Deures Descartes per Laura Ibañez

 TEXT 1

“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”

DESCARTES, Meditacions metafísiques

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest text Descartes ens diu que els sentits fallen, que no podem estar segurs d’ells hem de dubtar sempre. Ens parla de l’ontologia, ell està a favor de l’existència del jo, ens podem fiar només de nosaltres, de les altres coses no podem estar segurs ja que no podem arribar a saber-ho amb certesa. Tampoc sap si tenim com.De la frase “Cogito, ergo sum” es refereix a que nosaltres existim perquè sinó no podriem pensar.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

Descartes oposa al cos al meu esperit, és a dir a la meva ànima. No podem negar l’existència de l’ànima, ja que per ell es la que ens fa raonar. Estar segur de que l’ànima existeix, però totes les altres coses no ens podem fiar ja que com he dit abans els sentits ens aganyen (menys la 2na i la 3a veritat).

TEXT 2

“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

El text tracta de l’antropòlogia. Les principals idees d’aquest text són la separació que fa de cos i ànima (en el text fa referència a substància). Com he dit en l’anterior text, Descartes diu que existim perquè pensem, que només ens podem fiar del jo (el meu pensament, esperit..), per tant no podem saber si el cos verdaderament existeix. El nostre cos canvia  en canvi la nostre ànima no, com que la nostre ànima  no canvia no podem dubtar d’ella. L’ànima per Descartes és racional ja que és la que pensa i per això existeix, tambè l’anima pot pensar en sentiments com per exemple: penso que estic content.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

En aquest text fa referència a certesa és que el que està pensant és obvi que si que existeix, és a dir, quan fa el procès de pensar, en aquell moment ja existeix.

TEXT 3

“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

En aquest text ens parla sobre el mètode, és a dir de les idees innates, aquestes es troben en l’ànima des de sempre, aquestes idees ens fan arribar a preguntes finals, a conclusions. En el mètode que ens proposa Descartes es que primer hem de veure l’evidència (idees d’una resposta o moltes). Desprès hem de fer un anàlisi, que seria identificar el que tenim desprès la síntesi ordenar-ho, finalment la recapitulació que consta de tornar a repetir tot el procès del mètode, per comprovar que ho hem fet bé i per ùltim una part experimental, que seria fer un experiment sobre el procès.

2. Expliqueu eI significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.

En aquest fragment que diu  “cadenes de raons” es refereix a unes possibles solucions amb unes conclusions finals. Fa falta la seva teoria del Mètode. en aquest cas el pas de l’analísi, aquest ens ajudarà a mirar part per part el problema, arribar a la síntesi, fer la recapitulació i si cal l’experimental.

Exemple: Quan menjem una poma i està dolente, ens adonem de que alguna cosa ha hagut de passar, aqui posem en pràctica el mètode, la part de l’analísi que seria el per què li passa això a la poma. Quan hem seguit tots els passos del mètode arribarem a unes conclusions.