qual ningú tingui cap posicionament superior al de ningú.

Aquesta idea de govern es completament diferent comparada amb la idea que tenia Plató, en la qual la societat funcionava en diferents categories socials.