Deures de Locke i Descartes

DESCARTES:

Text 1:

René Descartes planteja el dubte metòdic, creu que hem de dubtar de tot fins que trobem un coneixement segur. Al que ens fa referencia aquest text, és que nosaltres ens donem conte de nosaltres mateixos; es a dir, de que tenim pensaments. Com que jo penso i me’n dono compte, existeixo. L’únic coneixement segur és la meva existència.

Descartes ens diu que no ens refiem dels nostres sentits, la única veritat que sabem es la nostra existència, el que captem amb els sentits pot no ser real. Així Descartes creu que hi ha tres tipus de pensament o idees: les adventícies(les nostres percepcions de l’exterior, no les puc manipular), les factícies(són idees fabricades per mi, no son ni verdaderes ni falses) i les innates (són eternes, no les puc pensar diferent). Aquestes últimes (innates) són un coneixement segur ja que han estat sempre en la nostra ment.

Quan diu “el meu esperit” es refereix al jo com a una substancia pensant (Res cogita). Jo existeixo com a pensament de mi mateix, des de que soc conscient. És un coneixement cert.

Text 2:

En aquest text es veu el dualisme que defensa Descartes. Les idees principals d’aquest text són que el cos i l’anima formen part de dos realitats diferents, encara que el cos no existís, cosa que no se sap si es o no certa, l’anima continuaria existint ja que es el jo com a substancia pensant. Conec la meva existència perquè penso en aquesta, l’ànima i el cos són independents. Descartes diu que no podem dubtar de l’existència de l’anima però si del cos.

Descartes ens diu que si no tinguéssim ànima seriem com robots, el tenir-ne ens fa diferents de la resta d’essers vius.

Certesa vol dir que és veritat. És totalment cert i no puc negar de que jo mateix existeixo, això és la única veritat que se, ja que jo penso per tant com que puc pensar existeix. Si no existís, no podria pensar. La veritat a de ser clara i distinta.

Text 3:

Segons Descartes tothom pot fer servir la raó i obtenir coneixement. Aquest text ens parla del mètode per arribar a descobrir si aquest coneixement és segur o no. Si el fem servir correctament, de totes les preguntes i dubtes aconseguirem acostar-nos molt a la resposta i al final conèixer-ho. Ens diu que cap coneixement pot estar tant ocult com per no poder arribar a saber-lo.

Cadenes de raons es refereix a les quatre parts del mètode. Quan tenim el dubte, hem de fer sevir el criteri d’evidència que consisteix en plantejar-me com surto del dubte ja que la majoria d’idees no són evidents, com a segona part seria l’anàlisi, es a dir, dividir el problema o la idea en parts simples. Ell creu que al final alguna d’aquestes se’ns farà evident; després sintetitzar, ordenar les idees simples anteriors així podrem arribar a un coneixement evident; per últim Descartes proposava recapitular per assegurar que allò fos clar i segur.

LOCKE:

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

1.- Els límits de les nostres capacitats: El que ens diu Locke (empirista) es que no existeix una certesa absoluta, el que tenim és un coneixement probable però no segur, així que ell diu que ens hem de basar-nos en el que percebem amb els sentits. Descartes en canvi creu que hem de buscar la veritat absoluta i no ens podem fiar dels sentits, ens hem de basar en la raó ja que els sentits ens enganyen.

2.- La ment, tabula rasa: Aquest text ens diu que la ment al néixer està en blanc. No hi han pensaments. Locke ens diu que no hi han idees innates, al néixer la nostra ment és un paper en blanc i s’omple amb l’experiència. Ell diu que ni tan sols la consciència de nosaltres mateixos la sabem. En canvi Descartes diu que les idees innates són aquelles eternes, les que estan a la meva ment des de sempre i que no les puc pensar diferent, no es poden dubtar.
3.- Els dos orígens de les idees: En aquest text ens exposa d’on provenen les idees que coneixem. Segons Locke les idees provenen de: l’experiència de l’exterior, i del que captem amb els sentits.

Comparant a Locke amb Descartes, tots dos tenen en ment que les idees han de ser clares i distintes. Locke distingeix dos tipus d’idees simples de sensació que són les que provenen dels sentits, i idees de reflexió que són les que té la ment quan és conscient d’ella mateixa, la ment fa representacions amb el que captem amb els sentits; es a dir, amb les idees de sensació. (Sense idees de sensació no hi ha idees de reflexió).

4.- El mecanisme de la sensació: En aquest text ens fa referencia al que Locke anomena idees complexes i simples.  Les idees complexes es poden dividir en idees simples ja que les complexes són la suma d’una sèrie de idees simples, són el producte dels processos d’abstracció i de combinació.  D’idees complexes hi ha les de: mode (idees de generalització de les idees simples de sensació), de substancia (captem les qualitats de les coses), i per últim tenim les idees de relació (relaciona fets).

Les idees simples no es poden  descompondre en altres encara més simples i d’aquestes hi ha dos tipus: les de sensació (són idees de l’experiència i aquestes es divideixen en qualitats primàries que és el que li passa al món estan en les coses, i les de qualitat secundaries que són la conseqüències de les primàries i són les que el meu cos experimenta), i les de reflexió.

En canvi Descartes fa una estructura de les idees diferent, les divideix en: adventícies, factícies i innates.

5.- Fonaments del poder polític: Segons Locke l’individu és sobirà d’ell mateix. Ell esta en contra del abús d’autoritat i creu que la limitació d’autoritat ha d’estar a càrrec de la població. Així fa dos distincions: parla d’un estat natural en el qual tots naixem lliures, iguals, amb drets. La única llei és la llei natural, tots viuen sense perjudicar-se uns als altres (Hobbes diria que l’home és un llop pels altres homes). També ens presenta un estat social, ell creu que es pot ser humà sol. No cal viure en societat, primer és l’individu i després la societat. La societat neix d’un pacte entre els individus, són lleis que tots hauran de complir per la igualtat de drets. Però això presenta un problema, la llibertat comporta inseguretat per tant hauríem d’entregar tota la nostra llibertat en mans de l’autoritat.

6.- Fonaments del dret a la revolta: Segons Locke el poder se li donarà a qui el poble decideixi, i si aquest no ho fa bé; es a dir, abusa de l’autoritat i no fa complir les lleis justes,  serà substituït. Locke creu que el govern ha de governar sobre els temes que els interessa al poble. Creu que un govern bo i just és un govern fort, i un govern injust i dolent és un govern feble. Per Plató un govern bo és aquell governat per el més savi, que posi a cadascú al seu lloc.