DESCARTES
1.
Descartes diu que em de dubtar de tot, perquè no som capaços de donar-nos conta si el que veiem és la realitat en si o una interpretació que fem nosaltres mateixos. Quan dormim i somiem no som capaços de distingir el somni de la realitat fins al mateix moment en què ens despertem, per tant com podem estar segurs que no estem somiant? O que em entrat en una bogeria que ens fa veure coses que no són? O simplement que els nostres sentits ens enganyen i fan la seva pròpia interpretació de la realitat que pot ser molt diferent de la verdadera. Mai podrem estar del tot segurs. Per el tant de el únic que podem estar segurs és com percebem nosaltres la realitat, no sabrem com és en si el cos, però si com ens afecta a nosaltres i com la percebem fen una interpretació amb el nostre pensament.
Una de les veritats que podem trobar es la del “nostre esperit” que vol dir el nostre coneixement, nosaltres, la nostra consciència, la que m’adono que estic pensant llavor vol dir que existeixo.
2.
No podem estar segurs que el nostre cos existeix, ja que em de dubtar de qualsevol cosa que percebem pels sentits, per què ens poden enganyar, ja que el nostre cos pot ser imaginat i que realment no existeixi, és a dir que podem seguir sent nosaltres excloent el cos, ja que no ens podem aferrar a res que ens demostri que el cos existeix o que és tal com el veiem, així que em de dubtar d’ell. Però deixa’n de banda el cos ens queda el jo, el nostre ment, i de això en tenim la certesa és a dir que no en podem dubtar que existim, que la nostre ment i la nostra consciència existeix, “penso, doncs existeixo”, ja que la nostra consciència no ocupa lloc ni necessitem de sentits per veure-la sinó que necessitem la nostra raó, per això jo sóc el que sóc a través de la meva ment.
3.
Hi ha coneixements molt complexos que són impossibles de descobrir, o simplement que no podem captar amb els sentits, són aquells coneixements que s’escapen de les nostres capacitats per descobrir-los, de moment.
Coneixements com la gravetat que no la podem notar amb cap dels nostres sentits, però sabem que hi és, o el fet que el nostre planeta esta donant voltes a una velocitat increïble i en canvi nosaltres no notem res i ens sembla que esta quieta, o les ones gravitacionals de l’espai mai les em vist i probable ment mai les veurem, però ara ja sabem que existeixen.
Totes aquestes idees, coneixements, són molt complexos i impossibles de desxifrar i comprendre en si, per això els científics no van a la idea principal sinó que agafen parts petites que si som capaços de desxifrar i a través d’una cadena de moltes idees juntes arribem a la idea gran i principal.
Quan es va descobrir que la terra donava voltes mai s’havia vist com les donava però a través de diferents càlculs matemàtics i diferents observacions vam poder arribar aquesta conclusió.
LOCKE
1-El text defensa que el coneixement l’hem d’obtenir de l’experiència, sinó tenim experiència d’una cosa no podrem arribar a fer-nos una idea, per això només ens podem fer una petita idea del que són les coses, ja que nosaltres només coneixem el que la nostra ment creats de les coses, i aquesta idea és única per a nosaltres, ja que no sabem si un altre persona la te igual o diferent, així doncs no podem saber si és la autèntica realitat sinó que només sabem que és la nostre, i com que no podem saber la autèntica realitat ens hem de fiar de les nostres percepcions sensibles.
En canvi descartes diu que si podem trobar una veritat, és aquella de la que no podem dubtar, és adir les idees innates que tenim en el coneixement al neixe, i ens hem de basar en la raó per trobar-les.
2-Un nen neix amb la ment en blanc sense cap coneixement, aquest coneixement l’ha de produir a través de l’experiència i amb l’ajuda de la ment, a través dels sentits tenim experiències que amb elles creem les idees, la primera vegada que veus alguna cosa et fas la idea d’aquell objecte i a més ames et pots fer la idea de veure, si una persona neix sense cap sentit tindrà sempre la ment en blanc, ja que no podrà crear cap idea perquè no tindrà cap experiència.
Però descartes en canvi creu que al naixé sí que tenim idees, les idees innates, son idees ja implantades de les quals no podem dubtar, i no necessitem l’experiència, sinó la raó per conèixer-les.
3-El text ens parla de les dues idees simples que ens proposa Locke, les idees de sensació, es diuen així perquè són les sensacions que ens donen a nosaltres de les coses, com interactuen amb nosaltres un cop les hem captat amb els sentits, també ni ha de dos tipus de qualitat1: son llocs, posicions, volums… que passa en el món, i de qualitat2: colors, olors, sabors… que ens passen a nosaltres. La segona idea simple és la de reflexió, es diu així perquè és una idea que fem nosaltres mateixos a partir de experiència d’un altre idea, quan olorem una fruita ens fem la idea de l’olor de fruita, però també ens fem la idea de l’acte d’olorar perquè sinó no ho podríem fer.
descartes no creu en cap de les idees anteriors, ja que nosaltres tenim les idees innates, i no necessitem una experiència per saber com són les coses ni descobrir en aquestes idees altres, ja que amb la raó en tenim prou.
4-Nosaltres quan interactuem amb alguna cosa coneixem les sensacions que es provoca en nosaltres, quan olorem una flor a través de l’experiència la nostra ment es crea la idea d’olor a flor, però aquella flor no té la qualitat d’olorar així, sinó que té alguna cosa que fa que al olorar-la nosaltres hi hagi una reacció en el nostre cervell que ens fa sentir aquella olor, això passa igual amb tots els sentits, les coses no tenen totes les qualitats que nosaltres creiem que tenen, sinó que en interactuar amb nosaltres ens provoquen aquestes sensacions.
Plató sí que ens diu que les coses tenen les seves qualitats, cada cosa té les seves qualitats que vénen del món de les idees, i nosaltres en olorar una flor sentim aquell olor perquè és una idea de la flor que esta en el món de les idees.
5-Les persones al néixer, neix totalment lliure, pot fer el que ell vulgui quan ell vulgui, i amb igualtat amb tothom, si una persona fa una cosa tu també pots, i la finalitat de del ser home es busca la felicitat, si una cosa et fa feliç ningú et pot dir que no la facis. Però això comporta molts problemes en alguns temes, en els temes privats no, ja que són teus i només t’afecten a tu, on hi ha problemes és quan afecta els altres, com per exemple on aparcar el cotxe. Per aixo nomenem algú perquè ens governi i posi lleis i normes per regular les coses que pot afectar a l’altra gent i que per tothom siguin iguals i tots les compleixin.
Plató ens diu en canvi que em de posar a un lider perquè ens governi a un savi i ens a de governar en tot, coses que afecten a tots i a nosaltres, perquè ell ho sap tot.
6-Les persones, el poble, som els que escollim el governant i li donem poder perquè esculli les lleis mes adequades i justes que nosaltres creiem i les faci complir, el problema ve quan veiem que la persona que hem escollit al tenir poder, que ja l’hem reduït dividint-lo, fa coses de les quals nosaltres no estem d’acord o coses que no ens agraden, com que l’hem posat nosaltres i nosaltres li hem donat el poder, tenim el dret de revoltar-nos contra ell i posar un altre que si complex el que nosaltres volem.
Plató no esta d’acord amb això, ell en posar a una persona s’avia sap el que és el millor per cada persona, i el que ell digui estarà bé, i ningú té dret a dir-li res, ja que ell s’era més savi que ell.
Correcte tot.
Deures Descartes i Locke fets.