DEURES DESCARTES I LOCKE

TEXT 1

“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”

DESCARTES, Meditacions metafísiques

1. Expliqueu breument les idees principals del text.
2. Què significa en el text el termeel meu esperit.

1. Descartes, filòsof racionalista del segle XVII, ens explica que la primera veritat, és a dir, la primera idea que podem saber amb certesa que és verdadera, és el jo mateix. Descartes arriba a aquesta conclusió descobrint que: existeixo perquè penso, és a dir, m’he adonat de que existeixo perquè m’adono de que penso. Per tant, l’home modern és la primera veritat. No se si tinc cos, ulls, nas però si que puc afirmar que tinc capacitat de pensar.

2. El meu esperit es refereix al meu pensament, al meu jo interior , al que Plató anomenaria l’ànima.

TEXT 2

“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument les idees principals del text.
2. Què significa en el text el terme“certesa”.

1. Primerament, cal esmentar que es tracta d’un fragment del llibre El discurs del mètode, de René Descartes. En aquest llibre ens explica que comença de zero (dubtant de tot i només acceptant les idees clares i distintes) per arribar a conèixer la veritat absoluta.

En aquest text, l’autor es pregunta sobre quin és l’origen i naturalesa del jo. Jo existeixo perquè m’adono que si estic pensant és perquè existeixo. Jo puc pensar que existeixo però que el meu cos no existeix o que no existeix el món. Per tant, per existir no es necessita cap cosa material ni cap espai o lloc.

2. La certesa és la veritat absoluta, és l’acceptació d’una idea clara o distinta com a idea vertadera.

 TEXT 3

“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument la idea principal del text
2. Expliqueu eI significat de“cadenes de raons”inclosa en d’aquest text.

1. En aquest text veiem el criteri o mètode que aplica Descartes per arribar a conèixer si una idea és clara o distinta i per tant, vertadera. Aquest mètode té 4 parts o passos:

Criteri d’evidència: Només acceptar com a vertaderes aquelles idees evidents. Tot el que generi dubte és fals. (De moment)

Criteri d’Anàlisi: Quan tenim idees complexes, les hem de dividir en idees simples. Simplificant-les, tenim un ordre i una simplificació que ens permet buscar les idees certes amb més facilitat.

Criteri de Síntesi: Un cop realitzat l’anàlisi, ajuntem totes aquestes idees analitzades.

Criteri de Recapitulació: Revisem tot el que hem fet i ens assegurem de que tot estigui ben fet i justificat.

2. Les cadenes de raons fan referència a les idees primàries, simples i essencials que hem obtingut de l’anàlisi.

LOCKE

1.- Els límits de les nostres capacitats
“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”
Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 52.- La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“
Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.

El text parla sobre la ment humana a l’hora de néixer. Locke afirma que no hi ha ides innates i que totes les idees que tenim a la nostra ment són creades fruit de l’experiència. Ho compara amb la ment d’un nadó i un paper en blanc.

Descartes, en canvi, creu que les idees innates són les úniques que son vertaderes i eternes i les que ens permeten arribar a la certesa absoluta.

4.- El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

En el text trobem una descripció de la realitat segons Locke, composta per àtoms i molècules que s’uneixen i formen tot el que percebem. També distingeix dos tipus d’idees: simples i complexes. Les simples es classifiquen en: (les de sensació, que percebem amb els sentits; i les de reflexió, que son a la ment quan som conscients).

A més, parla de les idees complexes que es subdivideixen en idees de relació (quan comparem 2 idees simples), de moda (que són conjunts de conjunts d’idees simples) i les de substància (conjunt d’idees de sensació.)

Descartes creu que les idees més importants que tenim a la nostra ment són les idees innates, ja que ens arriben a saber la certesa absoluta de la realitat sense experiència ni coneixements previs.

5.- Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

Locke ens parla en aquest text sobre “L’estat de la natura”, en el que els homes poden viure en grups, lliurement, sense atemptar contra la vida, llibertat ni possessions de ningú altre. Locke creu que hauria d’haver un estat en que el poder polític s’encarregués de fer lleis per protegir el país.

Podem comparar filosofia política de Locke amb Plató. l’anglès pensa que és necessari un poder polític legitimat pel poble mentre que Plató afirma i creu que només els savis són capaços de governar fent el bé.

text 6

A aquest text veiem reflexada la visió filosòfica empirista de Locke. El coneixement l’adquirim a partir de les idees, i aquestes les construim a partir de l’experiència, que la percebem amb els sentits. Amb el límit de l’evidència fa referència als límits que tenen els nostres sentits a l’hora de captar l’informació necessària per conèixer les cosess i per saber que les coneixem.