1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.
2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.
TEXT 1: Els límits de les nostres capacitats
“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”
Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 5.
-En aquest text Locke defença que a diferència del racionalisme, l’empirisme considera que tot allò que coneixem a través dels sentits compleix amb la regla d’evidencia. El límit de l’evidència és el límit dels sentits corporals (externs o interns), és a dir, la ment necessita l’experiència per elaborar les idees. Locke, substitueix la metafísica de la substància i la tesi de les idees innates de Descartes i Plató, ja que Locke nega les idees innates per que creu que només les nostres vivències (la nostra experiència) ens resulta immediatament coneguda. I totes les experiències són particulars. Locke descriu el coneixement com una construcció que la ment elabora a partir de les qualitats primàries i secundàries de les coses. És la capacitat de la ment per construir coneixement a partir de l’experiència el que explica la diversitat dels individus.
TEXT 2: La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“
Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.
-Segons Locke, la ment no pot produir idees espontàniament. No coneixem amb els sentits, sinó amb la ment. Però la ment el que fa és construir o posar ordre en les percepcions que provenen de l’experiència. Aquesta és una diferència central amb el racionalisme de Descartes, ja que per ell hi han idees imnates i per això podem compendre el món. I Locke per criticar la teoria de Descartes, i tots els filosefs que creien en les idees imnates va fer un contra argument que va tenir molta força, encara que ara es posa en dubte. Locke va dir que si els humans tinguéssim idees innates, les tindria tothom (també els deficients psíquics i els nens), cosa que no és el fet.
TEXT 3: Els dos orígens de les idees
“L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 2, 5.
Per a Locke totes les idees deriven de les impressions i sensacions que provenen de l’experiència. Però l’experiència no només prové dels sentits corporals externs. També tenim experiència dels nostres estats emocionals interns ( tristesa, gaudi, por…). El coneixement del que Locke anomena ‘les pròpies operacions de la ment’ no és innat, sinó que deriva de les nostres experiències. Encanvi Descartes creuria que aquestes idees són imnates ja que no las creem nosaltres, sinó que ja les tenim des de que naixem.
TEXT 4: El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.
Locke té, com la física de la seva època, una concepció corpuscular de la realitat, constituïda per àtoms o corpuscles que s’associen. D’aquí en derivarà una concepció psicologista del coneixement. Coneixem per associació i combinació de les impressions que produeixen idees. I aqui Descartes estaria d’acord, ja que ell creu que hi ha idees complexes, que són una cadena de idees simples que s’ajunten i formen una de complexa.
TEXT 5: Fonaments del poder polític
«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».
Per a Locke el govern , o l’estat sorgeix a partir dels propis interesos dels humans, ja que busquem la nostra seguretat i el sentir-nos segurs, per qixò creem un Estat i renunciem a una part de la nostra llibertat, però ho decidim nosaltres, ja que ningú ens pot prohibir la llibertat. I busquem la seguretat, per poder construir-nos com a humans, ja que si tenim que estar pendents de la nostra seguretat i no podem dedicar-nos a un altre cosa. I necessitem un estat per garantir la nostra seguretat i la nostra llibertat. La llibertat se’ns privara quan l’acció que nosaltres volguem fer, recaigui sobre un altre persona i aquella persona no la accepti, i llavors l’estas privant de la seva llebertat. Descartes, no diu exactament el que diu Locke, però defensa també el liberalisme politic, i els drets humans. Encanvi Plató en aquest camp de la filosofia es molt idealista, ja que creu que ha de manar el més sabi, ja que és la persona que sap que es el bé comú.
TEXT 6: Fonaments del dret a la revolta
§ 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».
Locke en aquest fragment defença el drets dels ciutadans a la revolta, ja que tenen dret a queixar-se quan el governant no complex amb les seves obligacions, és a dir, per exemple, si un governant promet als seus siutadans protecció, pot fer moltes errades i els governats no es queixaran, o ho faran, però no el treuran del seu carrec, però si no compleix el que ha dit per conveniencia propia, ja sigui per que l’han corromput dona-li diners, com si per que a ell no l’interesa, els governats podran fer una revolta contra el governant, per treue’l del carrec i posar a un altre que ho fassi o garanteixi el que diu. Però no es poden fer revoltes per petits errors que comet el governant o per que a una part de les persones no els hi agrada, ja que sinó no arribarien mai a un acord ni podrien tenir un govern comú.
Força correcte.
I el comentari?