Deures Descartes i Locke

DESCARTES

TEXT 1:

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Descartes arriba a la conclusió de que només podem saber que pensem, perquè si podem dubtar si pensem, és que estem pensant, i conseqüentment existim. Llavors, a partir d’això sabem que existim, i podem distingir el que es real i el que es fals.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

El terme “el meu esperit”, fa referència a l’ànima, el que vindria a ser la nostra part pensant, la ment.

TEXT 2:

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

La idea principal del text és l’existència del cos i l’ànima són una mateixa cosa o són coses diferents, Descartes arriba a la conclusió de que el cos i l’ànima, no són la mateixa substància, i que el cos està guiat i dirigit per l’ànima, i quan el cos mor, l’ànima segueix viva.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

Certesa refereix a les coses indubtables i verdaderes, de les quals no se’n pot dubtar la seva existència.

TEXT 3:

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

El text ens parla del mètode per arribar a la conclusió de si una idea és certa o és falsa, fa servir aquest mètode que es centra en 4 criteris a seguir:

El primer criteri, es centra en contemplar unes idees per veure quines són les clares i distintes i quines són obscures i confuses.

El següent és l’anàlisi, quan les idees no són clares, les analitzem, dividim i separem els elements.

Llavors ve la síntesi, que encadena lògicament els elements separats, per veure de manera clara la idea confusa.

I l’últim pas és la recapitulació, hem de tornar a analitzar tot un altre cop, quan repetim el mètode i veurem si la conclusió era bona.

Llavors, al final s’ha de posar en pràctica el que s’ha estudiat.

2. Expliqueu eI significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.

La cadena de raons, es refereix als passos que segueix el mètode.

LOCKE

TEXT 1: Locke ens diu que amb la nostre ment només som capaços de sentir, o captar una petita part del que tenim en el nostre voltant.

En canvi, Descartes ens diu que no ens podem fiar dels nostres sentits, ja que es possible que ens enganyin, i que no són font de coneixement totalment segura.

TEXT 2:

En aquest text Locke ens diu que les idees innates no existeixen. Diu que quan una persona neix, te la ment en blanc (tabula rasa) i que mitjançant les experiències anem contruint la nostre ment. La realitat la veiem, la percebem a través de l’experiència, que fonamenta el coneixement.

Descartes, en canvi, defensa les idees innates.

TEXT 3:

El text tracta dels 2 orígens de les idees venen de una experiència externa com les idees de sensació o l’experiència interna com les idees de reflexió. Les idees simples son rebudes per l’enteniment; si provenen dels sentits les anomenarem de sensació i si venen del reflex les anomenarem de reflexió.

Descartes en canvi, classifica les idees d’una altra manera:

Idees adventícies: són idees provinents de l’exterior.

Idees factícies: són idees creades per la nostra ment, poden ser verdaderes o falses com per exemple: una muntanya d’or o la Terra es mou al voltant del Sol.

Idees innates: idees verdaderes des de sempre.

TEXT 4:

Les capacitats que tenen els objectes venen de les idees simples de sensació ja que són captades per els nostres sentits. Aquestes capacitats dels objectes són anomenades i classificades com a qualitats primàries o secundàries. Les primàries són objectives, com la forma o l’extensió, i les secundaries són les subjectives, formades per idees sensibles.

Per Descartes, el que són idees simples de sensacions de qualitats secundàries per a Locke, ell les anomena idees adventícies que son aquelles que provenen de fora, les sensacions que ens produeixen les coses.

TEXT 5:

Segons aquest fragment, Locke diu que tots els homes són iguals, tenen dret a ser lliures i independents per naturalesa. Tothom té dret a llibertat, i ningú pot ser privat d’aquesta, peò Locke creu que pot ser perillós això, i que pot sorgir cert conflicte, perquè tanta llibertat, és possible que faci barallar els homes, per això creu que en certa manera, els homes han de pactar una renúncia a una petita part de la seva llibertat per tal de garantir la seguretat de tots, això si, aquesta renúncia, ha de ser amb pròpia voluntat i no perquè algú els obligui, perquè llavors deixarien de tenir llibertat per fer cas a algú altre. Per poder viure en harmonia i amb la renúncia de una part de la llibertat, el poble, és a dir, els homes han d’escollir una persona que decideixi per a tots nosaltres, perquè ens guiï per el millor camí, per això s’ha d’exercir el dret a vot i que tots els homes puguin donar la seva opinió sobre qui els ha de guiar.

En canvi, en aquest cas Hobbes, en referència a una frase d’un fragment seu ens diu “L’home és un llop per l’home”, Hobbes amb això ens vol fer veure que l’home per evitar conflictes, ha de pactar amb els altres una renúncia total de la llibertat i la felicitat per tal de poder viure amb seguretat. Hobbes creu que qui governa, ha de ser una persona que aporti seguretat a la resta. En canvi Locke, creu que qui governa, ha de ser una persona escollida per tots per tal de mantenir llibertat per tothom.

TEXT 6:

Aquest text parla també de la política de Locke, creu que tothom pot tenir equivocacions, però si porten a un benefici propi la gent del poble pot dissoldre un govern i posar-ne un de nou, ja que així seria un tipus de democràcia.

Comparat amb Plató, per Locke els bons governants són aquells que fan complir les lleis i fan allò que han de fer. S’han de preocupar pels ciutadans. En canvi, per Plató, els bons governants són els savis que saben el que és el bé i la justícia i podran fer lleis justes.