Deures Descartes

TEXT 1

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Descartes vol arribar al coneixement humà, es planteja reconstruir el coneixement de manera que totes les coses quedin justificades, ja que el coneixement, ha de ser segur.

En aquest text Descartes diu que en realitat no podem conèixer les cose com són ja que a vegades, no sempre, els sentits ens enganyen, i com no podem saber quan els sentits ens enganyen i quan no, no podem arribar a conèixer les coses.

Va negar-se a acceptar com a verdadera qualsevol cosa que no estigués demostrada, ho va posar tot en dubte i no va creure res.

Però Descartes idea un mètode científic per poder arribar a conèixer les veritats. Aquest mètode el va anomenar Dubte metòdic i consisteix en dubtar de tot per saber què és segur, la veritat absoluta.

Mentre dubtava, Descartes es va adonar d’una cosa, es va adonar que mentre dubtava hi havia una cosa de la qual no podia dubtar, que estava dubtant. No podia negar que estava pensant i per tant no podia negar la seva existència.

1a veritat “Penso ergo existeixo”, el pensament és la consequència que estic pensant.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

Quan Descartes utilitza el terme esperit es refereix a l’ànima o a la ment que fan referència al pensament. És la capacitat que tenim per concebre les coses de maner racional i així poder demostrar quines idees són fiables.

TEXT 2

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest text Descartes parla de la 1a veritat, “Res cogitans”. Creu que la ciència havia d’estar construida amb unes bases sòlides i que tot havia d’estar justificat.

Per poder trobar la veritat absoluta, Descartes va proposar el dubte metòdic, un mètode que consistia en dubtar de tot i així, d’aquesta manera trobar una cosa que fos indubtable i que la puguessim donar com a segura.

Descartes es va adonar que hi havia una cosa de la qual no podia dubtar, i aquesta cosa era que estava dubtant. No podia negar que estava dubtant, per tant no podia negar que estava pensant i com a coneqüència no podia negar la seva existència.

Descartes creu que és molt més fàcil i molt més fiable conèixer la nostra ànima abans que conèixer el nostre cos. Això ho creu perquè el cos només el podem conèixer amb els sentits i com no sabem si ens enganyen o no, no podem estar segurs.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

Descartes fa servir el terme certesa per referirse que tot allò que concebi amb igual claredat i distinció, amb la mateixa evidència, que concebo que és impossible pensar i al mateix temps no ser ho hauré d’acceptar com a segur.

TEXT 3

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

Descartes creu que hem de seguir el mètode correcte, que es divideix en vàries parts per poder saber si les idees són certes i falses. Creu que si no seguim aquest mètode no podrem saber si ua¡na idea és certa o falsa; ja que no tenim la capacitat per compendre-la.

2. Expliqueu eI significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.

Descartes veu que com que no tenim la capacitat de compendre la realitat, no té sentit intentar saber-la. Per saber com és el món, proposa un mètode per així saber quines idees fictícies i adventícies són verdaderes i quines són fales.

Les idees factícies són aquelles que han estat fabricades per nosaltres i que tant poden ser certes com falses, les idees adventícies en canvi, corresponen a coses que tenen a veure amb el què passa.

Les idees innates són evidents i indubtables. Són les que no provenen de l’exterior ni depenen de nosaltres, sinó que se’ns imposen per si mateixes de forma necessària i sense que hi puguem fer res; procedeixen de la pròpia naturalesa de l’enteniment: infinit, existència, essència…

El mètode utilitzat, és un mètode analític deductiu que encadena coneixements de forma segura i que consta de quatre passos: el primer pas consiteix en no comprendre res més que allò que es presenti tan clara i distintament que no ho pogui posar en dubte, el segon pas consisteix en dividir les dificultats examinades en el major nombre de parts possibles, en el tercer pas ordenem el nostre pensament, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, fins al coneixement dels més compostos. L’últim pas consisteix en revisar-ho tot i tornar-ho a fer tantes vegades com faci falta fins que estem segurs que no ens deiexem res.