Descartes

TEXT 1

“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”

DESCARTES, Meditacions metafísiques

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En el text intenta arribar a conèixer que és real i que és fals. Comença dient que no podem creure res i ho hem de negar tot, després arriba a la conclusió que només podem estar segurs d’una cosa, que pensem (Per què si puc dubtar si estic pensant, és que estic pensant, pel tant existeixo), Aleshores, com que sabem que existim, a partir d’aquest punt, podrem saber que és real i que és fals.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

Per ell el terme “el meu esperit” es refereix a la seva ment o consciència, el seu jo

TEXT 2r

“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

Descartes planteja el problema d’ànima i cos, Si són dues substàncies o si tan sols és una. Ell arriba a creure que són dues substàncies separades, defensant que la ment controla al cos, i que encara que el cos es desgasti, la ment segueix per l’eternitat.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

Totes les idees clares i no obscures.

TEXT 3

“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

Descartés, explica com arribar a diferenciar les idees clares i distintes de les obscures.

2. Expliqueu eI significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.

Per arribar a una idea clara que inicialment s’embla obscura, s’arriba mitjançant la cadena de raons a les quals arribem per 4 camins; per la identitat o diferencia, és a dir no igualar coses que no són el mateix. Per les Correspondències, per exemple, la neu és freda. I per Relació necessària, la causa. I l’existència, que allò que digui d’una cosa no sigui falsa la cosa, és a dir que es pugui demostrar.