Locke

1.- Els límits de les nostres capacitats
“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”

1-En aquest fragment Locke defensa que les nostres capacitats de conèixer són bastant àmplies, i tot i que no podem conèixer tot el món que ens rodeja, no ens fa falta, per que nosaltres només hem de saber els que ens fagi falta, i coses útils. Com per exemple, no ens fa falta saber si allà hi ha una porta blava o no, només hem de saber si realment aquella porta sempre la veiem blava, i si sempre és així, direm que es blava.

2-Si aquesta teoría la comparem amb Plató trobem moltes diferencies. Plató defensava que nosaltres podem coneixer totes les ideas, a través de la nostra ànima, per que ella provenia del món de les idees i per tant les coneixia totes. En canvi, la teoría de Locke, es contraria per que diu que no podrem conèixer mai totes les ideas, i a  més, que això tampoc ens fa falta. Per tant, Plató defensava que l’ànima era una part eterna i dotada de tot coneixement, en cavi per a Locke la nostra ment sap el que hem rebut gràcies a la nostra experiència, i per tant mai podrem arribar a coneixer ni la meitat de les coses que trobem al món, i per a ell la nostra ment o ànima no es perfecte, en canvi per a Plató si.

2.- La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“

1.En aquest fragment Locke defensa que no existeixen les ideas innates, i que totes les ideas que tenim provenen de l’experiència. Per tant ell defensa que quan nosaltres naixem som com una fulla en blanc que poc a poc es va omplint amb l’experiència.

2. Però, en canvi, Descartes defensa que si que existeixen les ideas innates, que són aquelles com per exemple, algú en tot el món es l’home més alta, i ell diu que aquesta és una idea innata, per que sàpiga la resposta o no, per força ha de ser algun persona.  Però Locke defensa que no existeixen les ideas innates i que totes provenen de l’experiència, per que per poder pensar que un home és el més alt del món, primer as de tenir l’idea d’alt i d’home, i aquestes ideas provenen de l’experiència. Per tant els dos si que estan d’acord en que existeixen les ideas simples de sensació, que són les que percebim amb els sentits, però estan en desacord en que per a Desacartes quan neixem ja tenim unes ideas que són eternes i sempre han estat amb nosaltres, en canvi Locke pensa que quan neixem som com una fulla en blanc que gràcies a l’experiència podem construir poc a poc les nostres ideas.

3.- Els dos orígens de les idees

“L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“

1. En aquest fragment Locke ens parla sobre els dos tipus de mètodes pels quals arribem a tenir ideas. Tenim dos. Les ideas simples de sensació que són les que percebim amb els sentits, i es divideixen en dos tipus, de qualitats primaries, com per exemple el lloc, que són ideas que es troben en les coses, per que per exemple si una cosa es troba en un lloc, es per que està allà i no ho podem dubtar. I desprès les de qualitats sensibles, que són les que es troben en les coses, com per exemple el gust de la taronja, que en realitat la taronja no té aquell gust, però tu ho percebs amb els teus sentits així.

L’altre tipus que trobem són les idees simples de reflexió, que són aquelles les quals, quan percebim les sensacions, reflexionem i d’aquesta operació surt una idea, com per exemple l’idea d’olorar.

2. Trobem diferents opinions per poder explicar d’on provenen les ideas. Per a Plató les ideas provenen del món de les ideas i per tant són eternes i innates, i es troben dins de la nostra ànima. Per tant, nosaltres, segons Plató, podem conèixer totes les ideas, per que es reflexen les unes a les altres. En canvi, per a Locke, és a partir del sentits pero on podem conèixer les ideas, i totes probenen de l’experiència, per tan per a Locke mai podrem conèixer totes les ideas, i quan neixem no tenim cap coneixement ya que tot coneixement probé de l’experiencia personal.

4.- El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”

1.En aquest fragment Locke parla de les ideas complexes, que són aquelles que hem creat nosaltres. Podem trobar de tres tipus. Les de mode, que són les ideas resultants de la generalització d’idees simples de sensació, com per exemple, l’idea de blau, que és el resulta de veure molts cops aquest color i ho acabem relacionant amb el blau. Desprès trobem les de substància que són el resultat d’ajuntar diverses ideas simples de sensació,  el resultat és una sustancia, que és una idea complexa. I per últim tenim les ideas de relació, que són anomenades causes, i són el resultat de la relació d’un conjunt de fets que relacionem en la nostra ment. Com per exemple, si pico a la porta fa soroll, això és una relació de diferents factors que hem fan pensar que si pico a la porta farà un soroll i aquesta relació la fem en la nostra ment.

2. Descartes, també va fer una divisió de les diferents ideas que existeixen, tot i que la divisió de les ideas de Locke és molt més complexa, i també parla de les ideas complexes, i no només de les ideas que són captades a través dels sentits. Per a Descartes només podem arribar al coneixement a partir de les ideas simples de sensació, que són aquelles que captem amb els sentits, i a trevès de les ideas innates, i les altres ideas són el conjunt de moltes ideas simples o innates. Però per a Locke l’única manera de poder arribar al coneixement és a través de l’experiència, i de les ideas simples de sensació, però també existeixen altres ideas com les complexes que són una suma d’ideas simples de sensació.

5.- Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

1.En aquest fragment Locke defensa la llibertat de tots els ciutadans. Ell defensa la democràcia, és ha dir, que tothom, independentment de la seva condició econòmica o cultural, ha de tenir el dret de poder votar qui vol que el representi.

2.Plató tenia una concepció de política molt diferent, per que ell defensava que els que havien de gobernar eren els savis, i que eren ells els que decidien quina professió havies de fer i tu havies d’obeir, per tant ell miraba el el bé personal de cadascú, pero no d’una manera lliure, per què tu no podies decidir que fer, si no que havies d’obeir a unes persones que pensaven i t’aconsellaven el que creien que era millor per a tu, i com eran savis no s’equivocaven. En canvi Locke, defensa una política totalmente diferent, en la que tothom ha de decidir que fer amb la seva vida i es lliure de fer el vulgui, sempre i quan, no fagi mal i respecti als altres. Per que per a Locke ningú coneix realment el que esta bé o el que es millor per a tu, sino que tu, a treves de la teva experiència personal, as de poder decidir que el millor per a tu, pero sempre respectant als altres.

6.- Fonaments del dret a la revolta

§ 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

1.En aquest fragment, Locke defensa que un bon gobernador a de ser el que miri per el poble i compleixi les lleis, i que si no ho fan han de ser restituïts immediatament.

2. En aquest cas si que s’assembla una mica a l’idea de Plató, que defensa que han de ser els savis els que governen, ya que ell defensa l’idea que que han de ser els bons governadors els que governin, tot i que són molt diferents les seves concepcions de bons governadors. Per a Plató són aquells que manen a la gent i saben el que cadascú fa millor, en canvi per a Locke, són els que respecten les lleis, miren per el poble, i complexen tot el que diuen.