DEURES I TEXTOS AMB EXERCICIS DE JOHN LOCKE per Laura Ibañez

TEXT 1: Els límits de les nostres capacitats
“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”
Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 5.

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

En aquest text Locke ens diu que el nostre coneixement l’adquirim a partir d’idees que venen de l’experiència. Locke nega les idees innates ja que ell creu que tot prové de l’experiència.

2.Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

En comparació a Descartes, podem veure que descartes esta a favor del racionalisme, és a dir que el coneixemnt el podem adquirir mitjançant la raó, ja que no es fia dels sentits, diuen que ens enganyen en canvi Locke no creu en les idees innates, sinó que el coneixement l’adquirim de l’experiència que seria l’empirisme. Descartes ens planteja altres tipus d’idees:

-Les adventícies, que provenen de l’experiència sensible.

– Les factícies, les que provenen de la nostre imaginació.(verdaderes o falses)

– Les innates, les que venen juntament amb l’anima, sempre han estat.

TEXT 2: La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“
Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.

1.En aquest text Locke ens diu que les idees provenen de l’experiència i esta en contra de les idees innates de Descartes. Per Locke la ment és un paper en blanc (tabula rasa), és a dir, quan neixem a la ment no tenim res i l’anem omplint mitjançant l’experiència.

2.Com he dit abans Locke està en contra de les idees innates i a favor de que les idees provenen de l’experiència, Descartes diria que per exemple que algú ha estat  el  primer en entrar a classe, encara que no sapiguem qui és, el que si sabem és que algú ha sigut el primer.

TEXT 3 : Els dos orígens de les idees
“L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 2, 5.

1. Locke en aquest fragment ens planteja les maneres d’arribar a obtenir idees. Per Locke es realitzen a partir de les de simples, les que no podem dividir a trossos, com per exemple el color blau. Les  idees simples es divideixen en dos, en idees simples de sensació que són clares i distintes, aquestes poden ser de qualitat1 que no es poden negar, una taula està o aqui o allà i les de qualitat 2 que es com percebem les coses, com per exemple les sensacions. En les idees simples també trobem les de reflexió, aquestes són les que creem nosaltres com per exemple si no has vist mai un alumne de 2n de BAT no sabras que el que estas veient és un alumne de 2n de BAT.

2. En comparació amb Descartes, aquest divideix les idees en tres tipus diferents:

– Idees adventícies, venen de fora, com per exemple les sensacions.

– Idees factícies, les que fabriquem nosaltres, aquestes poden ser verdaderes (gravetat) o falses (Lleonard)

– Idees innates, són les idees que són verdaderes i eternes, com per exemple no se qui ha entrar primer a classe, pero  sé que algú ho ha fet.

Per Descartes la persona més perfecte és Deu. En canvi per Locke nomès distingueix dos tipus d’idees:

-Idees simples, aquestes són les que rebem directament de l’experiència.

-Idees complexes que són una barreja de les simples.

TEXT 4: El mecanisme de la sensació

“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

1. En aquest text Locke ens parla d’idees complexes, les que podem dividir en trossos (una porta pot ser blava, petita…), hi ha 3 tipus d’idees complexes: IDEES DE MODA, aquestes són generalitzacions d’idees simples de sensació, com per exemple tenim rosa verd i blau, això ho associem a colors. També hi ha les IDEES DE SUBSTÀNCIA, aquestes formen objectes, com per exemple una poma te gust, mida, tacte, olfacte gràcies això sabem que hi ha una poma. Finalment tenim les IDEES DE RELACIÓ, aquestes són idees simples que es relacionen com per exemple una taula i una llibreta, la llibreta esta a sobre de la taula.

2. Descartes divideix les idees, en adventícies,factícies i innates en canvi Locke les divideix en simples i complexes, més enllà del sentits.

TEXT 5:  Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

1. En aquest text Locke defensa la llibertat de tots, ell vol la democràcia. No s’ha de tenir en compte l’estat social o la religió.

2. Per Plató qui governa ha de ser el més savi i aquest ha d’escollir les professions de tots els ciutadans, en canvi Locke diu que el millor govern és aquell que tothom té els mateixos drets.

TEXT 6: Fonaments del dret a la revolta

§ 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

1.  En aquest text Locke ens diu que el governador es preocupara per a que tothom estigui bé, però si als ciutadans no els hi agrada com governa aquests tenen dret a canviar de governador.

2. Si ho comparem amb PLató, aquest diu que ell està a favor de l’aristocràcia, en canvi LOcke creu que la monarquia és bona si es en el parlament pero si és en el rei no. La millor forma és l’aristocràcia per Locke, ja que la gent pot escollir qui és el seu representant i fer-lo fora quan sigui necessari.