EL NOM DE LA ROSA

En la pel·lícula ens situem en un monestir de franciscans, on han ocorregut unes morts molt sospitoses i demanen l’ajuda del franciscà Guillem de Baskerville.

En el monestir hi ha una gran biblioteca amb molts llibres que estan prohibits llegir-los i encara mes copiar-los, ja que segons la religió son llibres del pecat, el llibre amb el que s’ocasionen les morts és el segon llibre escrit per Aristòtil, un llibre d’humor, en la religió tenen el riure com un pecat, que si rius no tens por i una de les bases principals per la que es creu en deu és la por, i sense por es creen dubtes i la religió no vol que la gent dubti perquè això porta a pensar i si la gent pensa pot crear opinions pròpies i la religió no tindrà a tota la gent controlada i sota el seu poder com ella vol.

Tothom en el monestir creu que les morts són provocades pel dimoni, però Guillem fa servir la raó i és capaç de separar el que és la religió i la raó, però ha d’anar amb compte perquè els altres franciscans no estan d’acord amb això i pot tenir problemes, perquè en aquell temps té més poder l’església que el poder de la raó.

Un del principals conflictes interès que tenia l’església en aquella època era el següent: Jesús era pobre o no? Aquest fet no era de gran importància si ho era en realitat o no, el problema era si l’església havia de seguir el mateix exemple i també se pobre, i aquí és on esta el punt de conflicte entre els que creuen que si i els que no ho creuen, però si l’església per diners també perdrà poder i si perd poder, perd el poder de controlar a la gent i imposar la religió i el que ells creuen que és el correcte.

L’església va portar a un representant molt important per aclarir les morts del monestir, Bernat Gui és molt estricte i tallant respecte els heretges, tal com és l’església, no necessita moltes proves per acusar algú i un cop ho ha afirmat és molt difícil que ho rectifiqui i si algú es posa en contra es condemnarà com heretge també, aquest és el poder que té l’església es fa el que ella diu i ningú pot dir el contrari encara que la raó es posi en contra l’església sempre tindrà més poder.

Guillem al ser un home intel·lectual i que creu en la raó, no es deixa cegar pel pes de la religió, per el qual segueix un mètode deductiu en el qual divideix el problema dels assassinats en peces que són les pistes i les va buscant i ajuntant de mica en mica fins que les té totes reunides i utilitzant la raó arriba a una conclusió per descobrir el que ha passat de veritat.

Ja de per si en la religió tots els temes de l’amor, el sexe, la dona, les sexualitats… son temes mal vistos i incòmodes. La dona i el sexe sempre s’ha vist com un camí al pecat que et fa perdre el camí que has de seguir i t’enceguen i embruten la ment, per això la dona en la religió és un símbol del pecat, no només ho veiem en la pel·lícula que esta ambientada en la edat mitjana, sinó que actualment en el segle 21, seguim sentint que si ets homosexua,l tens una malaltia o que és un pecat. En la pel·lícula l’home a de ser respectuós, no es pot acostar a una dona ni tenir pensaments amb ella… sinó pecas i vas a l’infern. Encara que en la pel·lícula es pot veure que alguns franciscans no fan molt de cas i es fixen en els nois joves que entren en el monestir.

Aquest article ha estat publicat en Filosofia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a EL NOM DE LA ROSA

  1. Joaquim diu:

    Alerta! Força bé.

  2. marcleon23 diu:

    Perdo per enviar-lo tan tard, però el tenia guardat com esborrany i em pensava que ja l’havia publicat.

Deixa un comentari